Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | nom = Antonio Tovar Llorente | | | nom = Antonio Tovar Llorente |
− | | image = | + | | image = [[Archiu:Antoniotovar.jpg|250px]] |
| | peu = | | | peu = |
| | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Antonio Tovar Llorente''' ([[Valladolit]], [[17 de maig]] de [[1911]] - [[Madrit]], [[13 de decembre]] de [[1985]]) fon un historiador, filòlec, llingüiste i escritor [[Espanya|espanyol]]. | + | '''Antonio Tovar Llorente''' ([[Valladolit]], [[17 de maig]] de [[1911]] - † [[Madrit]], [[13 de decembre]] de [[1985]]) fon un historiador, filòlec, llingüiste i escritor [[Espanya|espanyol]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Fill d'un notari, per destins de son pare va créixer en [[Elorrio]] ([[Viscaya]]), en [[Morella]] ([[Castelló]]) i en [[Villena]] ([[Alacant]]), a on va deprendre a parlar des de menut [[vasc]] i [[valencià]]. Estudià Dret en el Real Colege Universitari María Cristina de l'Escorial, Història en l'Universitat de Valladolit i Filologia Clàssica en les de [[Madrit]], [[París]] i [[Berlín]]. En l'any 1933 participà en la travessia universitària pel Mediterràneu. | + | Fill d'un notari, per destins de son pare va créixer en [[Elorrio]] ([[Viscaya]]), en [[Morella]] ([[Castelló]]) i en [[Villena]] ([[Alacant]]), a on va deprendre a parlar des de chicotet [[vasc]] i [[valencià]]. Estudià Dret en el Real Colege Universitari María Cristina de l'Escorial, Història en l'Universitat de Valladolit i Filologia Clàssica en les de [[Madrit]], [[París]] i [[Berlín]]. En l'any [[1933]] participà en la travessia universitària pel Mediterràneu. |
| | | |
| Obtingué el seu doctorat en l'any [[1941]] en l'Universitat de Madrit en la tesis ''Descripció de Grècia'' (traducció del geógraf Pausanias). Tingué com a professors, entre uns atres, a [[Cayetano de Mergelina]], [[Manuel Gómez-Moreno]], [[Ramón Menéndez Pidal]] i Eduard Schwyzer. | | Obtingué el seu doctorat en l'any [[1941]] en l'Universitat de Madrit en la tesis ''Descripció de Grècia'' (traducció del geógraf Pausanias). Tingué com a professors, entre uns atres, a [[Cayetano de Mergelina]], [[Manuel Gómez-Moreno]], [[Ramón Menéndez Pidal]] i Eduard Schwyzer. |
| | | |
− | Durant els anys d'estudiant fon president de la Federació Universitària Escolar (FUE) de Valladolit, organisació de caràcter republicà. Pero en setembre de l'any [[1936]], despuix de començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], es va adscriure a la corrent falangista influït pel seu íntim amic [[Dionisio Ridruejo]] i aplegà a ser un dels principals responsables de la propaganda del Govern de Burgos, pero la seua decepció en el règim de [[Francisco Franco]] fon ràpidament en aument. | + | Durant els anys d'estudiant fon president de la Federació Universitària Escolar (FUE) de Valladolit, organisació de caràcter republicà. Pero en [[setembre]] de l'any [[1936]], despuix de començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], es va adscriure a la corrent falangista influït pel seu íntim amic [[Dionisio Ridruejo]] i aplegà a ser un dels principals responsables de la propaganda del Govern de Burgos, pero la seua decepció en el règim de [[Francisco Franco]] fon ràpidament en aument. |
| | | |
| === Guerra Civil === | | === Guerra Civil === |
| | | |
− | La sublevació militar li sorprén en Berlín visitant un campament de les Joventuts Hitlerianes i retorna a la zona sublevada. Durant la Guerra Civil, sent Ridruejo cap nacional de Propaganda, va confiar el departament de Ràdio a Tovar i fon nomenat responsable de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE), quan esta emetia des de [[Salamanca]] en els moments de la seua fundació ([[1938]]). També colaborà en el diari falangiste ''[[Arriba España (periòdic)|Arriba España]]'' de [[Pamplona]], dirigit per [[Fermín Yzurdiaga]]. | + | La sublevació militar li sorprén en [[Berlín]] visitant un campament de les Joventuts Hitlerianes i retorna a la zona sublevada. Durant la Guerra Civil, sent Ridruejo cap nacional de Propaganda, va confiar el departament de Ràdio a Tovar i fon nomenat responsable de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE), quan esta emetia des de [[Salamanca]] en els moments de la seua fundació ([[1938]]). També colaborà en el diari falangiste ''[[Arriba España (periòdic)|Arriba España]]'' de [[Pamplona]], dirigit per [[Fermín Yzurdiaga]]. |
| | | |
| === Posguerra === | | === Posguerra === |
| | | |
− | Seguint la seua vinculació en Ridruejo i en l'òrbita de [[Ramón Serrano Suñer]], va ocupar entre decembre de [[1940]] i maig de [[1941]] la Subsecretaria de Prensa i Propaganda. Acompanyà a Serrano Suñer en varis viages a [[Alemània]] i [[Itàlia]], i durant algun d'estos estigué present en alguna trobada en [[Mussolini]] i en [[Hitler]]. Aixina, el 13 de setembre de 1940, Ramón Serrano Suñer, com a enviat especial de Franco, partix cap a Alemània acompanyat d'una série de persones inclinades en favor del [[nacionalsocialisme]]. En este sèquit figura [[Demetrio Carceller Segura]] junt en [[Miguel Primo de Rivera]], Dionisio Ridruejo, [[Manuel Halcón]] i [[Manuel de Mora-Figueroa]]. | + | Seguint la seua vinculació en Ridruejo i en l'òrbita de [[Ramón Serrano Suñer]], va ocupar entre [[decembre]] de [[1940]] i [[maig]] de [[1941]] la Subsecretaria de Prensa i Propaganda. Acompanyà a Serrano Suñer en varis viages a [[Alemània]] i [[Itàlia]], i durant algun d'estos estigué present en alguna trobada en [[Mussolini]] i en [[Hitler]]. Aixina, el [[13 de setembre]] de 1940, [[Ramón Serrano Suñer]], com a enviat especial de [[Franco]], partix cap a [[Alemània]] acompanyat d'una série de persones inclinades en favor del [[nacionalsocialisme]]. En este sèquit figura [[Demetrio Carceller Segura]] junt en [[Miguel Primo de Rivera]], Dionisio Ridruejo, [[Manuel Halcón]] i [[Manuel de Mora-Figueroa]]. |
