Canvis

== Primers anys ==

== Primers anys ==

Roald Amundsen va nàixer en una família de capitans i propietaris de naus en [[Borge]], prop de [[Fredrikstad]]. Son pare fon [[Jens Amundsen]] i sa mare Gustava Sahlquist. Sent el quart fill de la família, son pare va morir quan Roald  tenia 14 anys. Ya en 8 anys dormia en la finestra oberta en l'hivern per a acostumar-se al fret. Sa mare ho va triar perque s'alluntara de la indústria naval familiar -activitat que havien continuat els seus tres germans majors- i li va pressionar perque estudiara [[medicina]], una promesa que Amundsen va mantindre fins que sa mare va morir quan ell tenia 21 anys. Amundsen havia sentit tota la seua vida un ocult desig pels viages inspirat per la primera travessia a [[Groenlàndia]] feta per [[Fridtjof Nansen]] en [[1888]] i la tràgica Expedició [[John Franklin|Franklin]]. Una vegada que va deixar els estudis, es va fer mariner i va decidir dedicar-se a l'exploració de les regions polars. Un dels primers problemes en que es va topar fon de caràcter financer. En la busca d'un patrocinador, va viajar als [[Estats Units]] a on coneixeria el millonari [[Lincoln Ellsworth]], qui junt en atres persones contribuiria significativament per a les seues exploracions polars.

'''Roald Amundsen''' va nàixer en una família de capitans i propietaris de naus en [[Borge]], prop de [[Fredrikstad]]. Son pare fon [[Jens Amundsen]] i sa mare Gustava Sahlquist. Sent el quart fill de la família, son pare va morir quan Roald  tenia 14 anys. Ya en 8 anys dormia en la finestra oberta en l'hivern per a acostumar-se al fret. Sa mare ho va triar perque s'alluntara de la indústria naval familiar -activitat que havien continuat els seus tres germans majors- i li va pressionar perque estudiara [[medicina]], una promesa que Amundsen va mantindre fins que sa mare va morir quan ell tenia 21 anys. Amundsen havia sentit tota la seua vida un ocult desig pels viages inspirat per la primera travessia a [[Groenlàndia]] feta per [[Fridtjof Nansen]] en [[1888]] i la tràgica Expedició [[John Franklin|Franklin]]. Una vegada que va deixar els estudis, es va fer mariner i va decidir dedicar-se a l'exploració de les regions polars. Un dels primers problemes en que es va topar fon de caràcter financer. En la busca d'un patrocinador, va viajar als [[Estats Units]] a on coneixeria el millonari [[Lincoln Ellsworth]], qui junt en atres persones contribuiria significativament per a les seues exploracions polars.

El següent pas fon adquirir experiència en navegació i va conseguir adquirir la llicència en l'Escola de Marins de Christiania (actual [[Oslo]]) el [[1 de maig]] de [[1895]].

El següent pas fon adquirir experiència en navegació i va conseguir adquirir la llicència en l'Escola de Marins de Christiania (actual [[Oslo]]) el [[1 de maig]] de [[1895]].

== Pas del Nord-oest ==

== Pas del Nord-oest ==

En [[1903]] Amundsen va comandar la primera expedició que va conseguir recórrer el [[Pas del Nort-oest]] entre els oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[oceà Pacífic|Pacífic]], junt en atres 6 integrants a bordo del veler [[Gjøa]], comprat per Amundsen. El seu recorregut els va portar per la [[Badia de Baffin]], i els estrets de [[Estret de Lancaster|Lancaster]], [[Estret de Peels|Peels]], [[Estret de James Ross|James Ross]] i [[Estret de Rae|Rae]] fins a conseguir alcançar  la regió actualment coneguda com [[Gjoa Haven]] en [[Nunavut]], [[Canadà]]. Allí van permanéixer  durant dos hiverns en activitats d'exploració. Durant este temps va reunir coneiximents sobre el [[magnetisme]] del planeta Terra. Va estudiar anteriorment magnetisme en [[Països Bajos|Holanda]].

En [[1903]] Amundsen va comandar la primera expedició que va conseguir recórrer el [[Pas del Nort-oest]] entre els oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[oceà Pacífic|Pacífic]], junt en atres 6 integrants a bordo del veler [[Gjøa]], comprat per Amundsen. El seu recorregut els va portar per la [[Badia de Baffin]], i els estrets de [[Estret de Lancaster|Lancaster]], [[Estret de Peels|Peels]], [[Estret de James Ross|James Ross]] i [[Estret de Rae|Rae]] fins a conseguir alcançar  la regió actualment coneguda com [[Gjoa Haven]] en [[Nunavut]], [[Canadà]]. Allí van permanéixer  durant dos hiverns en activitats d'exploració. Durant este temps va reunir coneiximents sobre el [[magnetisme]] del planeta [[Terra.]] Va estudiar anteriorment magnetisme en [[Països Bajos|Holanda]].

