Canvis

4 bytes eliminats ,  1 setembre
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[File:Gregory XVI.jpg|thumb|250px|Pintura de Gregorio XVI per Paul Delaroche]]
+
[[File:Gregory XVI.jpg|thumb|250px|Pintura de Gregori XVI per Paul Delaroche]]
    
'''Gregori XVI''' (en castellà Gregorio XVI, en [[llatí]]: Gregorius PP. XVI ), de nom secular Bartolomeo Alberto Cappellari Pagani Gesa ([[Belluno]], [[Itàlia]], [[18 de setembre]] de [[1765]]  - † [[Roma]], [[Itàlia]], [[1 de juny]] de [[1846]]) fon un religiós camaldulense, elegit el 254.º [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]], entre els anys [[1831]] i [[1846]].
 
'''Gregori XVI''' (en castellà Gregorio XVI, en [[llatí]]: Gregorius PP. XVI ), de nom secular Bartolomeo Alberto Cappellari Pagani Gesa ([[Belluno]], [[Itàlia]], [[18 de setembre]] de [[1765]]  - † [[Roma]], [[Itàlia]], [[1 de juny]] de [[1846]]) fon un religiós camaldulense, elegit el 254.º [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]], entre els anys [[1831]] i [[1846]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
 +
 
=== Orígens ===
 
=== Orígens ===
 
Va ser batejat com a Bartolomeo Alberto Cappellari agani Gesa, pero va substituir els seus noms pel de Mauro en professar en l'Orde de la Camáldula.  
 
Va ser batejat com a Bartolomeo Alberto Cappellari agani Gesa, pero va substituir els seus noms pel de Mauro en professar en l'Orde de la Camáldula.  
 
Era fill de Giovanni Battista Cappellari i de la seua esposa Giulia Pagani Cessa-Pagani, abdós membres de la noblea menor.
 
Era fill de Giovanni Battista Cappellari i de la seua esposa Giulia Pagani Cessa-Pagani, abdós membres de la noblea menor.
 +
 
=== Estudis i activitats prèvies ===
 
=== Estudis i activitats prèvies ===
 
Quan va complir díhuit anys va donar mostres de vocació religiosa i, despuix d'una certa oposició familiar, en l'any [[1783]] va entrar en el noviciat del monasteri camaldulense de Sant Miguel de Murano (prop de [[Venècia]]), de la Regla de Sant Benito, prenent el nom de Mauro. Pronte es va distinguir per les seues aptituts per a la teologia i la llingüística. Tres anys despuix va emetre els vots solemnes i en [[1787]] va ser ordenat sacerdot, dedicant gran part de la seua activitat a l'ensenyança de la teologia.
 
Quan va complir díhuit anys va donar mostres de vocació religiosa i, despuix d'una certa oposició familiar, en l'any [[1783]] va entrar en el noviciat del monasteri camaldulense de Sant Miguel de Murano (prop de [[Venècia]]), de la Regla de Sant Benito, prenent el nom de Mauro. Pronte es va distinguir per les seues aptituts per a la teologia i la llingüística. Tres anys despuix va emetre els vots solemnes i en [[1787]] va ser ordenat sacerdot, dedicant gran part de la seua activitat a l'ensenyança de la teologia.
Llínea 20: Llínea 22:     
=== Elecció papal ===
 
=== Elecció papal ===
[[File:1 Scudo en argent à l'effigie de Grégoire XVI, 1834.jpg|thumb|250px|Gregorio XVI, 1834]]
+
[[File:1 Scudo en argent à l'effigie de Grégoire XVI, 1834.jpg|thumb|250px|Gregori XVI, 1834]]
    
A la mort de Pío VIII hi havia un candidat que contava en el respal majoritari, fins al punt de que la seua elecció es donava per feta i que el cónclau seria de pur tràmit. Es tractava de Giacomo Giustiniani, cardenal del títul de Ss. Pietro i Marcellino i arquebisbe-bisbe de Imola. No obstant, el cardenal Juan Francisco Marco i Català, diácono de S. Agata alla Suburra, camarlengo i vicegovernador de Roma, es va encarregar de presentar als cardenals reunits el vet interpost pel rei Fernando VII d'[[Espanya]] contra l'elecció de Giustiniani, que havia segut nuncio en [[Madrit]] i al com aquell rei imputava séries responsabilitats en els fets revolucionaris ocorreguts en Espanya en la década anterior. Este vet va complicar molt l'elecció, per lo que varen tindre que transcórrer cinquanta dies de discussions i trentahuit votacions en el cónclau per a que es formara una majoria a favor de Mauro Cappellari.
 
A la mort de Pío VIII hi havia un candidat que contava en el respal majoritari, fins al punt de que la seua elecció es donava per feta i que el cónclau seria de pur tràmit. Es tractava de Giacomo Giustiniani, cardenal del títul de Ss. Pietro i Marcellino i arquebisbe-bisbe de Imola. No obstant, el cardenal Juan Francisco Marco i Català, diácono de S. Agata alla Suburra, camarlengo i vicegovernador de Roma, es va encarregar de presentar als cardenals reunits el vet interpost pel rei Fernando VII d'[[Espanya]] contra l'elecció de Giustiniani, que havia segut nuncio en [[Madrit]] i al com aquell rei imputava séries responsabilitats en els fets revolucionaris ocorreguts en Espanya en la década anterior. Este vet va complicar molt l'elecció, per lo que varen tindre que transcórrer cinquanta dies de discussions i trentahuit votacions en el cónclau per a que es formara una majoria a favor de Mauro Cappellari.
Llínea 47: Llínea 49:     
=== Defensa de la doctrina i propagació de la fe ===
 
