124 718
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La definició de '''repúbliques marítimes''' (a voltes conegudes com a ''repúbliques marineres'') es pot estendre a algunes [[ciutat]]s costeres, [[italia]]nes o no, que entre els sigles [[sigle X|X]] i el [[Sigle XV|XV]] varen gojar d'una prosperitat econòmica gràcies a la seua activitat comercial, en un marc d'àmplia autonomia política. Generalment, la definició es referix en especial a quatre ciutats italianes: [[Amalfi (Itàlia)|Amalfi]], [[Gènova]], [[Pisa]] i [[Venècia]].
La definició de '''repúbliques marítimes''' (a voltes conegudes com a ''repúbliques marineres'') es pot estendre a algunes [[ciutat]]s costeres, [[italia]]nes o no, que entre els sigles [[sigle X|X]] i el [[Sigle XV|XV]] varen gojar d'una prosperitat econòmica gràcies a la seua activitat comercial, en un marc d'àmplia autonomia política. Generalment, la definició es referix en especial a quatre ciutats italianes: [[Amalfi (Itàlia)|Amalfi]], [[Gènova]], [[Pisa]] i [[Venècia]].
No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de [[república]] [[oligarquia|oligàrquica]], [[moneda]] i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les [[Creuades]], contaven en una flota naval, tenien [[fundago]]s (colónies comercials), «cònsuls de les ''nationes''», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren [[Ancona]]<ref name=Natalucci>Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci ''Ancona città millenaria''; Costanzo Rinaudo, in ''Rivista storica italiana'', Vol. 88; Guglielmo Heyd ''Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo'', Vol. 1; Alberto Guglielmotti ''Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono'', Vol. 1; Antonio Leoni, I''storia d'Ancona Capitale della Marca Anconitana'', Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo</ref>, [[Gaeta]], [[Noli]] i [[Ragusa (Croàcia)|Ragusa]].
No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de [[república]] [[oligarquia|oligàrquica]], [[moneda]] i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les [[Creuades]], contaven en una flota naval, tenien [[fundago]]s (colónies comercials), «cònsuls de les ''nationes''», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren [[Ancona]]<ref name=Natalucci>Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci ''Ancona città millenaria''; Costanzo Rinaudo, in ''Rivista storica italiana'', Vol. 88; Guglielmo Heyd ''Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo'', Vol. 1; Alberto Guglielmotti ''Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono'', Vol. 1; Antonio Leoni, I''storia d'Ancona Capitale della Marca Anconitana'', Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo</ref>, [[Gaeta]], [[Noli]] i [[Ragusa (Croàcia)|Ragusa]].
== Referències ==
== Referències ==