Durant esta época, Amundsen va estudiar als habitants locals cridats [[Netsilik]] per a deprendre les seues tècniques de supervivència, una cosa que ho va portar portar a adoptar les seues vestidures. També d'ells fon que va deprendre l'us de [[trineu]]s en gosos de tir. Després de continuar el seu viage al sur de la [[Illa Victòria]], l'expedició va travessar les [[Illes Àrtiques (Canadà)|Archipèlec Àrtic]] el [[17 d'agost]] de [[1905]], pero va haver de detindre's durant l'hivern abans d'arribar a la localitat de [[Nome]], en la costa pacífica de [[Alaska]]. Amundsen va viajar 800 km fins a [[Eagle City]], ciutat que  en una estació telegràfica, per a donar la notícia del seu objectiu complit. En [[1906]] va arribar a Nome.

Durant esta época, Amundsen va estudiar als habitants locals cridats [[Netsilik]] per a deprendre les seues tècniques de supervivència, una cosa que ho va portar portar a adoptar les seues vestidures. També d'ells fon que va deprendre l'us de [[trineu]]s en gosos de tir. Després de continuar el seu viage al sur de la [[Illa Victòria]], l'expedició va travessar les [[Illes Àrtiques ([[Canadà]])|Archipèlec Àrtic]] el [[17 d'agost]] de [[1905]], pero va haver de detindre's durant l'hivern abans d'arribar a la localitat de [[Nome]], en la costa pacífica de [[Alaska]]. Amundsen va viajar 800 km fins a [[Eagle City]], ciutat que  en una estació telegràfica, per a donar la notícia del seu objectiu complit. En [[1906]] va arribar a Nome.

== Pol Sur ==

== Pol Sur ==

Després de la seua expedició al pas del nort-oest, Amundsen va planejar una expedició al [[Pol Nort]], per al que faria us del ''Fram'', el barco propietat de [[Fridtjof Nansen]] que este explorador havia utilisat en les seues exploracions àrtiques. Després de tindre notícies que [[Robert Peary]] s'havia alvançat a ser el primer home en el Pol Nort, Amundsen va canviar els seus plans, i va decidir llançar-se a explorar el [[Pol Sur]].

Després de la seua expedició al pas del nort-oest, Amundsen va planejar una expedició al [[Pol Nort]], per al que faria us del ''Fram'', el barco propietat de [[Fridtjof Nansen]] que este explorador havia utilisat en les seues exploracions àrtiques. Després de tindre notícies que [[Robert Peary]] s'havia alvançat a ser el primer home en el [[Pol Nort,]] Amundsen va canviar els seus plans, i va decidir llançar-se a explorar el [[Pol Sur]].

Amundsen no va fer públic el seu canvi de plans de manera immediata, davant de la possibilitat que Nansen es negara a prestar el ''Fram'' per al viage antàrtic. Al enterar-se Nansen, va recolzar l'expedició. Quan va arribar a l'illa de [[Madeira]], Amundsen va enviar per telegrama la notícia de la seua expedició a [[Robert Falcon Scott]], un atre explorador que pretenia conseguir el Pol Sur i que seria el seu rival en eixa carrera.

Amundsen no va fer públic el seu canvi de plans de manera immediata, davant de la possibilitat que Nansen es negara a prestar el ''Fram'' per al viage antàrtic. Al enterar-se Nansen, va recolzar l'expedició. Quan va arribar a l'illa de [[Madeira]], Amundsen va enviar per telegrama la notícia de la seua expedició a [[Robert Falcon Scott]], un atre explorador que pretenia conseguir el Pol Sur i que seria el seu rival en eixa carrera.

El [[23 d'octubre]] van conseguir el lloc dels 80° i el [[3 de novembre]] el de 82°, l'últim. El dia [[15 de novembre]], es va conseguir la latitut de 85° Sur, quedant al peu dels Montes Transantàrtics. Van ascendir els montanyes i el [[21 de novembre]] van arribar a l'Altiplà Polar, que seria nomenat com Altiplà del Rei [[Haakon VII]], mentres que els montanyes adjacents van ser batejats com a Montes de la Reina Maud. Allí van alçar un campament que rebria el nom de ''La Carniceria'', en el que serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria empleada per a alimentar els gossos sobre vivents, i la resta se almagasenaria per al viage de tornada. Somesos a tempestats al creuar per sendes prou escarpats, van arribar als 87° el [[4 de decembre]] i el dia 7, tres dies després, conseguirien el punt més al sur de l'expedició de Shackleton: 88° 23 ' Sur, quedant a 180 km del pol sur.

