Canvis

Beneixama (edita)

Revisió de 07:50 25 feb 2010

24 bytes afegits , 07:50 25 feb 2010

sense resum d'edició

Llínea 58: Llínea 58:

La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i després al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte del [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el sigle XV es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila.

−

En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. En [[1777]] conseguix la independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]. El nou municipi incloïa a [[el Camp de Mirra]] i [[Canal (Alacant)|Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en 1836.<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref>

+

En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. En [[1777]] conseguix la independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]. El nou municipi incloïa a [[el Camp de Mirra]] i [[Canal (Alacant)|Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en [[1836]].<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref>

== Demografia ==

Llínea 73: Llínea 73:

== Economia ==

[[Archiu:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua església.]]

−

L'agricultura continua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalisa]]s, [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i la resta de secà.<ref name=beneenci/> L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del segle XIX per a moure un molí de paper, cinc d'oli i cinc de farina, ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/>

+

L'agricultura continua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalisa]]s, [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i la resta de secà.<ref name=beneenci/> L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del [[segle XIX]] per a moure un molí de paper, cinc d'oli i cinc de farina, ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/>

== Patrimoni ==

Llínea 82: Llínea 82:

* '''[[Església de Sant Joan Batiste (Beneixama)|Iglésia de Sant Joan Batiste]]'''. D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per [[Miguel Payá i Rico]] i es va construir en ajuda de tota la població.

−

* '''[[ermita de la Divina Aurora]]''': Es va alçar en el [[sigle XVIII]] sobre l'antiga església parroquial. Conté la image de la patrona de Beneixama i es va restaurar recentment.

+

* '''[[ermita de la Divina Aurora]]''': Es va alçar en el [[sigle XVIII]] sobre l'antiga església parroquial. Conté la image de la patrona de '''Beneixama''' i es va restaurar recentment.

* '''[[ermita de Sant Isidre de Beneixama]]''': de mitan del [[sigle XX]], no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama.

== Urbanisme ==

−

El núcleu urbà de Beneixama va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera església parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en 1777.<ref name=beneenci/> El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Església, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera [[CV-81]], construïda cap a 1870 es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>

+

El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera església parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/> El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Església, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera [[CV-81]], construïda cap a 1870 es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>

== Cultura ==

Jose2

Administradors

124 351

edicions