40 300
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Cristina Fallarás Sánchez
| nom = Cristina Fallarás Sánchez
| image =
| image = [[File:Cristina Fallarás.jpg|250px]]
| peu =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
Cristina Fallarás estudià [[Periodisme]] en l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fon redactora en cap de l'edició catalana de ''[[El Mundo]]'' i treballà també en les redaccions de la ''[[Cadena Ser]]'', ''[[Ràdio Nacional d'Espanya]]'' (RNE), ''[[El Periódico de Cataluña]]'', ''[[Antena 3]]'' i ''[[Telecinco]]''.
Cristina Fallarás estudià [[Periodisme]] en l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fon redactora en cap de l'edició catalana de ''[[El Mundo]]'' i treballà també en les redaccions de la ''[[Cadena Ser]]'', ''[[Ràdio Nacional d'Espanya]]'' (RNE), ''[[El Periódico de Cataluña]]'', ''[[Antena 3]]'' i ''[[Telecinco]]''.
Participà en el disseny de la redacció del proyecte periodístic del periòdic ''[[ADN]]'', pertanyental [[Grup Planeta]], del que fon cofundadora i a on va eixercir de subdirectora fins a l'any [[2008]]. Des del 27 de novembre de [[2006]] fins al 19 de febrer de [[2012]] escrigué en un [[blog]] sobre les seues reflexions i experiències. Des de setembre de [[2016]] fins al febrer de [[2017]], fon directora de la versió digital del ''[[Diario 16]]'', i va anunciar la seua dimissió apuntant des del seu conte de [[Twitter]] que les condicions laborals propostes per l'empresa editora resultaven inacceptables. En juliol de [[2018]], fon proposta, sense aplegar a ser-ho, consellera de ''[[RTVE]]'' a instàncies del partit polític [[Podemos]] (Podem, en valencià). En els últims anys, ha participat com a analista en distints programes televisius.
Participà en el disseny de la redacció del proyecte periodístic del periòdic ''[[ADN]]'', pertanyental [[Grup Planeta]], del que fon cofundadora i a on va eixercir de subdirectora fins a l'any [[2008]]. Des del [[27 de novembre]] de [[2006]] fins al [[19 de febrer]] de [[2012]] escrigué en un [[blog]] sobre les seues reflexions i experiències. Des de [[setembre]] de l'any [[2016]] fins al febrer de [[2017]], fon directora de la versió digital del ''[[Diario 16]]'', i va anunciar la seua dimissió apuntant des del seu conte de [[Twitter]] que les condicions laborals propostes per l'empresa editora resultaven inacceptables. En [[juliol]] de l'any [[2018]], fon proposta, sense aplegar a ser-ho, consellera de ''[[RTVE]]'' a instàncies del partit polític [[Podemos]] (Podem, en valencià). En els últims anys, ha participat com a analista en distints programes televisius.
=== Escritora ===
=== Escritora ===
En l'any [[2011]], publicà la novela ''Les chiquetes perdudes'' en la que ha conseguit dos premis i la va convertir en la primera dòna en guanyar el [[Premi Hammett]] que otorga la [[Semana Negra de Gijón]]. També fon guardonada en [[2011]] en el Premi de Novela curta de [[Barbastro]] per la seua novela breu ''Últims dies en el Lloc de l'Est''.
En l'any [[2011]], publicà la novela ''Les chiquetes perdudes'' en la que ha conseguit dos premis i la va convertir en la primera dòna en guanyar el [[Premi Hammett]] que otorga la [[Semana Negra de Gijón]]. També fon guardonada en l'any [[2011]] en el Premi de Novela curta de [[Barbastro]] per la seua novela breu ''Últims dies en el Lloc de l'Est''.
== Activisme i política ==
== Activisme i política ==
Forma part del colectiu artístic fundat per [[Fernando Marías Amondo]], nomenat ''Hijos de Mary Shelley''. En ell, va participar en les sessions d'homenage a la pionera feminista [[Mary Wollstonecraft]] i en el llibre titulat ''Wollstonecraft. Filles de l'horisó'', a on també figuren atres escritores com [[Espido Freire]], [[Paloma Pedrero]], [[Nuria Varela]], [[Cristina Cerrada]], [[Eva Díaz Riobello]], [[María Zaragoza]], [[Raquel Lanseros]] i [[Vanessa Montfort]].
Forma part del colectiu artístic fundat per [[Fernando Marías Amondo]], nomenat ''Hijos de Mary Shelley''. En ell, va participar en les sessions d'homenage a la pionera feminista [[Mary Wollstonecraft]] i en el llibre titulat ''Wollstonecraft. Filles de l'horisó'', a on també figuren atres escritores com [[Espido Freire]], [[Paloma Pedrero]], [[Nuria Varela]], [[Cristina Cerrada]], [[Eva Díaz Riobello]], [[María Zaragoza]], [[Raquel Lanseros]] i [[Vanessa Montfort]].
El 26 d'abril de [[2018]], va llançar el [[hashtag]] #Cuéntalo. Va produir prop de tres millons de [[Tuit|tuits]] dels quals més de 50.000 són testimonis de violacions, abusos o acossament.
El [[26 d'abril]] de [[2018]], va llançar el [[hashtag]] #Cuéntalo. Va produir prop de tres millons de [[Tuit|tuits]] dels quals més de 50.000 són testimonis de violacions, abusos o acossament.