El [[23 d'octubre]] van conseguir el lloc dels 80° i el [[3 de novembre]] el de 82°, l'últim. El dia [[15 de novembre]], es va conseguir la latitut de 85° Sur, quedant al peu dels Montes Transantàrtics. Van ascendir els montanyes i el [[21 de novembre]] van arribar a l'Altiplà Polar, que seria nomenat com Altiplà del Rei [[Haakon VII]], mentres que els montanyes adjacents van ser batejats com a Montes de la Reina Maud. Allí van alçar un campament que rebria el nom de ''La Carniceria'', en el que serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria empleada per a alimentar els gossos sobre vivents, i la resta se almagasenaria per al viage de tornada. Somesos a tempestats al creuar per sendes prou escarpats, van arribar als 87° el [[4 de decembre]] i el dia 7, tres dies després, conseguirien el punt més al sur de l'expedició de Shackleton: 88° 23 ' Sur, quedant a 180 km del pol sur.

El pol sur fon conseguit el [[14 de decembre]] de [[1911]], 35 dies abans que l'expedició de Scott. Amundsen va alçar en ple pol el seu campament, cridat Polheim. Va decidir deixar una botiga en una carta en el seu interior que donava testimoni del seu èxit, en el cas que l'equip no poguera tornar a Framheim. L'expedició de Scott, prou desafortunada, conseguiria el pol 34 dies després.

El [[Pol Sur]] fon conseguit el [[14 de decembre]] de [[1911]], 35 dies abans que l'expedició de Scott. Amundsen va alçar en ple pol el seu campament, cridat Polheim. Va decidir deixar una botiga en una carta en el seu interior que donava testimoni del seu èxit, en el cas que l'equip no poguera tornar a Framheim. L'expedició de Scott, prou desafortunada, conseguiria el pol 34 dies després.

L'equip va tornar a Framheim el [[25 de giner]] de [[1912]], en 11 gossos, després de 99 dies de viage d'anada i tornada al pol.

L'equip va tornar a Framheim el [[25 de giner]] de [[1912]], en 11 gossos, després de 99 dies de viage d'anada i tornada al pol.

Davant de la falta de mijos de comunicació, l'èxit d'Amundsen no fon anunciat públicament sino fins al [[7 de març]] de [[1912]], quan l'equip va arribar a [[Hobart]], en [[Austràlia]]. Tot el seu viage seria narrat en el seu llibre ''El Pol Sur: un informe de l'expedició antàrtica noruega en el "Fram", 1910-1912''.

Davant de la falta de mijos de comunicació, l'èxit d'Amundsen no fon anunciat públicament sino fins al [[7 de març]] de [[1912]], quan l'equip va arribar a [[Hobart]], en [[Austràlia]]. Tot el seu viage seria narrat en el seu llibre ''El [[Pol Sur]]: un informe de l'expedició antàrtica noruega en el "Fram", [[1910]]-[[1912]]''.

=== Un primer intent per conseguir el Pol Nort ===

=== Un primer intent per conseguir el Pol Nort ===

En [[1913]] Amundsen va visitar els Estats Units, on impartiria una serie de conferències sobre els seus viages. Després d'un viage en avió a [[San Francisco]] i el seu contacte en Lincoln Ellsworth va començar a considerar una nova expedició al Pol Nort, esta vegada per via aérea. De tornada a Noruega, s'interessaria cada vegà més per l'aviació, i prendria lliçons de vol en el Departament Noruec de Defensa. En [[1914]] va rebre el seu certificat de vol, el primer que rebia un civil en Noruega.

En [[1913]] Amundsen va visitar els [[Estats Units]], on impartiria una serie de conferències sobre els seus viages. Després d'un viage en avió a [[San Francisco]] i el seu contacte en Lincoln Ellsworth va començar a considerar una nova expedició al [[Pol Nort]], esta vegada per via aérea. De tornada a Noruega, s'interessaria cada vegà més per l'aviació, i prendria lliçons de vol en el Departament Noruec de Defensa. En [[1914]] va rebre el seu certificat de vol, el primer que rebia un civil en [[Noruega]].

