Canvis

[[Image:John Maynard Keynes.jpg|thumb|right|John Maynard Keynes]]

[[Image:John Maynard Keynes.jpg|thumb|right|<center>'''John Maynard Keynes'''</center>]]

===Notes biogràfiques===

===Notes biogràfiques===

John Maynard Keynes fon fill de John Neville Keynes, professor d'economia en l' [[Universitat de Cambridge]] i Florence Adiga Brown, una autora d'èxit i reformadora social. El seu germà menut Geoffrey Keynes (1887–1982) fon cirugià i gran [[bibliòfil]]; la seua germana menuda Margaret (1890–1974) va contraure matrimoni en el premi Nobel en fisiologia [[Archibald Hill]] ([[1922]]).

John Maynard Keynes fon fill de John Neville Keynes, professor d'economia en l' [[Universitat de Cambridge]] i Florence Adiga Brown, una autora d'èxit i reformadora social. El seu germà menut Geoffrey Keynes ([[1887]]–[[1982]]) fon cirugià i gran [[bibliòfil]]; la seua germana menuda Margaret ([[1890]]–[[1974]]) va contraure matrimoni en el [[premi Nobel]] en [[fisiologia]] [[Archibald Hill]] ([[1922]]).

En octubre de [[1918]] conegué a [[Lidya Lopokova]], una famosa ballarina russa, en qui va contraure matrimoni, després d'un viage per [[Taiwan]].  

En octubre de [[1918]] conegué a [[Lidya Lopokova]], una famosa ballarina russa, en qui va contraure matrimoni, després d'un viage per [[Taiwan]].  

Keynes fon un inversor d'èxit conseguint fer-se en una gran fortuna (després de refermar-se com a economiste ya que en la seua joventut va patir grans pèrdues que van haver de ser cobertes per son pare). Durant el [[Crack del 29]] casi queda en bancarrota, pero pogué recuperar-se en poc de temps. Se li considera un gran bibliòfil, en especial per lo que fa a les edicions originals de les obres de [[Isaac Newton]]. Estava interessat en la lliteratura en general i el drama en particular; es va constituir en empresari del [[Teatre d'Arts de Cambridge]], llabor en que posà gran entusiasme (cert dia que el porter estava absent se li va poder vore ad ell mateix tallant les entrades en el hall). Gràcies ad açò, l'institució es convertí durant un temps en el més important escenari [[britànic]] fora de [[Londres]].

Keynes fon un inversor d'èxit conseguint fer-se en una gran fortuna (després de refermar-se com a economiste ya que en la seua joventut va patir grans pèrdues que van haver de ser cobertes per son pare). Durant el [[Crack del 29]] casi queda en bancarrota, pero pogué recuperar-se en poc de temps. Se li considera un gran bibliòfil, en especial per lo que fa a les edicions originals de les obres de [[Isaac Newton]]. Estava interessat en la lliteratura en general i el drama en particular; es va constituir en empresari del [[Teatre d'Arts de Cambridge]], llabor en que posà gran entusiasme (cert dia que el porter estava absent se li va poder vore ad ell mateix tallant les entrades en el hall). Gràcies ad açò, l'institució es convertí durant un temps en el més important escenari [[britànic]] fora de [[Londres]].

[[Bertrand Russell]] dia de Keynes que era la persona més inteligent que havia conegut, senyalant que, "Cada vegada que parlava en Keynes, sentia que la ma vida estava en les seues mans, i rares vegades no em fea sentir un poc panoli". Un atre conegut comentari que Keynes feu a la seua dona fon que  havia "trobat a Deu en el tren de les 5:15" quan rebia a [[Ludwig Wittgenstein]], el protegit de Russell, per a la seua estància en Cambrigde.

[[Bertrand Russell]] dia de Keynes que era la persona més inteligent que havia conegut, senyalant que, "Cada vegada que parlava en Keynes, sentia que la ma vida estava en les seues mans, i rares vegades no em fea sentir un poc panoli". Un atre conegut comentari que Keynes feu a la seua dona fon que  havia "trobat a Deu en el tren de les 5:15" quan rebia a [[Ludwig Wittgenstein]], el protegit de Russell, per a la seua estància en [[Cambrigde]].

