Canvis

Entre els xixanta i els setanta, fon readmés en [[Lo Rat Penat]] i, en [[Miquel Adlert]], mostrà postures cada volta més pròximes al [[Conflicte llingüístic valencià|valencianisme]], sent un dels impulsors de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], la [[RACV]], i de les [[normes d'El Puig]]. L'amistat en alguns [[pancatalanisme|pancatalanistes]] convençuts, com per eixemple [[Joan Fuster]], se mantingué, encara quan se convertiren en els símbols culturals i lliteraris més importants dels dos bandos del conflicte llingüístic. Arribà a ser diputat en les [[Corts Valencianes]] per [[Unió Valenciana]].  

Entre els xixanta i els setanta, fon readmés en [[Lo Rat Penat]] i, en [[Miquel Adlert]], mostrà postures cada volta més pròximes al [[Conflicte llingüístic valencià|valencianisme]], sent un dels impulsors de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], la [[RACV]], i de les [[normes d'El Puig]]. L'amistat en alguns [[pancatalanisme|pancatalanistes]] convençuts, com per eixemple [[Joan Fuster]], se mantingué, encara quan se convertiren en els símbols culturals i lliteraris més importants dels dos bandos del conflicte llingüístic. Arribà a ser diputat en les [[Corts Valencianes]] per [[Unió Valenciana]].  

En [[1994]] rebé el Premi Nacional de Lliteratura en [llengua valenciana] en la seua primera edició; l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]], i el Premi Ciutat de [[Valéncia]] - Roís de Corella de poesia. En [[1995]], fon guardonat en el Premi [[Ausias March]] de poesia de [[Gandia]].

En [[1994]] rebé el Premi Nacional de Lliteratura en [[llengua valenciana]] en la seua primera edició; l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]], i el Premi Ciutat de [[Valéncia]] - Roís de Corella de poesia. En [[1995]], fon guardonat en el Premi [[Ausias March]] de poesia de [[Gandia]].

{{Cita|III. La Real Academia de Cultura Valenciana, integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l'institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s'ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l'establida, d'acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, Institut d'Estudis Catalans, etc.).

{{Cita|III. La Real Academia de Cultura Valenciana, integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l'institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s'ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l'establida, d'acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, Institut d'Estudis Catalans, etc.).