25 550
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Lluís Fornés i Pérez-Costa''' (Pedreguer, 1945), és un filòlec, escritor, cantant i crític musical valencià d'ideologia Terce…»
'''Lluís Fornés i Pérez-Costa''' ([[Pedreguer]], [[1945]]), és un filòlec, escritor, cantant i crític musical [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Tercerviísme|tercerviísta]], conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a '''Lluís el Sifoner''', activitat en la qual va triumfar en la [[Transició espanyola|Transició]].
== Biografia ==
Com a cantant començà en l'any [[1973]] en el grup de folc "Crit i Cant"; en desaparéixer el grup, continuà en solitari i en [[1975]] fon el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva. A partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren per terres valencianes fins a l'any [[1989]]. Pero feu un llarc parèntesis en la seua carrera musical a partir del rebuig que rebé per la seua colaboració en [[Amadeu Fabregat]] en la llista de paraules "prohibides" en [[RTVV]], fet pel qual fon chiulat de manera considerable al [[Teatre Principal de Valéncia]] i pràcticament no el deixaren cantar. Això feu que declarara que «el Sifoner ha mort».
És un personage polifacètic, també s'ha dedicat, entre atres coses, a la confecció de guions per a televisió i cine, a la docència (llabor que desenrolla en l'actualitat). ''El Pensament Panoccitanista'' és la seua tesis doctoral ([[2004]]).
En l'any [[2007]] edità una biografia sobre l'ilustrat pedreguer [[Vicent Morell]] i ha représ l'activitat com a cantant en abdós concerts i exposicions retrospectives en el seu poble natal, Pedreguer i en [[Jesús Pobre]] ([[Dénia]]) a on feu de pregoner de les festes i fon vetat per un rector.
El 9 de febrer [[2017]] es va estrenar als locals valencians de la SGAE ''Lluís El Sifoner, un documental de tres pams i mig'', òpera prima del músic i realisador Chimo Guardiola.
== Ideologia ==
Qüestiona el catalanisme polític en el [[Regne de Valéncia]] com a "impositiu" i "distorsionador". Lluís Fornés té un pensament laïciste, en novembre de [[2009]] feu de padrí en un bateig civil.
== Obra ==
=== Discografia ===
* ''Tinc un mànec de tres pams i mig'' (1976)
* ''La mare que els ha parit'' (1978)
* ''Lluís el Sifoner canta: a, e, è, i, o, ò, u'' (1979)
* ''Lluís el Sifoner'' (1980)
* ''Llavors d'esperança'' (1980)
* ''Som'' (1981)
* ''Calla, dimoni!'' (1982)
* ''Cançons al Riurau'' (2014)
=== Lliteratura ===
* ''El barranc de les fonts''. Editorial Lindes. Quaderns de poesia. (1977)
* ''La Valencia occitana''
* ''Els Riuraus Valencians'' (2011)
* ''La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà'' (2012)
* ''El riurau. Cants d'exili interior''. Editorial Germania. (2014). ISBN: 978-84-16044-37-5.
* ''El pensament panoccitanista (1904–2004)'' en les revistes Occitania, Oc, L'Amic de les Arts, Taula de Lletres Valencianes, Revista Occitana i Paraula d'Oc. Tesis doctoral de filologia, [[Universitat de Valéncia]].
== Premis i guardons ==
En l'octubre de [[2017]] Fornés rebé el premi Vila d'Honor de Pedreguer en la Menció Honorífica d'Àmbit Local.
== Biografia ==
Com a cantant començà en l'any [[1973]] en el grup de folc "Crit i Cant"; en desaparéixer el grup, continuà en solitari i en [[1975]] fon el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva. A partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren per terres valencianes fins a l'any [[1989]]. Pero feu un llarc parèntesis en la seua carrera musical a partir del rebuig que rebé per la seua colaboració en [[Amadeu Fabregat]] en la llista de paraules "prohibides" en [[RTVV]], fet pel qual fon chiulat de manera considerable al [[Teatre Principal de Valéncia]] i pràcticament no el deixaren cantar. Això feu que declarara que «el Sifoner ha mort».
És un personage polifacètic, també s'ha dedicat, entre atres coses, a la confecció de guions per a televisió i cine, a la docència (llabor que desenrolla en l'actualitat). ''El Pensament Panoccitanista'' és la seua tesis doctoral ([[2004]]).
En l'any [[2007]] edità una biografia sobre l'ilustrat pedreguer [[Vicent Morell]] i ha représ l'activitat com a cantant en abdós concerts i exposicions retrospectives en el seu poble natal, Pedreguer i en [[Jesús Pobre]] ([[Dénia]]) a on feu de pregoner de les festes i fon vetat per un rector.
El 9 de febrer [[2017]] es va estrenar als locals valencians de la SGAE ''Lluís El Sifoner, un documental de tres pams i mig'', òpera prima del músic i realisador Chimo Guardiola.
== Ideologia ==
Qüestiona el catalanisme polític en el [[Regne de Valéncia]] com a "impositiu" i "distorsionador". Lluís Fornés té un pensament laïciste, en novembre de [[2009]] feu de padrí en un bateig civil.
== Obra ==
=== Discografia ===
* ''Tinc un mànec de tres pams i mig'' (1976)
* ''La mare que els ha parit'' (1978)
* ''Lluís el Sifoner canta: a, e, è, i, o, ò, u'' (1979)
* ''Lluís el Sifoner'' (1980)
* ''Llavors d'esperança'' (1980)
* ''Som'' (1981)
* ''Calla, dimoni!'' (1982)
* ''Cançons al Riurau'' (2014)
=== Lliteratura ===
* ''El barranc de les fonts''. Editorial Lindes. Quaderns de poesia. (1977)
* ''La Valencia occitana''
* ''Els Riuraus Valencians'' (2011)
* ''La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà'' (2012)
* ''El riurau. Cants d'exili interior''. Editorial Germania. (2014). ISBN: 978-84-16044-37-5.
* ''El pensament panoccitanista (1904–2004)'' en les revistes Occitania, Oc, L'Amic de les Arts, Taula de Lletres Valencianes, Revista Occitana i Paraula d'Oc. Tesis doctoral de filologia, [[Universitat de Valéncia]].
== Premis i guardons ==
En l'octubre de [[2017]] Fornés rebé el premi Vila d'Honor de Pedreguer en la Menció Honorífica d'Àmbit Local.