El 27 d'agost de [[2023]], en el hashtag #SeAcabó, despuix de la polèmica del [[Cas Rubiales]], va començar a compartir en les seues rets socials els testimonis de dònes víctimes d'acossament, violacions i abusos. A raïl d'est incident, Fallaràs va participar en el documental ''Espanjalainen suudelma'' (El bes espanyol) en la televisió pública finlandesa YLE, junt en atres figures feministes com la periodista [[Natalia Torrente]] del mig de comunicació ''Relevo'', l'actriu [[Pamela Palenciano]], la politòloga i periodista [[Irene Zugasti Hervás|Irene Zugasti]] o la juge [[Victoria Rosell]], entre unes atres.
El [[27 d'agost]] de l'any [[2023]], en el hashtag #SeAcabó, despuix de la polèmica del [[Cas Rubiales]], va començar a compartir en les seues rets socials els testimonis de dònes víctimes d'acossament, violacions i abusos. A raïl d'est incident, Fallaràs va participar en el documental ''Espanjalainen suudelma'' (El bes espanyol) en la televisió pública finlandesa YLE, junt en atres figures feministes com la periodista [[Natalia Torrente]] del mig de comunicació ''Relevo'', l'actriu [[Pamela Palenciano]], la politòloga i periodista [[Irene Zugasti Hervás|Irene Zugasti]] o la juge [[Victoria Rosell]], entre unes atres.
En l'àmbit polític formà part del grup fundador del moviment cívic Catalunya Sigle XXI, impulsat per [[Pasqual Maragall]] fundat en [[1999]]. En juliol de [[2018]], fon proposta com a consellera de [[RTVE]] a instàncies del partit polític [[Podemos]] (en valencià, Podem]]. En les eleccions municipals de [[2019]] es va anunciar que participaria tancant simbòlicament la llista de Barcelona en Comú encapçalada per [[Ada Colau]].
En l'àmbit polític formà part del grup fundador del moviment cívic Catalunya Sigle XXI, impulsat per [[Pasqual Maragall]] fundat en l'any [[1999]]. En juliol de [[2018]], fon proposta com a consellera de [[RTVE]] a instàncies del partit polític [[Podemos]] (en valencià, Podem]]. En les eleccions municipals de [[2019]] es va anunciar que participaria tancant simbòlicament la llista de Barcelona en Comú encapçalada per [[Ada Colau]].
Cristina Fallarás també participa en programes de debat en televisió (''[[8tv]]'', ''[[La Sexta]]'', ''[[Telecinco]]'', ''[[Cuatro]]'', ''[[Telemadrid]]'' o ''[[TV3]]'').
Cristina Fallarás també participa en programes de debat en televisió (''[[8tv]]'', ''[[La Sexta]]'', ''[[Telecinco]]'', ''[[Cuatro]]'', ''[[Telemadrid]]'' o ''[[TV3]]'').
* Premi Ciutat de Barbastro de Novela Breu 2011 per ''Últims dies en el Lloc de l'Este''
* Premi Ciutat de Barbastro de Novela Breu 2011 per ''Últims dies en el Lloc de l'Este''
* Premi Hammett 2012 (Semana Negra de Gijón) per ''Les chiquetes perdudes''
* Premi Hammett 2012 (Semana Negra de Gijón) per ''Les chiquetes perdudes''
* En [[2018]], Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista, otorgat per l'Associació de Dònes Periodistes de Catalunya.
* En l'any [[2018]], Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista, otorgat per l'Associació de Dònes Periodistes de Catalunya.
* En [[2019]], va rebre el Premi de Periodisme feministe [[María Luz Morales]], otorgat per l'Observatori Cultural de Gènero, la Fundació Catalunya la Pedrera i la colaboració del periòdic ''Ara'', per l'artícul ''Femení Funeral: el llamentable reconte de les dònes assessinades durant 2017'' publicat en el diari ''Público''.
* En l'any [[2019]], va rebre el Premi de Periodisme feministe [[María Luz Morales]], otorgat per l'Observatori Cultural de Gènero, la Fundació Catalunya la Pedrera i la colaboració del periòdic ''Ara'', per l'artícul ''Femení Funeral: el llamentable reconte de les dònes assessinades durant 2017'' publicat en el diari ''Público''.
* En [[2020]], el Ministeri d'Igualtat, en motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dònes, va reconéixer la seua llabor en l'erradicació de la violència contra les dònes per l'iniciativa en concienciació social #Cuéntalo.
* En l'any [[2020]], el Ministeri d'Igualtat, en motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dònes, va reconéixer la seua llabor en l'erradicació de la violència contra les dònes per l'iniciativa en concienciació social #Cuéntalo.
* En [[2023]], va rebre el Premi Periodiste gat cerval en la primera edició dels Premis Gats cervals Morades (''Premios Linces Moradas''), estos premis són otorgats per l'Institut República i Democràcia, per a reconéixer el “compromís social i el treball per una societat més justa, igualitària i democràtica.
* En l'any [[2023]], va rebre el Premi Periodiste gat cerval en la primera edició dels Premis Gats cervals Morades (''Premios Linces Moradas''), estos premis són otorgats per l'Institut República i Democràcia, per a reconéixer el “compromís social i el treball per una societat més justa, igualitària i democràtica.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cristina Fallarás}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cristina_Fallar%C3%A1s Cristina Fallarás en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cristina_Fallar%C3%A1s Cristina Fallarás en Wikipedia]