| | | |
| === Catedràtic i rector === | | === Catedràtic i rector === |
Llínea 42: |
Llínea 42: |
| Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'[[Argentina]] i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp. | | Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'[[Argentina]] i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp. |
| | | |
− | En l'Universitat d'Illinois, fon nomenat primer Miller Visiting Professor of Classics (1960-1961), i despuix Professor of Classics (1963-1967). En l'any [[1965]] va guanyar la càtedra de llatí de l'Universitat de Madrit, lo que li va permetre tornar a Espanya. A poc d'aplegar, es va trobar en el tumult estudiantil que va culminar en la manifestació encapçalada per [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], [[José Luis López Aranguren|Aranguren]], [[Agustín García Calvo|García Calvo]] i [[Santiago Montero Díaz|Montero Díaz]]. Quan es va produir l'expulsió de l'Universitat d'estos (els tres primers definitivament i Montero Díaz temporalment), va dimitir en solidaritat i va tornar als [[Estats Units]], fins a [[1967]], quan fon nomenat per a ocupar la càtedra de llingüística comparada en l'Universitat de Tubinga ([[Alemània]]), en la que va impartir classes fins a la seua jubilació en [[1979]]. | + | En l'Universitat d'Illinois, fon nomenat primer Miller Visiting Professor of Classics (1960-1961), i despuix Professor of Classics (1963-1967). En l'any [[1965]] va guanyar la càtedra de llatí de l'Universitat de Madrit, lo que li va permetre tornar a Espanya. A poc d'aplegar, es va trobar en el tumult estudiantil que va culminar en la manifestació encapçalada per [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], [[José Luis López Aranguren|Aranguren]], [[Agustín García Calvo|García Calvo]] i [[Santiago Montero Díaz|Montero Díaz]]. Quan es va produir l'expulsió de l'Universitat d'estos (els tres primers definitivament i Montero Díaz temporalment), va dimitir en solidaritat i va tornar als [[Estats Units]], fins a [[1967]], quan fon nomenat per a ocupar la càtedra de llingüística comparada en l'Universitat de Tubinga ([[Alemània]]), en la que va impartir classes fins a la seua jubilació en l'any [[1979]]. |
| | | |
| Dedicà els seus estudis a la filologia clàssica i a gran cantitat de llengües, entre les que destaquen el vasc (actualment s'està publicant el seu Diccionari Etimològic de la Llengua Vasca, en colaboració en [[Manuel Agud]] i [[Koldo Mitxelena]]), el protoindoeuropeu (i els idiomes d'esta família), atres llengües primitives de la península (com l'ibèric) i les llengües amerindies (en l'Universitat de Salamanca existix una càtedra de llengües amerindies que du el seu nom). Parlava una dotzena d'idiomes i coneixia atres cent cinquanta. | | Dedicà els seus estudis a la filologia clàssica i a gran cantitat de llengües, entre les que destaquen el vasc (actualment s'està publicant el seu Diccionari Etimològic de la Llengua Vasca, en colaboració en [[Manuel Agud]] i [[Koldo Mitxelena]]), el protoindoeuropeu (i els idiomes d'esta família), atres llengües primitives de la península (com l'ibèric) i les llengües amerindies (en l'Universitat de Salamanca existix una càtedra de llengües amerindies que du el seu nom). Parlava una dotzena d'idiomes i coneixia atres cent cinquanta. |
Llínea 78: |
Llínea 78: |
| * Ocupà el silló "J" de la Real Acadèmia (1968) i fon membre de la Real Acadèmia de la Llengua Vasca (des de 1947). | | * Ocupà el silló "J" de la Real Acadèmia (1968) i fon membre de la Real Acadèmia de la Llengua Vasca (des de 1947). |
| * Fon nomenat doctor Honoris causa per les Universitats de Munich (1953), Buenos Aires (1954), Dublín (1979) i Sevilla (1980). | | * Fon nomenat doctor Honoris causa per les Universitats de Munich (1953), Buenos Aires (1954), Dublín (1979) i Sevilla (1980). |
− | * En 1981 li fon concedit el premi Goethe per la seua llabor en pro de la llibertat d'investigació i de càtedra. | + | * En l'any [[1981]] li fon concedit el premi Goethe per la seua llabor en pro de la llibertat d'investigació i de càtedra. |
− | * En 1982 fon guardonat en la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. | + | * En l'any [[1982]] fon guardonat en la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. |
− | * En 1984 va rebre el Premi Castella i Lleó de les Ciències Socials i de la Comunicació en la seua primera edició. | + | * En l'any [[1984]] va rebre el Premi Castella i Lleó de les Ciències Socials i de la Comunicació en la seua primera edició. |
| | | |
| == Reconeiximents == | | == Reconeiximents == |