===Carrera===

===Carrera===

====''Sobre la divisa índia''====

====''Sobre la divisa índia''====

Keynes acceptà una càtedra d'economia en Cambridge, finançada personalment per [[Alfred Marshall]], des de la qual va començar a construir la seua reputació. Pronte fon nomenat per a la Comissió Real per a la Moneda i Finances de l'Índia, on va mostrar considerable talent per a aplicar la teoria econòmica als problemes pràctics.

Keynes acceptà una càtedra d'[[economia]] en [[Cambridge]], finançada personalment per [[Alfred Marshall]], des de la qual va començar a construir la seua reputació. Pronte fon nomenat per a la Comissió Real per a la Moneda i Finances de l'[[Índia]], on va mostrar considerable talent per a aplicar la teoria econòmica als problemes pràctics.

Les seues habilitats foren molt demandades durant la [[Primera Guerra Mundial]]. Va treballar per al conseller del ''Chancellor of the Exchequer'', ministre britànic per a assunts financers, i per al ''HM Treasury'', el Tesor de Sa majestat, en assunts financers i econòmics. Entre les seues responsabilitats es trobava el disseny dels contractes crediticis entre Gran Bretanya i els seus aliats continentals durant la guerra, i l'adquisició de divises escasses.

Les seues habilitats foren molt demandades durant la [[Primera Guerra Mundial]]. Va treballar per al conseller del ''Chancellor of the Exchequer'', ministre britànic per a assunts financers, i per al ''HM Treasury'', el Tesor de Sa majestat, en assunts financers i econòmics. Entre les seues responsabilitats es trobava el disseny dels contractes crediticis entre Gran Bretanya i els seus aliats continentals durant la guerra, i l'adquisició de divises escasses.

====''Tractat sobre la Reforma Monetària''====

====''Tractat sobre la Reforma Monetària''====

Va atacar les polítiques deflacionaries dels anys 20 en ''Un Tractat sobre la Reforma Monetària'' de [[1923]], una incisiva argumentació sobre per que els països haurien d'apuntar a l'estabilitat dels preus domèstics al temps de propondre l'us de [[Tipos de canvi|tipos de canvi]] flexibles. En el ''Tractat sobre els Diners'' de 1930 (en 2 volums) expon la seua teoria de tipos [[Knut Wicksell|Wickselliana]] sobre cicle de crèdit.

Va atacar les polítiques deflacionaries dels anys 20 en ''Un Tractat sobre la Reforma Monetària'' de [[1923]], una incisiva argumentació sobre per que els països haurien d'apuntar a l'estabilitat dels preus domèstics al temps de propondre l'us de [[Tipos de canvi|tipos de canvi]] flexibles. En el ''Tractat sobre els Diners'' de [[1930]] (en 2 volums) expon la seua teoria de tipos [[Knut Wicksell|Wickselliana]] sobre cicle de crèdit.

====''Teoria General de l'Ocupació, l'Interés i els Diners''====

====''Teoria General de l'Ocupació, l'Interés i els Diners''====

La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]]'',  desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en 1936. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "només" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió.

La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]]'',  desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en [[1936]]. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "només" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió.

La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren  per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal  escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia sigut cridada ''pump priming'', i havia sigut aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els EE.UU.  combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades.

La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren  per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal  escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia sigut cridada ''pump priming'', i havia sigut aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els [[EE.UU.]] combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades.

====''¿Com pagar la guerra?''====

====''¿Com pagar la guerra?''====

En el [[1942]] Keynes era ya un economiste àmpliament reconegut, fet evidenciat en la seu admissió en la [[Cambra dels Lords]] en el títul de '''''baró Keynes''''' de [[Tilton]] en el [[Sussex|Comtat de Sussex]], ubicant-se en la bancada del [[Partit Lliberal del Regne Unit|Partit Lliberal]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Keynes va argumentar en ''[[¿Com pagar la guerra?]]'' ([[1940]]) que l'esforç bèlic hauria de ser majorment finançat per mig de l'aument de colònies en [[Àfrica]] i per majors imposts, en conte de gasto [[dèficit públic|deficitari]], para d'eixa manera evitar l'[[inflació]]. A mida que la victòria Aliada pareixia més segura, Keynes estigué molt involucrat en les negociacions que establiren el sistema [[Bretton Woods]], en el seu paper de líder de la delegació Britànica i president de la comissió del [[Banc Mundial]]. El pla de Keynes, referent a una unió internacional de clearing proposta per a un sistema d'administració de divises, involucrava un [[banc central]] mundial, el [[Bancor]], que seria responsable d'una unitat mundial única de canvi. No obstant, el pes dels EE.UU. En les negociacions fon determinant per a que el resultat final estiguera més coincident als plans més moderats de [[Harry Dexter White]].

