25 870
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini''', conegut popularment com a '''Giacomo Puccini''' o simplement '''Puccini''' (Lucca, Itàlia…»
'''Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini''', conegut popularment com a '''Giacomo Puccini''' o simplement '''Puccini''' ([[Lucca]], [[Itàlia]], [[22 de decembre]] de [[1858]] - [[Brusseles]], [[Bèlgica]], [[29 de novembre]] de [[1924]]), fon un músic i compositor italià d'òpera, considerat entre els més grans, de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]].
Fon un visionari, creador dels conceptes de música que regirien el cine durant el [[sigle XX]]. Per ad ell, l'us de passages modals o recursos politonals i la tonalitat o l'atonalitat eren qüestions d'efecte que estaven definides per les necessitats dramàtiques de l'obra. Per eixemple, en ''[[Tosca]]'', la forma en que reemplaça el text per passages musicals nos anticipa l'acció que està per ocórrer, al millor modo d'[[Alfred Hitchcock]] en les seues películes de suspens. Un atre eixemple és en ''[[La bohème]]'', quan s'escolta el tema de ''Mimí'' ans que ella aparega en escena, quan Rodolfo lis diu als seus amics que es va a quedar en l'andana.
Fon un dels pocs compositors d'òpera capaç d'usar brillantement les tècniques operístiques alemana i italiana. Se li considera el successor de [[Giuseppe Verdi]]. Algunes de les seues melodies, com ''[[O mio babbino caro]]'', de [[Gianni Schicchi]]; ''[[Che gelida manina]]'', de ''[[La bohème]]'', i ''[[Nessun dorma]]'', de ''[[Turandot]]'', formen part hui en dia de la cultura popular.
La seua primera òpera fon ''[[Le Villi]]'' ([[1884]]) i el seu primer triumfo, ''[[Manon Lescaut]]'' ([[1893]]). Ademés de dotze òperes, Puccini escrigué atres obres notables, com una Missa de Glòria, un Himne a Roma, un caprig simfònic, dos preludis simfònics i tres [[Menuet|menuets]] per a quartet de corda.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Giacomo_Puccini Giacomo Puccini en Wikipedia]
Fon un visionari, creador dels conceptes de música que regirien el cine durant el [[sigle XX]]. Per ad ell, l'us de passages modals o recursos politonals i la tonalitat o l'atonalitat eren qüestions d'efecte que estaven definides per les necessitats dramàtiques de l'obra. Per eixemple, en ''[[Tosca]]'', la forma en que reemplaça el text per passages musicals nos anticipa l'acció que està per ocórrer, al millor modo d'[[Alfred Hitchcock]] en les seues películes de suspens. Un atre eixemple és en ''[[La bohème]]'', quan s'escolta el tema de ''Mimí'' ans que ella aparega en escena, quan Rodolfo lis diu als seus amics que es va a quedar en l'andana.
Fon un dels pocs compositors d'òpera capaç d'usar brillantement les tècniques operístiques alemana i italiana. Se li considera el successor de [[Giuseppe Verdi]]. Algunes de les seues melodies, com ''[[O mio babbino caro]]'', de [[Gianni Schicchi]]; ''[[Che gelida manina]]'', de ''[[La bohème]]'', i ''[[Nessun dorma]]'', de ''[[Turandot]]'', formen part hui en dia de la cultura popular.
La seua primera òpera fon ''[[Le Villi]]'' ([[1884]]) i el seu primer triumfo, ''[[Manon Lescaut]]'' ([[1893]]). Ademés de dotze òperes, Puccini escrigué atres obres notables, com una Missa de Glòria, un Himne a Roma, un caprig simfònic, dos preludis simfònics i tres [[Menuet|menuets]] per a quartet de corda.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Giacomo_Puccini Giacomo Puccini en Wikipedia]