En [[1925]] va dur a terme el seu propòsit de realisar una expedició aérea al Pol Nort. Junt en Lincoln Ellsworth, [[Hjalmar Riiser-Larsen]], [[Leif Dietrichson]] i dos acompanyants més van eixir de [[Ny-Ålesund]], (assentament científic en l'illa de [[Spitsbergen]], en l'archipèlec de [[Svalbard]]), en dos avions, el N-24 i el N-25 en destí a Alaska. L'equip va conseguir els 87° 44' Nort, la latitut més septentrional conseguida per un avió en eixe temps.

En [[1925]] va dur a terme el seu propòsit de realisar una expedició aérea al [[Pol Nort]]. Junt en Lincoln Ellsworth, [[Hjalmar Riiser-Larsen]], [[Leif Dietrichson]] i dos acompanyants més van eixir de [[Ny-Ålesund]], (assentament científic en l'illa de [[Spitsbergen]], en l'archipèlec de [[Svalbard]]), en dos avions, el N-24 i el N-25 en destí a Alaska. L'equip va conseguir els 87° 44' Nort, la latitut més septentrional conseguida per un avió en eixe temps.

Els avions van aterrar a uns 150 km del pol nort, i eventualment les tripulacions es van reunir. El N-24 es va variar i l'equip va treballar durant quatre semanes tractant de netejar el gel per a crear una improvisada pista pera despegar. En una ració diària de 400 [[gram|g]]s d'aliment, l'equip va conseguir remoure 600 [[t]] de gel. Els sis hòmens van abordar el N-25 i conseguirien abandonar el lloc gràcies a la maniobra del pilot Riiser-Larsen, que va conseguir desapegar en excés de pes. En la seua tornada a Spitsbergen fon rebut en alegria, puix es creïa que s'havien extraviat per sempre.

Els avions van aterrar a uns 150 km del pol nort, i eventualment les tripulacions es van reunir. El N-24 es va variar i l'equip va treballar durant quatre semanes tractant de netejar el gel per a crear una improvisada pista pera despegar. En una ració diària de 400 [[gram|g]]s d'aliment, l'equip va conseguir remoure 600 [[t]] de gel. Els sis hòmens van abordar el N-25 i conseguirien abandonar el lloc gràcies a la maniobra del pilot Riiser-Larsen, que va conseguir desapegar en excés de pes. En la seua tornada a Spitsbergen fon rebut en alegria, puix es creïa que s'havien extraviat per sempre.

=== Segon viage aeri al Pol Nort ===

=== Segon viage aeri al Pol Nort ===

En [[1926]] Amundsen, junt en Ellsworth, Riiser-Larsen, [[Oscar Wisting]] i l'enginyer italià [[Umberto Nobile]] va realisar una nova expedició aérea al Pol Nort, a bordo del [[dirigible]] ''Norge'', disenyat per Nobile. Van eixir de Spitsbergen el [[11 de maig]] de [[1926]] i van arribar a [[Alaska]] dos dies després, passant pel Pol Nort. Amundsen i Wisting es van convertir en els primers hòmens a conseguir abdós pols. Esta expedició està narrada per Amundsen en el seu llibre [[Sobre el Pol Nort en Dirigible]].

En [[1926]] Amundsen, junt en Ellsworth, Riiser-Larsen, [[Oscar Wisting]] i l'enginyer italià [[Umberto Nobile]] va realisar una nova expedició aérea al Pol Nort, a bordo del [[dirigible]] ''Norge'', disenyat per Nobile. Van eixir de Spitsbergen el [[11 de maig]] de [[1926]] i van arribar a [[Alaska]] dos dies després, passant pel [[Pol Nort]]. Amundsen i Wisting es van convertir en els primers hòmens a conseguir abdós pols. Esta expedició està narrada per Amundsen en el seu llibre [[Sobre el Pol Nort en Dirigible]].

=== Mort ===

=== Mort ===

*[[Base Amundsen-Scott]], estació d'investigació nort-americana en l'Antàrtida.

*[[Base Amundsen-Scott]], estació d'investigació nort-americana en l'Antàrtida.

*El Glaciar Amundsen, en l'Antàrtida.

*El Glaciar Amundsen, en l'[[Antàrtida]].

*[[Mar d'Amundsen]], en l'Antárdida.

*[[Mar d'Amundsen]], en l'[[Antárdida]].

*[[golf d'Amundsen]], en [[Canadà]].

*[[golf d'Amundsen]], en [[Canadà]].

*El cràter Amundsen en el pol sur de la [[Lluna]].

*El cràter Amundsen en el pol sur de la [[Lluna]].