Canvis

* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.

* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.

[[File:Coves de sant Josep de la Vall d'Uixó, barques.JPG|thumb|200px|Grutes de Sant Josep]]

[[File:Coves de sant Josep de la Vall d'Uixó, barques.JPG|thumb|200px|Grutes de Sant Josep]]

*[[Grutes de Sant Josep|Grutes o Coves de Sant Josep]]

*[[Grutes de Sant Josep|Grutes o Coves de Sant Josep]], les Coves de Sant Josep són el riu soterràneu navegable més llarc d'[[Europa]], a soles se pot visitar una part d'ell. Pero no solament pel seu atractiu i patrimoni natural est espai és tan singular oferint una experiència única, sino perque ademés posseïx en el seu interior pintures rupestres que estan catalogades i protegides per la [[UNESCO]].

* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en época romana i utilisat fins mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.

* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en época romana i utilisat fins mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.

* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construït pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.

* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construït pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.

*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.

*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.

* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].

* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].

 

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN  978-8415301-30-1

* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN  978-8415301-30-1