26 354
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La sublevació militar li sorprén en Berlín visitant un campament de les Joventuts Hitlerianes i retorna a la zona sublevada. Durant la Guerra Civil, sent Ridruejo cap nacional de Propaganda, va confiar el departament de Ràdio a Tovar i fon nomenat responsable de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE), quan esta emetia des de [[Salamanca]] en els moments de la seua fundació ([[1938]]). També colaborà en el diari falangiste ''[[Arriba España (periòdic)|Arriba España]]'' de [[Pamplona]], dirigit per [[Fermín Yzurdiaga]].
La sublevació militar li sorprén en Berlín visitant un campament de les Joventuts Hitlerianes i retorna a la zona sublevada. Durant la Guerra Civil, sent Ridruejo cap nacional de Propaganda, va confiar el departament de Ràdio a Tovar i fon nomenat responsable de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE), quan esta emetia des de [[Salamanca]] en els moments de la seua fundació ([[1938]]). També colaborà en el diari falangiste ''[[Arriba España (periòdic)|Arriba España]]'' de [[Pamplona]], dirigit per [[Fermín Yzurdiaga]].
=== Posguerra ===
Seguint la seua vinculació en Ridruejo i en l'òrbita de [[Ramón Serrano Suñer]], va ocupar entre decembre de [[1940]] i maig de [[1941]] la Subsecretaria de Prensa i Propaganda. Acompanyà a Serrano Suñer en varis viages a [[Alemània]] i [[Itàlia]], i durant algun d'estos estigué present en alguna trobada en [[Mussolini]] i en [[Hitler]]. Aixina, el 13 de setembre de 1940, Ramón Serrano Suñer, com a enviat especial de Franco, partix cap a Alemània acompanyat d'una série de persones inclinades en favor del [[nacionalsocialisme]]. En este sèquit figura [[Demetrio Carceller Segura]] junt en [[Miguel Primo de Rivera]], Dionisio Ridruejo, [[Manuel Halcón]] i [[Manuel de Mora-Figueroa]].
=== Catedràtic i rector ===
Apartant-se de la vida política, feu oposicions ([[1942]]) i obtingué la Càtedra de Llatí en l'[[Universitat de Salamanca]]; des de llavors, es va dedicar a l'ensenyança i a l'investigació. Eixe mateix any, es va casar en Consuelo Larrucea.
Durant el ministeri de [[Joaquín Ruiz-Giménez|Ruiz-Giménez]] ([[1951]]-[[1956]]) fon nomenat rector i, com a tal, va organisar les celebracions del VII Centenari de l'Universitat de Salamanca, a les que varen assistir els rectors de les principals universitats del món i varen fer una memorable desfilada pels carrers de Salamanca, en els seus trages de gala tradicionals.
A raïl de la celebració del Centenari, conseguí en l'any [[1954]] que [[Salamanca]] tornara a donar títuls de doctor (la primera universitat d'Espanya en recobrar eixa possibilitat des de que en la [[llei Moyano]], de [[1857]], s'havia reservat en exclusiva a l'Universitat Central de Madrit) i que foren tornats a la biblioteca de l'Universitat una gran cantitat dels fondos bibliogràfics que varen ser espoliats per les tropes franceses en retirar-se d'Espanya en [[1813]], recuperats despuix de la [[batalla de Vitòria]], i varen quedar custodiats en la biblioteca del Palau Real. Creà la primera càtedra de llengua i lliteratura vasques en Espanya, per a la que va cridar a [[Koldo Mitxelena]], entre molts atres guanys.
Permaneixqué en ella oficialment, en excedència, fins a [[1963]]; encara que abans va eixir d'Espanya cap a l'exili per les diferències ideològiques que va tindre com a rector.
=== Activitat posterior ===
Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'[[Argentina]] i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp.
(Secció per completar)
(Secció per completar)