Canvis

El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un cop fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.

El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un cop fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.

[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.  

[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.  

== Vore també ==

== Vore també ==