Canvis

77 bytes afegits ,  Ahir a les 12:09
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Margaret Natalie Smith''', coneguda popularment per '''Maggie Smith''' ([[Ilford]], [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[28 de decembre]] de [[1934]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[27 de setembre]] de [[2024]]), fon una actriu britànica.  
+
'''Margaret Natalie Smith''', coneguda popularment per '''Maggie Smith''' ([[Ilford]], [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[28 de decembre]] de [[1934]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[27 de setembre]] de [[2024]]), fon una [[actriu]] britànica.  
   −
La seua extensa carrera, que va comprendre més de setanta anys, la va convertir en una de les actrius europees de major reconeiximent en el món. És considerada una figura destacada dins de la cultura britànica, fon nomenada «dama» (''Dame'', en anglés) per la reina [[Isabel II d'Anglaterra]] en l'any [[1990]] per la seua contribució a les arts interpretatives i rebé l'Orde dels Companyers d'Honor en [[2014]].
+
La seua extensa carrera, que va comprendre més de setanta anys, la va convertir en una de les actrius europees de major reconeiximent en el món. És considerada una figura destacada dins de la cultura britànica, fon nomenada «dama» (''Dame'', en anglés) per la reina [[Isabel II d'Anglaterra]] en l'any [[1990]] per la seua contribució a les arts interpretatives i rebé l'Orde dels Companyers d'Honor en l'any [[2014]].
   −
Començà la seua carrera com a actriu en les taules del teatre [[Oxford]] Playhouse i debutà en [[Broadway]] en [[1952]]. Pel seu destacat treball en el teatre londinenc, va rebre cinc premis ''Evening Standard'' per les obres ''L'ull públic'' en [[1962]], ''Hedda Gabler'' en [[1970]], ''Virginia'' en [[1981]], ''The Way of the World'' en [[1984]] i ''Tres dònes altes'' en [[1994]]. Fon candidata al [[Premis Tony|premi Tony]] per ''Vides privades'' en [[1975]] i ''Nit i dia'' de [[1979]], obtenint-ho en [[1990]] en ''Lettice and Lovage''. Atres obres teatrals notables inclouen les produccions del Festival de [[Stratford]] ''Antonio i Cleopatra'' de [[1976]] i ''Macbeth'' de [[1978]], i les produccions de ''West End Un delicat equilibri'' de [[1997]] i ''Un respir de vida'' de [[2002]].  
+
Començà la seua carrera com a actriu en les taules del teatre [[Oxford]] Playhouse i debutà en [[Broadway]] en [[1952]]. Pel seu destacat treball en el teatre londinenc, va rebre cinc premis ''Evening Standard'' per les obres ''L'ull públic'' en l'any [[1962]], ''Hedda Gabler'' en [[1970]], ''Virginia'' en l'any [[1981]], ''The Way of the World'' en [[1984]] i ''Tres dònes altes'' en l'any [[1994]]. Fon candidata al [[Premis Tony|premi Tony]] per ''Vides privades'' en [[1975]] i ''Nit i dia'' de [[1979]], obtenint-ho en [[1990]] en ''Lettice and Lovage''. Atres obres teatrals notables inclouen les produccions del Festival de [[Stratford]] ''Antonio i Cleopatra'' de [[1976]] i ''Macbeth'' de [[1978]], i les produccions de ''West End Un delicat equilibri'' de l'any [[1997]] i ''Un respir de vida'' de [[2002]].  
   −
En la gran pantalla, conseguí reconeiximent inicial per la película ''Nowhere to Go'' de [[1958]], la qual li va brindar una nominació al [[Premis BAFTA|Premi BAFTA]]. Ha guanyat dos [[Premis Óscar]] per les películes ''Els millors anys de Miss Brodie'' en [[1969]], com a actriu principal, i ''California Suite'' en [[1978]], com a actriu de repartiment, sent una de les sis actrius que han guanyat l'Óscar en abdós categories. Ademés, ha obtingut atres quatre nominacions per les películes ''Otelo'' de [[1965]]; ''Viages en la meua tia'' de [[1972]]; ''Una habitació en vistes'' de [[1986]] i ''Gosford Park'' de [[2001]]. D'igual manera, ha guanyat cinc BAFTA, quatre com a millor actriu i un com a millor actriu de repartiment, quatre [[Premis Emmy|Emmy]], tres [[Premis Globo d'Or|Globos d'Or]] i dos SAG.
+
En la gran pantalla, conseguí reconeiximent inicial per la película ''Nowhere to Go'' de l'any [[1958]], la qual li va brindar una nominació al [[Premis BAFTA|Premi BAFTA]]. Ha guanyat dos [[Premis Óscar]] per les películes ''Els millors anys de Miss Brodie'' en [[1969]], com a actriu principal, i ''California Suite'' en [[1978]], com a actriu de repartiment, sent una de les sis actrius que han guanyat l'Óscar en abdós categories. Ademés, ha obtingut atres quatre nominacions per les películes ''Otelo'' de [[1965]]; ''Viages en la meua tia'' de [[1972]]; ''Una habitació en vistes'' de [[1986]] i ''Gosford Park'' de l'any [[2001]]. D'igual manera, ha guanyat cinc BAFTA, quatre com a millor actriu i un com a millor actriu de repartiment, quatre [[Premis Emmy|Emmy]], tres [[Premis Globo d'Or|Globos d'Or]] i dos SAG.
   −
Entre [[2001]] i [[2011]], interpretà a la professora ''Minerva McGonagall'' en la saga [[Harry Potter]], que la feu popular per a les audiències dels més jóvens.
+
Entre els anys [[2001]] i [[2011]], interpretà a la professora ''Minerva McGonagall'' en la saga [[Harry Potter]], que la feu popular per a les audiències dels més jóvens.
   −
Atres cintes importants en la seua filmografia són: ''Fúria de titans'' de [[1981]]; ''Hook'' de [[1991]]; ''Sister Act'' de [[1992]]; ''Té en Mussolini'' de [[1999]]; ''L'exòtic Hotel Marigold'' de [[2012]] i ''The Lady in the Van'' de [[2015]]. En els últims anys tornà a ser reconeguda gràcies al personage de Violet, la comtesa viuda de Grantham en l'exitosa série britànica ''Downton Abbey''.
+
Atres cintes importants en la seua filmografia són: ''Fúria de titans'' de l'any [[1981]]; ''Hook'' de [[1991]]; ''Sister Act'' de l'any [[1992]]; ''Té en Mussolini'' de [[1999]]; ''L'exòtic Hotel Marigold'' de l'any [[2012]] i ''The Lady in the Van'' de [[2015]]. En els últims anys tornà a ser reconeguda gràcies al personage de Violet, la comtesa viuda de Grantham en l'exitosa série britànica ''Downton Abbey''.
121 173

edicions