Canvis

Els substantius constituïxen una [[Categoria gramatical|classe de paraules]] oberta, és dir, no reduible a una llista gramatical llimitada, com la de les [[Preposició|preposicions]].  

Els substantius constituïxen una [[Categoria gramatical|classe de paraules]] oberta, és dir, no reduible a una llista gramatical llimitada, com la de les [[Preposició|preposicions]].  

Sintàcticament el substantiu se definix per dos traços: perque forma grups o sintagmes nominals i perque és la classe de paraules especialisada en la [[funció sintàctica|funció]] de [[subjecte]]: L’home llavà personalment el garaig. És cert que els sintagmes nominals poden eixercir moltes atres funcions, ademés de la

Sintàcticament el substantiu se definix per dos traços: perque forma grups o sintagmes nominals i perque és la classe de paraules especialisada en la [[funció sintàctica|funció]] de [[subjecte]]: L’home llavà personalment el garaig. És cert que els sintagmes nominals poden eixercir moltes atres funcions, ademés de la de subjecte, com ara la d'objecte directe en He pintat el despaig de vert. Pero no al contrari: si deixem a banda els pronoms i els infinitius verbals, abdós relacionats en els substantius, el nom és l’única categoria gramatical capaç de funcionar com a [[subjecte]] oracional.  

de subjecte, com ara la d’objecte directe en He pintat el despaig de vert. Pero no al contrari: si deixem a banda els pronoms i els infinitius verbals, abdós relacionats en els substantius, el nom és l’única categoria gramatical capaç de funcionar com a

[[subjecte]] oracional.  

Finalment, des d’un punt de vista morfològic, el substantiu '''admet processos derivatius''' (cabaç-ada) '''i composicionals''' (parasol), i flexió de [[gènero]] (gat-a) i [[número]] (gat-s). Estos processos són compartits per unes atres classes de paraules, pero el substantiu presenta la particularitat morfològica de que en ell el gènero és un

Finalment, des d'un punt de vista morfològic, el substantiu '''admet processos derivatius''' (cabaç-ada) '''i composicionals''' (parasol), i flexió de [[gènero]] (gat-a) i [[número]] (gat-s). Estos processos són compartits per unes atres classes de paraules, pero el substantiu presenta la particularitat morfològica de que en ell el gènero és un

traç inherent, és dir, que tot substantiu és adscrit a un gènero (masculí: el bigot; femení: la llanda) o als dos a l’hora (el senyal/la senyal).

traç inherent, és dir, que tot substantiu és adscrit a un gènero (masculí: el bigot; femení: la llanda) o als dos a l’hora (el senyal/la senyal).

El fet de que el gènero siga inherent al substantiu permet arreplegar-lo en les entrades substantives dels [[Diccionari|diccionaris]]. En canvi, les atres classes de paraules dotades de gènero, com els adjectius o els determinants, se llimiten a arreplegar el del substantiu

El fet de que el gènero siga inherent al substantiu permet arreplegar-lo en les entrades substantives dels [[Diccionari|diccionaris]]. En canvi, les atres classes de paraules dotades de gènero, com els adjectius o els determinants, se llimiten a arreplegar el del substantiu

al qual modifiquen: l’artícul el i l’adjectiu moll del [[sintagma nominal]] el pa moll tenen gènero masculí perque reflectixen el del substantiu, pero adopten la forma femenina en la galleta molla, perque el substantiu galleta pertany al gènero femení.

al qual modifiquen: l'artícul el i l'adjectiu moll del [[sintagma nominal]] el pa moll tenen gènero masculí perque reflectixen el del substantiu, pero adopten la forma femenina en la galleta molla, perque el substantiu galleta pertany al gènero femení.

== Classes de substantius ==

== Classes de substantius ==

Tradicionalment els substantius han vengut classificant-se en diverses classes en funció del seu significat. Al ser classificacions de base semàntica, podríem pensar que són caprichoses. Per eixemple, si parlem de noms colectius per a referir-nos als substantius que, usats en singular, designen un conjunt d’entitats (eixam, rabera,cúrrica...), també podríem establir la classe de noms naturals per a referir-nos a tots aquells que indiquen entitats no artificials, no fabricades per l’home (fesol, cudol, gat cerval, estrela...). Aixina podríem aplegar a multiplicar les classificacions

Tradicionalment els substantius han vengut classificant-se en diverses classes en funció del seu significat. Al ser classificacions de base semàntica, podríem pensar que són caprichoses. Per eixemple, si parlem de noms colectius per a referir-nos als substantius que, usats en singular, designen un conjunt d'entitats (eixam, rabera,cúrrica...), també podríem establir la classe de noms naturals per a referir-nos a tots aquells que indiquen entitats no artificials, no fabricades per l’home (fesol, cudol, gat cerval, estrela...). Aixina podríem aplegar a multiplicar les classificacions

infinitament.

infinitament.

No obstant, les classes de noms distinguides tradicionalment en les gramàtiques no són en absolut arbitràries, puix estos tipos, basats en la manera de significar dels substantius, estan reforçats per un comportament sintàctic particular. Parlarem aixina

No obstant, les classes de noms distinguides tradicionalment en les gramàtiques no són en absolut arbitràries, puix estos tipos, basats en la manera de significar dels substantius, estan reforçats per un comportament sintàctic particular. Parlarem aixina

Els '''noms comuns''' designen classes d’elements, no individus concrets, i, per tant, '''poden aplicar-se a tots els membres d’eixa classe'''. Per eixemple, el nomcomú llibre significa, segons el DRACV,112 “Conjunt de fulls de paper o un atre material semblant, generalment escrits o impresos, que enquadernats formen un volum” i podrà aplicar-se, no únicament a un llibre concret, sino a qualsevol element que s’adeqüe ad eixa caracterisació, és dir, a qualsevol membre de la classe de llibres.  

Els '''noms comuns''' designen classes d’elements, no individus concrets, i, per tant, '''poden aplicar-se a tots els membres d’eixa classe'''. Per eixemple, el nomcomú llibre significa, segons el DRACV,112 “Conjunt de fulls de paper o un atre material semblant, generalment escrits o impresos, que enquadernats formen un volum” i podrà aplicar-se, no únicament a un llibre concret, sino a qualsevol element que s’adeqüe ad eixa caracterisació, és dir, a qualsevol membre de la classe de llibres.  

En canvi, el '''nom propi''' en conte de designar una classe d’elements '''ha d’identificar en l’acte de parla un element concret''', individualisant-lo front a tots els demés. Per eixemple, al dir Ignaci és l'únic treballador que aplega a l’oficina més tart de les

En canvi, el '''nom propi''' en conte de designar una classe d’elements '''ha d’identificar en l’acte de parla un element concret''', individualisant-lo front a tots els demés. Per eixemple, al dir Ignaci és l'únic treballador que aplega a l'oficina més tart de les

huit, el parlant supon que en eixa situació comunicativa el seu interlocutor sabrà a quina persona se referix d’entre tots els companyons de l’oficina, per l’'''acció individualisadora''' del nom propi Ignaci.  

huit, el parlant supon que en eixa situació comunicativa el seu interlocutor sabrà a quina persona se referix d’entre tots els companyons de l'oficina, per l’'''acció individualisadora''' del nom propi Ignaci.  

 

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/10.pdf

https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/10.pdf