119 948
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:1473-Gratiosus Benincasa-Ancona, Italia-Biblioteca Universitaria di Bologna.jpg|thumb|right|250px|<center> Portulà migeval de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya</center>]]
[[Image:1473-Gratiosus Benincasa-Ancona, Italia-Biblioteca Universitaria di Bologna.jpg|thumb|right|250px|<center> Portulà migeval de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya</center>]]
Els portulans, són mapes o "cartes" nàutic-terrestres que fèren posible l'us de la brúixola. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del XIV i XV principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:
Els portulans, són mapes o "cartes" nàutic-terrestres que fèren posible l'us de la brúixola. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[segle XIV]] i [[segle XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:
* a) Són com els actuals mapes notejats.
* a) Són com els actuals mapes notejats.
* c) Contenen una escala gràfica dita [[tronc de llegües]].
* c) Contenen una escala gràfica dita [[tronc de llegües]].
La cartografía aplegà ad un gran desenroll gràcies als portulans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permitiren als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'Atlàntic i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials.
La cartografía aplegà ad un gran desenroll gràcies als portulans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permitiren als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'[[ocea Atlàntic]] i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials.
== Classes de portulans per son àmbit ==
== Classes de portulans per son àmbit ==
== Classes de portulans per son orige ==
== Classes de portulans per son orige ==
Per raò de son orige, [[Catow]] distinguix tres grups de portulans (''Die Geschichte der Kartographie''/"L'història de la cartografía", Berlín): italians, elaborats principalment en [[Gènova]], [[Venècia]] i [[Roma]]; mallorquins, en Palma de Mallorca com a centre de producció més destacat; i portuguessos, que en certa forma deriven dels portulans mallorquins o balears.
Per raò de son orige, [[Catow]] distinguix tres grups de portulans (''Die Geschichte der Kartographie''/"L'història de la cartografía", Berlín): italians, elaborats principalment en [[Gènova]], [[Venècia]] i [[Roma]]; mallorquins, en [[Palma de Mallorca]] com a centre de producció més destacat; i portuguessos, que en certa forma deriven dels portulans mallorquins o balears.
=== Debat sobre son orige ===
=== Debat sobre son orige ===
La polèmica sobre l'orige espanyol o italià dels portulans seguix viva. [[Nordenskiold]] l'escomençà al supondre que la carta model fon espanyola. Winter supon paternitat italiana als portulans nàutics, i espanyola als portulans nàutic-terrestres. Contra tal opinió s'ha rebelat agrament [[Caracci]]: ''Italiani e catalani nelle primitiva cartografía medievale'' (Italians i catalans en la primitiva cartografía migeval, Roma, 1958).
La polèmica sobre l'orige espanyol o italià dels portulans seguix viva. [[Nordenskiold]] l'escomençà al supondre que la carta model fon espanyola. Winter supon paternitat italiana als portulans nàutics, i espanyola als portulans nàutic-terrestres. Contra tal opinió s'ha rebelat agrament [[Caracci]]: ''Italiani e catalani nelle primitiva cartografía medievale'' (Italians i catalans en la primitiva cartografía migeval, [[Roma]], [[1958]]).
Siga com siga, és indiscutible que l'obra cartogràfica [[balear]] superà a totes; que sa estilística i sa tècnica crearen escuela, i que influí i formà a molts italians que en acabant feren, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant Don Enric el Navegant volgué ensenyar als portuguessos a realisar portulans, acodí en busca de mestre a Palma de Mallorca i contratà al judeu [[Jafuda Cresques]] (nomenat [[Jacme Ribes]] o Jacme de Mallorca al batejar-se).
Siga com siga, és indiscutible que l'obra cartogràfica [[balear]] superà a totes; que sa estilística i sa tècnica crearen escuela, i que influí i formà a molts italians que en acabant feren, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant Don Enric el Navegant volgué ensenyar als portuguessos a realisar portulans, acodí en busca de mestre a [[Palma de Mallorca]] i contratà al judeu [[Jafuda Cresques]] (nomenat [[Jacme Ribes]] o Jacme de Mallorca al batejar-se).
=== Portulans italians ===
=== Portulans italians ===
La copiosa sèrie de portulans italians s'inicia a mitan del s. XIII, en la nomenada Carta Pisana, conservada en la Biblioteca Nacional de París. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'archiu nacional de [[Florència]] aon es conservà prou temps; l'obra cartogràfica del genovés [[Pedro Vesconte]], l'ilustrador de l'obra de Marino Sanudo; la de [[Francisco Pizigano]] (1373), en influència de l'estilística mallorquina; i les de [[Beccario]], [[Canepa]] i els germans [[Benincasa]], naturals de Ancona.
La copiosa sèrie de portulans italians s'inicia a mitan del [[segle XIII]], en la nomenada Carta Pisana, conservada en la [[Biblioteca Nacional de París]]. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'archiu nacional de [[Florència]] aon es conservà prou temps; l'obra cartogràfica del genovés [[Pedro Vesconte]], l'ilustrador de l'obra de Marino Sanudo; la de [[Francisco Pizigano]] ([[1373]]), en influència de l'estilística mallorquina; i les de [[Beccario]], [[Canepa]] i els germans [[Benincasa]], naturals de Ancona.
=== Portulans mallorquins ===
=== Portulans mallorquins ===
La novetat que aporta la cartografía mallorquina són les cartes náutic-terrestres, les quals fan us d'una estilística comú al representar certs accidents i zones geogràfiques. El cim de les cartes marines mallorquines es l'Atles d'[[Abraham Cresques]], de 1375, conservat en la Biblioteca Nacional de París.
La novetat que aporta la cartografía mallorquina són les cartes náutic-terrestres, les quals fan us d'una estilística comú al representar certs accidents i zones geogràfiques. El cim de les cartes marines mallorquines es l'Atles d'[[Abraham Cresques]], de [[1375]], conservat en la [[Biblioteca Nacional de París]].
Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En son taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de Pere IV, desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unides unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio|Caspio]] fins [[Catay]] (China), en la que considera l'informació de Marco Polo, Jordanus i atres.
Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de [[Pere IV]], desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unides unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio|Caspio]] fins [[Catay]] ([[China]]), en la que considera l'informació de [[Marco Polo]], Jordanus i atres.
En el s. XIV destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al sigle XV correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de 1439, conservada en el Museu Marítim de Barcelona; és notable por son primor en la factura i sos animats detalls pintorescos. La negrura sudoesteada que pot vore's en ella es un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en Mallorca; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en Mallorca''
En el [[segle XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable per el seu primor en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura sudoesteada que pot vore's en ella es un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en [[Mallorca]]; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en [[Mallorca]]''
=== Portulans portuguessos ===
=== Portulans portuguessos ===
Els portulans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portulans quedaren obsolets en molts aspectes, pero en tot i això, continuaren elaborant-se durant el XVI i el XVII.
Els portulans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portulans quedaren obsolets en molts aspectes, pero en tot i això, continuaren elaborant-se durant el [[segle XVI]] i el [[segle XVII]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://butronmaker.blogspot.com butronmaker.blogspot.com Portulans dels sigles XIV y XV]
* [http://butronmaker.blogspot.com butronmaker.blogspot.com Portulans del [[segle XIV]] i [[segle XV]]]
[[Categoría:Cartografía]]
[[Categoría:Cartografía]]