Canvis

16 bytes afegits ,  14:53 9 feb 2010
sense resum d'edició
Llínea 78: Llínea 78:  
Estes primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de poblacio que fon comu en [[Àsia]] i [[Europa]].
 
Estes primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de poblacio que fon comu en [[Àsia]] i [[Europa]].
 
   
 
   
Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l’arribada dels espanyols, en els primers anys del sigle XVI. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisacio que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[açteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisacio andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades.
+
Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l’arribada dels espanyols, en els primers anys del [[sigle XVI]]. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisacio que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[açteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisacio andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades.
    
Darrer dels passos de [[Colón]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a carrec d’una nova expedicio enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].
 
Darrer dels passos de [[Colón]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a carrec d’una nova expedicio enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].
Llínea 97: Llínea 97:  
En decembre de [[1826]], un nou Congres Constituent sancionà una Constitucio, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text.
 
En decembre de [[1826]], un nou Congres Constituent sancionà una Constitucio, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text.
   −
Despres de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitucio, quedant consumada l’unio del païs. Dos foren les caracteristiques de l’ '''Argentina''' a finals del sigle XIX: l’introduccio de les tecniques agricoles modernes i l’integracio en l’economia mundial.  
+
Despres de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitucio, quedant consumada l’unio del païs. Dos foren les caracteristiques de l’ '''Argentina''' a finals del [[sigle XIX]]: l’introduccio de les tecniques agricoles modernes i l’integracio en l’economia mundial.  
    
Entre [[1880]] i [[1930]] l’'''Argentina''' fon una de les 10 nacions mes riques del mon.  
 
Entre [[1880]] i [[1930]] l’'''Argentina''' fon una de les 10 nacions mes riques del mon.  
Llínea 108: Llínea 108:  
Mes de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupcio, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura.
 
Mes de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupcio, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura.
   −
A partir de la restauracio democratica de [[1983]] s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situacio economica, encara que es va experimentar un creixement i estabilitat economiques en la decada de [[1990]], en l’any 2001 es va produir la pijor crisis economica de l’historia d'Argentina.
+
A partir de la restauracio democratica de [[1983]] s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situacio economica, encara que es va experimentar un creixement i estabilitat economiques en la decada de [[1990]], en l’any [[2001]] es va produir la pijor crisis economica de l’historia d'Argentina.
 
En [[2003]] fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el 28 d’octubre de [[2007]] [[Cristina Fernández de Kirchner]].
 
En [[2003]] fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el 28 d’octubre de [[2007]] [[Cristina Fernández de Kirchner]].
   Llínea 158: Llínea 158:  
L’[[Argentina]] te una serie de símbols definits per llei. La Bandera, consta de tres franges horisontals celests i blanques, en un sol al mig, adoptada com tal el 20 de [[juliol]] de [[1816]]. L’escut, representa l’unio de les provincies, començà a utilisar-se en [[1813]].
 
L’[[Argentina]] te una serie de símbols definits per llei. La Bandera, consta de tres franges horisontals celests i blanques, en un sol al mig, adoptada com tal el 20 de [[juliol]] de [[1816]]. L’escut, representa l’unio de les provincies, començà a utilisar-se en [[1813]].
 
   
 
   
L’himne Nacional fon escrit per [[Vicente López y Planes]] en musica de [[Blas Parera]], i aprovat en 1813. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolució de Maig i es va oficialisar dos anys despres.
+
L’himne Nacional fon escrit per [[Vicente López y Planes]] en musica de [[Blas Parera]], i aprovat en [[1813]]. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolució de Maig i es va oficialisar dos anys despres.
     
124 521

edicions