Canvis

Normes d'El Puig (vore font)

Revisió de 09:12 15 oct 2024

19 bytes eliminats , 15 octubre

Correcció ortogràfica de esses: casos, religiosos, difosos, cursos, diversos, i no *cassos, *religiossos, etc.

Llínea 21: Llínea 21:

[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les [[Normes de Castelló|Bases de Castelló]], unitàries en el [[idioma català|català]].

−

L'us de les Normes d'El Puig ha segut menor que el de les Normes de Castelló, encara que a nivel familiar i en moltes localitats el seu us està molt vigent. L'etapa en major número d'obres publicades en la normativa de la RACV coincidix en el periodo en el que Unió Valenciana fon soci del Partit Popular en els diferents governs valencians.<ref name="Calpe">[http://www.avcalpe.net/va/publicacions/docs/Calpe_A%20_%282005%29_Produccio_editorial_en_normes_RACV_%281999-2004%29_v2.1.2.pdf “La producció editorial en les Normes de la RACV (1979-2004).”] Dins: A. Atienza, F. Bens, V.R. Calatayud et al. 25 anys de les Normes valencianes de la RACV, dites d'El Puig. Valéncia: Associació d’Escritors en Llengua Valenciana – l’Oronella [Cresol Lliterari, 9 / Els fanals de la terra, 9], 2005, pp. 9-139. ISBN 84-89737-75-4</ref><ref name="Rueda">[http://www.aellva.org/sites/default/files/Solcant_02_Rueda_Present_futur_normes_RACV.pdf Present i Futur de les Normes del Puig], treball d'Òscar Rueda en "Solcant les lletres" num. 2, 2011</ref> Les Normes d'El Puig són ensenyades en els ~~Curssos~~ de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió de l'idioma valencià des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) evidencien la natural majoria d'edat d'unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l'Editorial Aitana o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –resulta inestimable per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.<ref name="Extret"></ref> De igual forma, [[L'Enciclopèdia en valencià]] escrita per voluntaris i que utilisa el software Mediawiki, creada en decembre de 2007, se troba escrita en les Normes d'El Puig.<ref>[https://web.archive.org/web/20201123213032/https://elperiodicodevalencia.com/20200629/la-wikipedia-en-valenciano-lenciclopedia-supera-los-15-000-articulos/ La wikipedia en valenciano L’Enciclopèdia supera los 15.000 artículos]. ''El Periódico de Valencia''. Consultado el 16 de decembre de 2020.</ref> S'han celebrat ~~diverssos~~ aniversaris de les Normes d'El Puig aixina com el centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'adhesió de numerosses personalitats públiques, entitats culturals i cíviques.<ref>{{Cite web|url=https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html |title=40 años de las reglas del valenciano | |language = Espanyol|first=Juan |last=Sanchis |work=[[Las Provincias]] |date=6 d'abril de 2022 |access-date=1 maig de 2022}}</ref><ref>{{cite web |title=Audiencia a la Junta de gobierno de la Real Academia de Cultura Valenciana |url=https://www.casareal.es/ES/Actividades/Paginas/actividades_actividades_detalle.aspx?data=12311 |language = Espanyol|website=Casa Real |access-date=4 de giner de 2022}}</ref><ref name = "Levante">{{cite web |title=El rey acepta ser presidente honorífico de los actos del centenario de la RACV |url=http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/01/16/rey-acepta-presidente-honorifico-actos/1212993.html |website=Levante. El Mercantil Valenciano |access-date=23 de giner de 2023}}</ref> Les Normes d'El Puig són l'única normativa que representa la llengua valenciana actual, la seua tradició i la seua singularitat i són les codificadores del valencià.

