| Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià són: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre, esse, elle i enye, si be són molt usades, són castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià.<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1.pdf</ref> El nom de la lletra ç (variant de c) és "ce trencada",<ref>{{DGLV|Ce}}</ref> encara que també es sol conéixer pel nom de "cedeta", pero no és tan comú i no apareix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|diccionari]].<ref>{{DGLV|Cedeta}}</ref> | | Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià són: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre, esse, elle i enye, si be són molt usades, són castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià.<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1.pdf</ref> El nom de la lletra ç (variant de c) és "ce trencada",<ref>{{DGLV|Ce}}</ref> encara que també es sol conéixer pel nom de "cedeta", pero no és tan comú i no apareix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|diccionari]].<ref>{{DGLV|Cedeta}}</ref> |