− | {{Cita|[…] Quan tot lo món s'atrevix a reballar-nos puntellons des de qualsevol postura, el fet de que se nos negue l'identitat idiomàtica, se malbarate el propi parlar i es pose a subasta el patrimoni de la cultura valenciana, ya tot això quasi nos deixa anestesiats com les galtades que el govern espanyol nos aventa, allargant els determinis dels proyectes o inversions, reconduïnt els cursos dels futurs hídrics cap a deserts d'incerta viabilitat, mentres van deixant que es desertisen els actuals vergers tradicionals… i tot. Tan sobre banyat plou que s'acostumem a viure a remulla ¡i encara surem contents! Eixa deu ser la nostra pena, que nos envegen. […]|'Reflexions d'uns atres' (''[[Las Provincias]]'', 11.12.2005) per Vicent Ramon Calatayud} | + | {{Cita|[…] Quan tot lo món s'atrevix a reballar-nos puntellons des de qualsevol postura, el fet de que se nos negue l'identitat idiomàtica, se malbarate el propi parlar i es pose a subasta el patrimoni de la cultura valenciana, ya tot això quasi nos deixa anestesiats com les galtades que el govern espanyol nos aventa, allargant els determinis dels proyectes o inversions, reconduïnt els cursos dels futurs hídrics cap a deserts d'incerta viabilitat, mentres van deixant que es desertisen els actuals vergers tradicionals… i tot. Tan sobre banyat plou que s'acostumem a viure a remulla ¡i encara surem contents! Eixa deu ser la nostra pena, que nos envegen. […]|'Reflexions d'uns atres' (''[[Las Provincias]]'', 11.12.2005) per Vicent Ramon Calatayud}} |
| {{Cita|Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l'adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l'Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l'accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns chicotets retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l'us dels texts escrits als castellaparlants que ara s'incorporen a l'ensenyança.|''Dia de la llengua valenciana'' (''[[Las Provincias]]'', 3.3.2006) per Vicent Ramon Calatayud}} | | {{Cita|Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l'adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l'Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l'accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns chicotets retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l'us dels texts escrits als castellaparlants que ara s'incorporen a l'ensenyança.|''Dia de la llengua valenciana'' (''[[Las Provincias]]'', 3.3.2006) per Vicent Ramon Calatayud}} |