26 055
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar.
Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar.
La mocadorà consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.
La mocadorà consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.
== Cites ==
{{Cita|¿Sabies que… el 9 d’octubre, a banda del Dia del Poble Valencià es el dia dels enamorats valencians? Efectivament, eixe dia, festivitat de Sant Donis, tradicionalment s’obsequiava a l’amada en la mocadorà, tradicio que les modes no han segut capaces de borrar, i mes be ha anat aumentant i estenent-se per tot el territori valencià lo que havia segut una costum mes vinculada al Cap i Casal i a la seua area d’influencia.
La tradicio marcava que eixe dia els homens obsequiaren a l’amada en dolços fets de massapa embolicats en un mocador de seda, qüestio per una atra banda lligada a la tradicio secular de fer esta classe d’obsequis en fruites i productes del camp en uns atres moments de l’any –depres de les collites- o per algun acontenyiment especial. Es conta que els mes rics nugaven les quatre puntes del mocador en una joya que, en alguns casos, era un anell de compromis, la qual cosa feya adivinar que la relacio s’encarrilava a una immediata unio de la parella. Esta costum propia dels fadrins ha passat a ser tambe dels casats i, mes recentment, dels fills respecte de les mares.
Diversos relats nos porten a diferents versions sobre l’orige d’esta commemoracio, pero tal volta el que tinga mes credibilitat es el que la lliga a que era tradicional en la festa de Sant Donis -dia en que es commemora l’entrada de Jaume I en la ciutat de Valencia, i per este motiu- en la que es disparaven coets i divers material pirotecnic per a celebrar l’efemerides, que en molts casos des del mateix Palau dela Generalitat. L’arribada dels borbons, com en tantes atres coses, comportà la prohibicio de qualsevol manifestacio que exteriorisara el sentiment particular del Poble Valencià i concretament d’esta celebracio, prohibint que es celebrara i es dispararen cohets i traques. Llavors, els mestres sucrers -pasticers- valencians començaren a elaborar uns dolços en les formes dels coets (piuletes i tronadors) que es disparaven aquell dia, i que tenien formes que recordaven els orguens sexuals masculi i femeni -no falta qui aço ho lliga antropologicament a rituals ancestrals de fertilitat, indicant que estos dolços s’assimilaven als exvots d’aquells ceremonials-. Junt ad estes peces tambe s’elaboraven, en pasta de massapa, dolços que simulaven fruites i hortalices de l’exhuberant horta valenciana, i que enllaça en una atra tradicio que conta que els moros valencians regalaren a la reina Violant, esposa del Conqueridor, les millors hortalices i fruites que es produien en els seus horts, just el dia de la seua entrada triunfal en Valencia, Cap i Casal.
Moltes pasticeries i forns els dies previs a la celebracio decoren els seus aparadors en eixos dolços en artistiques disposicions.|'La Mocadorà, una tradicio valenciana' per [[Juli Moreno]], llicenciat en Geografia i Historia.}}
== Vore també ==
== Vore també ==