Canvis

20 bytes afegits ,  16:22 9 feb 2010
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Carles Salvador i Gimeno ''' ([[Valéncia]], 1893 - id., 1955) fon un poeta i gramàtic [[pancatalaniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon mestre en [[Benassal]] ([[província de Castelló|Castelló]]). En [[1919]] va publicar el fullet ''El valencià en les escoles'' i en 1921 va llançar un manifest, ''Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià'', sense massa èxit.  
+
'''Carles Salvador i Gimeno ''' ([[Valéncia]], [[1893]] - id., [[1955]]) fon un poeta i gramàtic [[pancatalaniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon mestre en [[Benassal]] ([[província de Castelló|Castelló]]). En [[1919]] va publicar el fullet ''El [[valencià]] en les escoles'' i en [[1921]] va llançar un manifest, ''Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià'', sense massa èxit.  
   −
Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' ([[1935]]). Va publicar, llavors, diversos opúsculs gramaticals que serien decisius per a la divulgació de la gramàtica del català [[Pompeu Fabra]] en la Comunitat Valenciana. Membre de la [[Taula de Lletres Valencianes]], també va participar en la redacció de les ''[[Normes de Castelló]]''.  
+
Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' ([[1935]]). Va publicar, llavors, diversos opúsculs gramaticals que serien decisius per a la divulgació de la gramàtica del català [[Pompeu Fabra]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Membre de la [[Taula de Lletres Valencianes]], també va participar en la redacció de les ''[[Normes de Castelló]]''.  
    
En la seua producció poètica destaquen ''Plàstic'' ([[1923]]), ''Rosa dels vents'' ([[1930]]) i sobretot ''El bes als llavis'' ([[1934]]). Fon també important la seua prosa, tant la narrativa -''La Dragomana dels deus'' ([[1920]]), ''Barbaflorida profesor'' ([[1930]]), ''El maniquí d'arcilla'' ([[1931]])- com els asajos: ''Elogi de la prosa'' ([[1928]]), ''Elogi del xiprer'' ([[1929]]), ''Elogi del camp'' ([[1930]]) i ''Elogi de la vagància'' ([[1937]]).  
 
En la seua producció poètica destaquen ''Plàstic'' ([[1923]]), ''Rosa dels vents'' ([[1930]]) i sobretot ''El bes als llavis'' ([[1934]]). Fon també important la seua prosa, tant la narrativa -''La Dragomana dels deus'' ([[1920]]), ''Barbaflorida profesor'' ([[1930]]), ''El maniquí d'arcilla'' ([[1931]])- com els asajos: ''Elogi de la prosa'' ([[1928]]), ''Elogi del xiprer'' ([[1929]]), ''Elogi del camp'' ([[1930]]) i ''Elogi de la vagància'' ([[1937]]).  
124 351

edicions