126 580
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Jerónimo Muñoz''' (1520-1591), fon un professor de matematiques i hebreu de l’[[Universitat de Valencia]], qui publicà el “Libro del nuevo cometa”, el qual arreplegava les seues observacions sobre la supernova apareguda en [[1572]]. El danes [[Tycho Brahe]], el millor astronom observacional de la seua epoca, estudià el mateix fenomen i volgue un eixemplar del llibre de Muñoz per a contrastar les dos observacions; consegui un eixemplar, pero no trobà a ningu que poguera traduir-lo de l’[[espanyol]].
'''Jerónimo Muñoz''' ([[1520]]-[[1591]]), fon un professor de matematiques i hebreu de l’[[Universitat de Valencia]], qui publicà el “Libro del nuevo cometa”, el qual arreplegava les seues observacions sobre la supernova apareguda en [[1572]]. El danes [[Tycho Brahe]], el millor astronom observacional de la seua epoca, estudià el mateix fenomen i volgue un eixemplar del llibre de Muñoz per a contrastar les dos observacions; consegui un eixemplar, pero no trobà a ningu que poguera traduir-lo de l’[[espanyol]].
En el [[sigle XVI]] la ciencia en [[Espanya]] estava baix minims; no obstant, aparegueren algunes figures que realisaren, a pesar de les dificultats, una llabor important. Este fon el cas del valencià, Jerónimo Muñoz, al qual tant [[Galileo Galilei]], com [[Tycho Brahe]] s’interessaren pel seu treball.
En el [[sigle XVI]] la ciencia en [[Espanya]] estava baix minims; no obstant, aparegueren algunes figures que realisaren, a pesar de les dificultats, una llabor important. Este fon el cas del valencià, '''Jerónimo Muñoz''', al qual tant [[Galileo Galilei]], com [[Tycho Brahe]] s’interessaren pel seu treball.
La publicacio d’este llibre supongue una frustracio per a Muñoz, pel poc de cas que li feu un public desinteressat per la ciencia i pels problemes que li ocasionaren les idees que plantejava, contraries a la ciencia aristotelica “oficial”. En conseqüencia, decidi no tornar a publicar cap llibre mes.
La publicacio d’este llibre supongue una frustracio per a Muñoz, pel poc de cas que li feu un public desinteressat per la ciencia i pels problemes que li ocasionaren les idees que plantejava, contraries a la ciencia aristotelica “oficial”. En conseqüencia, decidi no tornar a publicar cap llibre mes.