+

L'us de les Normes d'El Puig ha segut menor que el de les Normes de Castelló, encara que a nivel familiar i en moltes localitats el seu us està molt vigent. L'etapa en major número d'obres publicades en la normativa de la RACV coincidix en el periodo en el que Unió Valenciana fon soci del Partit Popular en els diferents governs valencians.<ref name="Calpe">[http://www.avcalpe.net/va/publicacions/docs/Calpe_A%20_%282005%29_Produccio_editorial_en_normes_RACV_%281999-2004%29_v2.1.2.pdf “La producció editorial en les Normes de la RACV (1979-2004).”] Dins: A. Atienza, F. Bens, V.R. Calatayud et al. 25 anys de les Normes valencianes de la RACV, dites d'El Puig. Valéncia: Associació d’Escritors en Llengua Valenciana – l’Oronella [Cresol Lliterari, 9 / Els fanals de la terra, 9], 2005, pp. 9-139. ISBN 84-89737-75-4</ref><ref name="Rueda">[http://www.aellva.org/sites/default/files/Solcant_02_Rueda_Present_futur_normes_RACV.pdf Present i Futur de les Normes del Puig], treball d'Òscar Rueda en "Solcant les lletres" num. 2, 2011</ref> Les Normes d'El Puig són ensenyades en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió de l'idioma valencià des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) evidencien la natural majoria d'edat d'unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l'Editorial Aitana o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –resulta inestimable per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.<ref name="Extret"></ref> De igual forma, [[L'Enciclopèdia en valencià]] escrita per voluntaris i que utilisa el software Mediawiki, creada en decembre de 2007, se troba escrita en les Normes d'El Puig.<ref>[https://web.archive.org/web/20201123213032/https://elperiodicodevalencia.com/20200629/la-wikipedia-en-valenciano-lenciclopedia-supera-los-15-000-articulos/ La wikipedia en valenciano L’Enciclopèdia supera los 15.000 artículos]. ''El Periódico de Valencia''. Consultado el 16 de decembre de 2020.</ref> S'han celebrat diversos aniversaris de les Normes d'El Puig aixina com el centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'adhesió de numerosses personalitats públiques, entitats culturals i cíviques.<ref>{{Cite web|url=https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html |title=40 años de las reglas del valenciano | |language = Espanyol|first=Juan |last=Sanchis |work=[[Las Provincias]] |date=6 d'abril de 2022 |access-date=1 maig de 2022}}</ref><ref>{{cite web |title=Audiencia a la Junta de gobierno de la Real Academia de Cultura Valenciana |url=https://www.casareal.es/ES/Actividades/Paginas/actividades_actividades_detalle.aspx?data=12311 |language = Espanyol|website=Casa Real |access-date=4 de giner de 2022}}</ref><ref name = "Levante">{{cite web |title=El rey acepta ser presidente honorífico de los actos del centenario de la RACV |url=http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/01/16/rey-acepta-presidente-honorifico-actos/1212993.html |website=Levante. El Mercantil Valenciano |access-date=23 de giner de 2023}}</ref> Les Normes d'El Puig són l'única normativa que representa la llengua valenciana actual, la seua tradició i la seua singularitat i són les codificadores del valencià.

{{Cita|Les [[Normes d'El Puig]] (que són les aplicades al Valencià, entenent-ho com una llengua independent i diferenciada del català) foren oficials en el [[Regne de Valéncia]] durant el govern d'[[Enric Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]] – UCD), president del Consell Preautonòmic del ''[[País Valencià]]'', entre [[1979]] i [[1982]]. Durant estos tres anys la normativa de l'autèntic Idioma Valencià fon oficial en la [[Generalitat Valenciana]], ademés d'en les Diputacions de Castelló, Valéncia i Alacant, i en numerosos Ajuntaments del Regne de Valéncia.|[[Josué Ferrer]] (Publicat en la web de l'Associació Cardona Vives de Castelló, en l'any 2008)}}

Llínea 66: Llínea 66:

|}

−

* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc en els topònims per tradició. Les Normes de Castelló representen estos ~~cassos~~ en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j'', al grafiar priorisant la fonètica catalana que la pronuncia /dʒ/.

+

* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc en els topònims per tradició. Les Normes de Castelló representen estos casos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j'', al grafiar priorisant la fonètica catalana que la pronuncia /dʒ/.

::* Normes de El Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.

Llínea 110: Llínea 110:

::* Normes de Castelló: ''cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp'', pero ''aljub, Alfarb, verb, àrab''.

:sò / k/:

−

::* Normes d'El Puig: amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic. En estos ~~cassos~~, l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/ soles se manté per a llinages i toponimia per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).

+

::* Normes d'El Puig: amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic. En estos casos, l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/ soles se manté per a llinages i toponimia per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).

::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''); eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') i en tendència a eliminar-lo en els llinages.

