Canvis

El clima mediterràneu està situat geogràficament en les costes occidentals de les masses continentals, entre els climes oceànic, cap als pols, i desèrtic, a l'equador, sent realment una combinació d'abdós: en hivern predomina la component oceànica i en estiu la desèrtica. Quant més cap als pols, el clima és més suau i plujós, per lo que parlem de mediterràneu d'influència oceànica i quant més cap a l'Equador, més sec, de modo que parlem de mediterràneu sec.  

El clima mediterràneu està situat geogràficament en les costes occidentals de les masses continentals, entre els climes oceànic, cap als pols, i desèrtic, a l'equador, sent realment una combinació d'abdós: en hivern predomina la component oceànica i en estiu la desèrtica. Quant més cap als pols, el clima és més suau i plujós, per lo que parlem de mediterràneu d'influència oceànica i quant més cap a l'Equador, més sec, de modo que parlem de mediterràneu sec.  

La vegetació resultant és arbòrea de tipo perennifòlia, en els arbres no molt alts i uns estrats herbáceus i de xares. Té un estrat arbustiu i lianoide molt desenrollat, d'herència tropical, que enriquix el bosc i ho fa apretat i a voltes inclús impenetrable. El fullage dels arbres i abruixells permaneix en la planta tot l'any, aforrant aixina una excessiva producció de material vegetal, molt costós de fer per tindre moltes defenses. Estes defenses poden ser de tipo físic (fulls escleròfiles, és dir, dures i resistents a la deshidratació, agullons, pubescència), químic (fulls aromàtics, pestilents o venenoses), o biològic (secretant substàncies per a alimentar a menuts insectes depredadors que mantenen lliure de plagues a la planta). Són estratègies desconegudes en el món templat, i que mesclen les del món tropical humit (fulls perennes) i sec (fulls xeromorfes, espinoses, aromàtiques, atractores de formigues).

La vegetació resultant és arbòrea de tipo perennifòlia, en els arbres no molt alts i uns estrats herbáceus i de xares. Té un estrat arbustiu i lianoide molt desenrollat, d'herència tropical, que enriquix el bosc i ho fa apretat i a voltes inclús impenetrable. El fullage dels arbres i abruixells permaneix en la planta tot l'any, aforrant aixina una excessiva producció de material vegetal, molt costós de fer per tindre moltes defenses. Estes defenses poden ser de tipo físic (fulls escleròfiles, és dir, dures i resistents a la deshidratació, agullons, pubescència), químic (fulls aromàtics, pestilents o venenoses), o biològic (secretant substàncies per a alimentar a chicotets insectes depredadors que mantenen lliure de plagues a la planta). Són estratègies desconegudes en el món templat, i que mesclen les del món tropical humit (fulls perennes) i sec (fulls xeromorfes, espinoses, aromàtiques, atractores de [[Formiga|formigues]]).

Les denominacions típiques de les formacions resultants són la garriga en el mediterràneu, el chaparral en Califòrnia o el fynbos en Suràfrica i la xara chilena en Chile. En les zones en este clima és a on s'ha desenrollat tradicionalment l'anomenada trilogia mediterrànea: blat, vinya i olivera. Est últim és un arbre que únicament es cultiva en zones que presenten este patró climàtic. Actualment les zones de clima mediterràneu són a on més desenrollada està l'agricultura de regadiu produint-se gran cantitat de frutes (taronges, llimes, albercocs, bresquilles, cireres, prunes, nyispros, etc...) i hortalices (tomates, creïlles, albargines, carabassetes, cebes, alls, carlotes, etc...), quedant en la seca l'olivera junt ad atres espècies com a armelers i garroferes.

Les denominacions típiques de les formacions resultants són la garriga en el mediterràneu, el chaparral en [[Califòrnia]] o el fynbos en [[Suràfrica]] i la xara chilena en [[Chile]]. En les zones en este clima és a on s'ha desenrollat tradicionalment la nomenada trilogia mediterrànea: [[blat]], [[vinya]] i [[olivera]]. Est últim és un arbre que únicament es cultiva en zones que presenten este patró climàtic. Actualment les zones de clima mediterràneu són a on més desenrollada està l'agricultura de regadiu produint-se gran cantitat de frutes ([[taronges]], [[Llima|llimes]], [[Albercoc|albercocs]], [[Bresquilla|bresquilles]], [[Cirera|cireres]], [[Pruna (Frut)|prunes]], [[Nyispro|nyispros]], etc...) i [[hortalices]] ([[Tomata|tomates]], [[creïlles]], [[Albargina|albargines]], [[Carabasseta|carabassetes]], [[Ceba|cebes]], [[All|alls]], [[Carlota|carlotes]], etc...), quedant en la seca l'olivera junt ad atres espècies com a [[Armela|armelers]] i [[Garrofa|garroferes]].

== Classes de clima mediterràneu ==

== Classes de clima mediterràneu ==