Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Perranwell]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]] | | | lloc_mort = [[Perranwell]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]] |
| }} | | }} |
− | '''William Gerald Golding''', conegut popularment per '''William Golding''' ([[Newquay]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de setembre]] de [[1911]] - † [[Perranwell]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de juny]] de [[1993]]) fon un professor, escritor, noveliste i poeta britànic, guardonat en el [[premi Nobel de lliteratura]] en l'any [[1983]], conegut especialment per la seua obra ''El senyor de les mosques''. | + | '''William Gerald Golding''', conegut popularment com a '''William Golding''' ([[Newquay]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de setembre]] de [[1911]] - † [[Perranwell]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de juny]] de [[1993]]) fon un professor, escritor, noveliste i poeta britànic, guardonat en el [[premi Nobel de lliteratura]] en l'any [[1983]], conegut especialment per la seua obra ''El senyor de les mosques''. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 32: |
Llínea 32: |
| Conrea també el teatre, en l'obra ''The Brass Butterfly'', estrenada en [[1958]] i basada en el seu relat anterior ''Envoy Extraordinary'' i la crítica lliterària, escrivint per a ''The Bigman'' i ''The killer''. | | Conrea també el teatre, en l'obra ''The Brass Butterfly'', estrenada en [[1958]] i basada en el seu relat anterior ''Envoy Extraordinary'' i la crítica lliterària, escrivint per a ''The Bigman'' i ''The killer''. |
| | | |
− | En el seu lloc de residència, [[Bowerchalke]], prop de [[Salisbury]], entaula amistat en [[James Lovelock]], conegut científic independent, al que recolza en la seua teoria de que la vida en la Terra es comporta com un únic organisme, per al que el propi Golding sugerix el nom de [[Gaia]], la deesa grega de la Terra. En [[1962]] deixa el seu treball com a professor per a dedicar-se a la lliteratura a temps complet, donant conferències sobre ''El senyor de les mosques'' i escrivint ensajos sobre sociologia i lliteratura, recopilats en ''The Hot Cakes'' i ''A moving car''. | + | En el seu lloc de residència, [[Bowerchalke]], prop de [[Salisbury]], entaula amistat en [[James Lovelock]], conegut científic independent, a qui fa costat en la seua teoria de que la vida en la Terra es comporta com un únic organisme, per al que el propi Golding sugerix el nom de [[Gaia]], la deesa grega de la Terra. En [[1962]] deixa el seu treball com a professor per a dedicar-se a la lliteratura a temps complet, donant conferències sobre ''El senyor de les mosques'' i escrivint ensajos sobre sociologia i lliteratura, recopilats en ''The Hot Cakes'' i ''A moving car''. |
| | | |
| En [[1970]] es va presentar com a candidat a [[canceller]] de l'[[Universitat de Kent]] en [[Canterbury]], pero va perdre front al polític i líder del partit lliberal [[Jo Grimond]]. | | En [[1970]] es va presentar com a candidat a [[canceller]] de l'[[Universitat de Kent]] en [[Canterbury]], pero va perdre front al polític i líder del partit lliberal [[Jo Grimond]]. |
Llínea 78: |
Llínea 78: |
| * 1979 ''L'obscuritat visible'' (''Darkness Visible'')] ISBN: 84-206-3134-9. | | * 1979 ''L'obscuritat visible'' (''Darkness Visible'')] ISBN: 84-206-3134-9. |
| * 1982 ''A Moving Target'' (colecció d'ensaig). | | * 1982 ''A Moving Target'' (colecció d'ensaig). |
− | * 1984 ''Els homens de paper'' (''The Paper Men''), ISBN: 84-206-3147-7. | + | * 1984 ''Els hòmens de paper'' (''The Paper Men''), ISBN: 84-206-3147-7. |
| * 1985 ''Diari egipci'' (''An Egyptian Journal''), ISBN: 84-7628-059-9. | | * 1985 ''Diari egipci'' (''An Egyptian Journal''), ISBN: 84-7628-059-9. |
| * 1991 ''To the Ends of the Earth'' ([[trilogia]]): | | * 1991 ''To the Ends of the Earth'' ([[trilogia]]): |