Llínea 140: Llínea 140:

|}

−

* Les Normes d'El Puig mantenen el dígraf clàssic ''ch'' per a grafiar la palatal africada sorda /tʃ/ (chocolate, charrar), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. La grafía ''x'' soles representa els fonemes /ʃ/ (eixir) i /ks/ (excursió). Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar el dígraf ''tx'' per a representar el sò africat sort /tʃ/. Ademés com en català n'hi han moltes més paraules que se pronuncien /ʃ/ que en valencià, se grafien en ''x'', i les Normes de Castelló en conte d'adaptar la seua ortografia, li afigen una atra pronunciació ad eixa ''x''. Per eixemple, la ''x'' de ''xafar'' (chafar) se pronuncia /ʃ/ en català (sona com en valencià xarop) i li afigen la pronunciació /tʃ/ (ch). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els ~~cassos~~:

+

* Les Normes d'El Puig mantenen el dígraf clàssic ''ch'' per a grafiar la palatal africada sorda /tʃ/ (chocolate, charrar), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. La grafía ''x'' soles representa els fonemes /ʃ/ (eixir) i /ks/ (excursió). Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar el dígraf ''tx'' per a representar el sò africat sort /tʃ/. Ademés com en català n'hi han moltes més paraules que se pronuncien /ʃ/ que en valencià, se grafien en ''x'', i les Normes de Castelló en conte d'adaptar la seua ortografia, li afigen una atra pronunciació ad eixa ''x''. Per eixemple, la ''x'' de ''xafar'' (chafar) se pronuncia /ʃ/ en català (sona com en valencià xarop) i li afigen la pronunciació /tʃ/ (ch). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els casos:

:A principi de paraula:

Llínea 172: Llínea 172:

=== L'accentuació ===

−

Des de la reforma de juliol de 2003, les regles d'accentuació gràfica són iguals en les dos ortografies, llevant de les paraules agudes acabades en -in (com roïn), que no s'accentuen en les Normes d'El Puig, i els accents diacrítics, presentant-se més ~~cassos~~ d'accentuació diacrítica en les Normes d'El Puig, aixina com certes diferències (com dòna/dona, còbra/cobra, dèu/Deu). Els pronoms interrogatius i exclamatius també s'accentuen en les cuestions i exclamacions: qué, cóm, a ón, per qué, quàn. Ademés, les Normes d'El Puig mantenen els dos signes d'interrogació i exclamació (¿...? ¡...!).

+

Des de la reforma de juliol de 2003, les regles d'accentuació gràfica són iguals en les dos ortografies, llevant de les paraules agudes acabades en -in (com roïn), que no s'accentuen en les Normes d'El Puig, i els accents diacrítics, presentant-se més casos d'accentuació diacrítica en les Normes d'El Puig, aixina com certes diferències (com dòna/dona, còbra/cobra, dèu/Deu). Els pronoms interrogatius i exclamatius també s'accentuen en les cuestions i exclamacions: qué, cóm, a ón, per qué, quàn. Ademés, les Normes d'El Puig mantenen els dos signes d'interrogació i exclamació (¿...? ¡...!).

Respecte a la diferenciació gràfica entre vocals obertes i tancades, les Normes d'El Puig seguixen estrictament el sistema vocàlic del valencià, accentuant de forma tancada, no soles paraules com café, séquia, francés, depén, pésol, que uns quants usuaris de les Normes de Castelló accentuen de forma oberta (''cafè, sèquia, francès, depèn, pèsol'') seguint el vocalisme del català oriental, sino també paraules com Valéncia, qué, série o época.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'accent i la diéresis|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/7_l_accent_i_la_dieresis.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 de decembre de 2021}}</ref>

Llínea 179: Llínea 179:

[[Image:Diccion.jpg|thumb|250px|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]

−

L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes ~~difossos~~ gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres ~~cassos~~, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web |title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=12 de abril de 2022}}</ref>

+

L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difosos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres casos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web |title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=12 de abril de 2022}}</ref>

−

L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus ~~ussos~~ gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense ~~matissos~~ pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.

+

L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus usos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matisos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.

===L'artícul===

Llínea 204: Llínea 204:

|}

−

* L'artícul masculí 'el' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma 'lo' que és una forma clàssica que soles ha permaneixcut àmpliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul 'lo' ha permaneixcut viu en alguns ~~cassos~~ utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells ~~cassos~~ a on s'ha mantés.

+

* L'artícul masculí 'el' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma 'lo' que és una forma clàssica que soles ha permaneixcut àmpliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul 'lo' ha permaneixcut viu en alguns casos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells casos a on s'ha mantés.