En el [[1942]] Keynes era ya un economiste àmpliament reconegut, fet evidenciat en la seu admissió en la [[Cambra dels Lords]] en el títul de '''''baró Keynes''''' de [[Tilton]] en el [[Sussex|Comtat de Sussex]], ubicant-se en la bancada del [[Partit Lliberal del Regne Unit|Partit Lliberal]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Keynes va argumentar en ''[[¿Com pagar la guerra?]]'' ([[1940]]) que l'esforç bèlic hauria de ser majorment finançat per mig de l'aument de colònies en [[Àfrica]] i per majors imposts, en conte de gasto [[dèficit públic|deficitari]], para d'eixa manera evitar l'[[inflació]]. A mida que la victòria Aliada pareixia més segura, Keynes estigué molt involucrat en les negociacions que establiren el sistema [[Bretton Woods]], en el seu paper de líder de la delegació Britànica i president de la comissió del [[Banc Mundial]]. El pla de Keynes, referent a una unió internacional de clearing proposta per a un sistema d'administració de divises, involucrava un [[banc central]] mundial, el [[Bancor]], que seria responsable d'una unitat mundial única de canvi. No obstant, el pes dels [[EE.UU.]] En les negociacions fon determinant per a que el resultat final estiguera més coincident als plans més moderats de [[Harry Dexter White]].

====''Obres "menors"''====

====''Obres "menors"''====

==Influència de Keynes==

==Influència de Keynes==

Les teories de Keynes van ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] cridada [[Keynesianisme|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. John Maynard Keynes s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es van publicar en [[1949]].

Les teories de Keynes van ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] cridada [[Keynesianisme|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. '''John Maynard Keynes''' s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es van publicar en [[1949]].

==Crítica==

==Crítica==

La seua obra de [[1930]] ''[[Tractat sobre els diners]]'' ("Treatise on Money") (2 volums) fon vist com el millor treball de Keynes per un dels seus més freqüents oponents intelectuals, [[Milton Friedman]]. Friedman i atres monetaristes han argumentat que els [[Keynesianisme|economistes Keynesians]] no paren suficient atenció a l'[[estanflació]] i atres assunts inflacionistes.   

La seua obra de [[1930]] ''[[Tractat sobre els diners]]'' ("Treatise on Money") (2 volums) fon vist com el millor treball de Keynes per un dels seus més freqüents oponents intelectuals, [[Milton Friedman]]. Friedman i atres monetaristes han argumentat que els [[Keynesianisme|economistes Keynesians]] no paren suficient atenció a l'[[estanflació]] i atres assunts inflacionistes.   

*[[Friedrich Hayek|Friedrich Von Hayek]] feu una resenya del ''Tractat sobre els diners'' tan dura que Keynes demanà a [[Piero Sraffa]] que resenyara (i condenara no menys durament) el propi treball de Hayek. El conflicte Keynes-Hayek fon més que una de les batalles en la guerra entre [[Cambridge]] i la [[London School of Economics|Escola d'economia de Londres]], fon precursor de l'enfrontament de les dos principals concepcions lliberals, contradictòries entre si, dominants des del final de la II Guerra Mundial i fins a l'actualitat.

*[[Friedrich Hayek|Friedrich Von Hayek]] feu una resenya del ''Tractat sobre els diners'' tan dura que Keynes demanà a [[Piero Sraffa]] que resenyara (i condenara no menys durament) el propi treball de Hayek. El conflicte Keynes-Hayek fon més que una de les batalles en la guerra entre [[Cambridge]] i la [[London School of Economics|Escola d'economia de Londres]], fon precursor de l'enfrontament de les dos principals concepcions lliberals, contradictòries entre si, dominants des del final de la [[Segona Guerra Mundial]] i fins a l'actualitat.

*[[Ludwig Von mises]]

*[[Ludwig Von mises]]

*[[Ayn Rand]]  

*[[Ayn Rand]]