=== Defensa de la doctrina i propagació de la fe ===
[[File:Portrait of Pope Gregory XVI Cappellari (by Gaspare Mattioli) – Museo Civico delle Cappuccine, Bagnacavallo.jpg|thumb|250px|Pintura de Gregorio XVI per Gaspare Mattioli. Museu delle Capucine, Bagnacavallo]]
+
[[File:Portrait of Pope Gregory XVI Cappellari (by Gaspare Mattioli) – Museo Civico delle Cappuccine, Bagnacavallo.jpg|thumb|250px|Pintura de Gregori XVI per Gaspare Mattioli. Museu delle Capucine, Bagnacavallo]]
    
Les revolucions en França i els [[Països Baixos]] varen fer que el Papa, des del mateix començ del seu pontificat, tinguera que enfrontar-se a les pressions que, des d'una i una atra part, li demanaven que condenara o aprovara el canvi; en [[agost]] de l'any [[1831]], va emetre l'Informe “Sollicitudo Ecclesiarum”, en el que va reiterar les declaracions dels antics pontífexos sobre l'independència de l'Iglésia i la seua negativa a enredrar-se en la política dinàstica. D'acort en estos principis va actuar quan la situació en alguns països va exigir la seua intervenció, mogut solament per la defensa de la fe i la disciplina eclesiàstica.
 
Les revolucions en França i els [[Països Baixos]] varen fer que el Papa, des del mateix començ del seu pontificat, tinguera que enfrontar-se a les pressions que, des d'una i una atra part, li demanaven que condenara o aprovara el canvi; en [[agost]] de l'any [[1831]], va emetre l'Informe “Sollicitudo Ecclesiarum”, en el que va reiterar les declaracions dels antics pontífexos sobre l'independència de l'Iglésia i la seua negativa a enredrar-se en la política dinàstica. D'acort en estos principis va actuar quan la situació en alguns països va exigir la seua intervenció, mogut solament per la defensa de la fe i la disciplina eclesiàstica.
Llínea 64: Llínea 66:  
=== La Cúria romana i la ciutat de Roma ===
 
=== La Cúria romana i la ciutat de Roma ===
   −
En iniciar el seu pontificat Gregorio XVI va nomenar prosecretari d'Estat a Tommaso Bernetii, al que uns mesos despuix va designar com a Secretari d'Estat. En l'any [[1836]] va ser rellevat en el seu càrrec per Luigi Lambruschini que va ser Secretari d'Estat fins a l'any [[1845]].
+
En iniciar el seu pontificat Gregori XVI va nomenar prosecretari d'Estat a Tommaso Bernetii, al que uns mesos despuix va designar com a Secretari d'Estat. En l'any [[1836]] va ser rellevat en el seu càrrec per Luigi Lambruschini que va ser Secretari d'Estat fins a l'any [[1845]].
    
En els seus quinze anys de pontificat Gregorio XVI va crear 75 cardenals, dels quals 29 lo varen ser “in pectore”. En tot, sis noms d'estos últims mai varen ser revelats. Tenint en conte que en el cónclau que li va elegir varen participar 45 cardenals, és considerable el número dels seus nomenaments. Aixina a la seua mort hi havia 69 cardenals, encara que en el cónclau que va elegir al seu successor, [[Pío IX]], solament varen participar 54.
 
En els seus quinze anys de pontificat Gregorio XVI va crear 75 cardenals, dels quals 29 lo varen ser “in pectore”. En tot, sis noms d'estos últims mai varen ser revelats. Tenint en conte que en el cónclau que li va elegir varen participar 45 cardenals, és considerable el número dels seus nomenaments. Aixina a la seua mort hi havia 69 cardenals, encara que en el cónclau que va elegir al seu successor, [[Pío IX]], solament varen participar 54.
Llínea 71: Llínea 73:     
== Mort ==
 
== Mort ==
[[File:GREGORYXVI.jpg|thumb|250px|Tomba de Gregorio XVI]]
+
[[File:GREGORYXVI.jpg|thumb|250px|Tomba de Gregori XVI]]
    
En començar l'any [[1846]], el Papa va tindre un presentiment del seu fi pròxim i va escriure en el seu testament:
 
En començar l'any [[1846]], el Papa va tindre un presentiment del seu fi pròxim i va escriure en el seu testament:
Llínea 84: Llínea 86:  
Les profecies de Sant Malaquías es referixen a este Papa com De “balnes Etruriæ (Dels banys d’Etruria)”, cita que segons pareix fa referència a que era membre de l'Orde Camaldulense, fundada en un lloc cridat Balneum (banys) i despuix Balni (mateix significat), en Etruria.
 
Les profecies de Sant Malaquías es referixen a este Papa com De “balnes Etruriæ (Dels banys d’Etruria)”, cita que segons pareix fa referència a que era membre de l'Orde Camaldulense, fundada en un lloc cridat Balneum (banys) i despuix Balni (mateix significat), en Etruria.
   −
== Documents pontificis de Gregorio XVI ==
+
== Documents pontificis de Gregori XVI ==
 
=== Bula ===
 
=== Bula ===
 
* Constitució apostólica Benedictus Deus ([[17 de juny]] de [[1834]]), per mig de la que s'establixen i delimiten les diòcesis en els Estats Units d'Amèrica
 
* Constitució apostólica Benedictus Deus ([[17 de juny]] de [[1834]]), per mig de la que s'establixen i delimiten les diòcesis en els Estats Units d'Amèrica
124 245

edicions