Canvis

[[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|'''Jaume I, Rei de Valéncia''']]

[[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|<center>'''Jaume I, Rei de [[Valéncia]]'''</center>]]

'''Jaume I d’[[Arago]] i [[Montpellier]]''', naixque el 2 de [[febrer]] de [[1208]] en [[Montpellier]] (Sur de [[França]]) en la baronia del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Arago]], sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien ses pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Murcia]] (1266). A la mort de son pare, trobava’s En Jaume en poder de [[Simon de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despres d’un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].

'''Jaume I d’[[Arago]] i [[Montpellier]]''', naixque el 2 de [[febrer]] de [[1208]] en [[Montpellier]] (Sur de [[França]]) en la baronia del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Arago]], sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien ses pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Murcia]] (1266). A la mort de son pare, trobava’s En Jaume en poder de [[Simon de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despres d’un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].

Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[Lleida]] de 1214. Heredà el senyorio de [[Montpeller]] a la mort de sa mare (1219).

Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[Lleida]] de [[1214]]. Heredà el senyorio de [[Montpeller]] a la mort de sa mare ([[1219]]).

En el mes de [[febrer]] de 1221 va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfonso VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s’apoderà de [[Mallorca]] el darrer dia de l’any 1228.

En el mes de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfonso VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s’apoderà de [[Mallorca]] el darrer dia de l’any [[1228]].

Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violante d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despres, el [[9 d’octubre de 1238]], fiu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].

Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violante d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despres, el [[9 d’octubre de 1238]], fiu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].

En 1240 concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independencia davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En 1261 convocà les corts en la ciutat de [[Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en titul de regne.

En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independencia davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la ciutat de [[Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en titul de regne.

Tingue molts fills i deixà dos reis en la familia, [[Pere III]] rei d’[[Arago]] i [[Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Mallorca]], Senyor-Baro de [[Montpellier]], Comte del [[Rossello]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i moltes atres senyorius que se’l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigue casat tres vegades i tingue unes amants.

Tingue molts fills i deixà dos reis en la familia, [[Pere III]] rei d’[[Arago]] i [[Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Mallorca]], Senyor-Baro de [[Montpellier]], Comte del [[Rossello]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i moltes atres senyorius que se’l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigue casat tres vegades i tingue unes amants.

En 1276, el 27 de juliol gens malalt, Jaume I va fallir en [[Valéncia]] quan es disposava partir cap a [[Tarragona]], on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i Infants de la [[Casa d’Arago]].

En [[1276]], el 27 de juliol gens malalt, '''Jaume I''' va fallir en [[Valéncia]] quan es disposava partir cap a [[Tarragona]], on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i Infants de la [[Casa d’Arago]].

== Imagens ==  

== Imagens ==  

*(a remaquetar quan n'hi haxca mes text)

*(a remaquetar quan n'hi haxca mes text)

[[Image:Jaume_I_estatua.JPG|thumb|300px|'''Estatua a Jaume I''', en la Plaça Alfons el Magnanim de [[Valencia]] Ciutat]]

[[Image:Jaume_I_estatua.JPG|thumb|300px|'''Estatua a Jaume I''', en la Plaça Alfons el Magnanim de [[Valencia]] Ciutat]]

[[Image:Jaume_I_Retrat.jpg|thumb|300px|Retrat de Jaume I]]

[[Image:Jaume_I_Retrat.jpg|thumb|300px|<center>Retrat de '''Jaume I'''</center>]]