755
edicions
Canvis
Correcció d'informació sobre l'AVL. Consulteu el Diccionari normatiu valencià.
* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.
* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.
* Els ordinals a partir del cinq se construixen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una ''é'' (o ''è'') final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL preferix de manera general les formes afegint una é al cardinal, encara que de manera secundària admet les formes llatines.
* Els ordinals a partir del cinc se construïxen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una ''é'' (o ''è'') final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL dona entrada a les dos formes en el seu ''[[Diccionari normatiu valencià]]'', pero les llatines són les principals, de manera que les entrades ''cinqué'' i ''sisé'' remeten a ''quint'' i ''sext'', respectivament. L'excepció ad açò és l'ordinal 20º, en el que la forma ''vinté'' és la principal i ''vigèsim'', la secundària.
{| class="wikitable"
{| class="wikitable"
|4º || quart, quarta || quart, quarta
|4º || quart, quarta || quart, quarta
|-
|-
|5º ||quint, quinta || cinqué, cinquena (forma secundària: quint, quinta)
|5º ||quint, quinta || quint, quinta (forma secundària: cinqué, cinquena)
|-
|-
|6º || sext, sexta || sisé, sisena (forma secundària: sext, sexta)
|6º || sext, sexta || sext, sexta (forma secundària: sisé, sisena)
|-
|-
|7º || sèptim, sèptima || seté, setena (forma secundària: sèptim, sèptima)
|7º || sèptim, sèptima || sèptim, sèptima (forma secundària: seté, setena)
|-
|-
|8º ||octau, octava || huité, huitena (forma secundària: octau, octava)
|8º ||octau, octava || octau, octava (forma secundària: huité, huitena)
|-
|-
|9º || nové, novena || nové, novena
|9º || nové, novena || nové, novena
|-
|-
|10º || dècim, dècima || desé, desena (forma secundària: dècim, dècima)
|10º || dècim, dècima || dècim, dècima (forma secundària: desé, desena)
|-
|-
|11º || undècim, undècima || onzé, onzena
|11º || undècim, undècima || onzé, onzena