−

* El [[lo neutre]] és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet en un registre estàndart i usa generalment soles ''el'' en estos ~~cassos~~.

+

* El [[lo neutre]] és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet en un registre estàndart i usa generalment soles ''el'' en estos casos.

===Els demostratius===

Llínea 416: Llínea 416:

|}

−

* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el qual se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts ~~religiossos~~ o en referència a persones en molt alt estatus.

+

* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el qual se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiosos o en referència a persones en molt alt estatus.

* Us del pronom i adjectiu 'atre' com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual és la que utilisa la AVL.

Llínea 434: Llínea 434:

* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV: yo vaig (allí), yo jugue (ad això). I no s'utilisa ''hi'' com faria la AVL: ''jo hi vaig, jo hi jugue''.<br>Existix el pronom impersonal 'hi' acompanyant al verp haver: hi ha, hi havia. De fet, també és possible acompanyar el verp haver sempre en 'n'hi' (excepte en registre formal), a on ne/en és un pleonasme, com habitualment ocorre en valencià: n'hi ha molta gent; n'hi havia un castell.

−

* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per 'de', ni un atre complement introduït per 'de' que no siga partitiu ni expresse cantitat (siga complement del nom, de règim, atributiu o predicatiu). Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.<br>El pronom ne/en te quatre ~~ussos~~ en valencià: substituir a un complement directe indefinit (menge pomes > en menge); substituir a un element de l'oració en sentit partitiu (expressa una part d'algo) (caigueren dos llimes > ne caigueren dos); substituir a un complement introduit per 'de' que siga partitiu o expresse cantitat (Tinc poc d'arròs > ne tinc poc) i acompanyar als verps de moviment si van en un atre pronom (pronominal o reflexiu): me'n vaig d'ací, se n'ix d'allí.

+

* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per 'de', ni un atre complement introduït per 'de' que no siga partitiu ni expresse cantitat (siga complement del nom, de règim, atributiu o predicatiu). Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.<br>El pronom ne/en te quatre usos en valencià: substituir a un complement directe indefinit (menge pomes > en menge); substituir a un element de l'oració en sentit partitiu (expressa una part d'algo) (caigueren dos llimes > ne caigueren dos); substituir a un complement introduit per 'de' que siga partitiu o expresse cantitat (Tinc poc d'arròs > ne tinc poc) i acompanyar als verps de moviment si van en un atre pronom (pronominal o reflexiu): me'n vaig d'ací, se n'ix d'allí.

===El verp===

Llínea 474: Llínea 474:

Les [[preposició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan:

−

* Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els ~~diverssos ussos~~ en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en els seus amics; està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'' que és un catalanisme modern, carix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.

+

* Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els diversos usos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en els seus amics; està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'' que és un catalanisme modern, carix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.

* La preposició 'a' se tendix a transformar en 'ad' davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.

Llínea 480: Llínea 480:

* La preposició 'a' se gasta per a marcar objectes directes humans i determinats: ajude '''a''' ma mare; m'he trobat '''a'''l teu amic. Per contra, en el estàndar de la AVL s'elimina per a unificar-se en el català: ''ajude ma mare; he trobat el teu amic''.

−

* La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos ~~cassos~~.

+

* La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos casos.

* Utilisació de la prepocició 'baix' com la forma valenciana vàlida: baix zero, baix de ma casa; sense acceptar la possibilitat d'utilisar ''sota'' com fa la AVL.

Llínea 490: Llínea 490:

== Sobre els dialectes ==

−

Les Normes d'El Puig - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general. En tot cas, les formes dialectals se repleguen en una entrada a banda en el diccionari i se redirigixen a les formes del valencià general. Estes formes són vàlides per a ~~ussos~~ en un context dialectal. Les Normes de la RACV no mantenen en el valencià general les senyes exclussives de l'apichat:

+

Les Normes d'El Puig - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general. En tot cas, les formes dialectals se repleguen en una entrada a banda en el diccionari i se redirigixen a les formes del valencià general. Estes formes són vàlides per a usos en un context dialectal. Les Normes de la RACV no mantenen en el valencià general les senyes exclussives de l'apichat:

*No mantenen la transformació de la G i J en Ch: mege /meche/, plaja /placha/, orage /orache/.

Loís

Administradors

755

edicions