124 521
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:jujuymapa1.gif|right|thumb|Jujuy en Argentina]]
[[Image:jujuymapa1.gif|right|thumb|<center>'''Jujuy''' en Argentina</center>]]
[[Image:jujuymapa2.gif|right|thumb|Map de Jujuy]]
[[Image:jujuymapa2.gif|right|thumb|<center>Map de '''Jujuy'''</center>]]
'''Jujuy''' es una provincia d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolivia]], a l'est i al sur en la provincia de [[Salta]].
'''Jujuy''' es una provincia d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolivia]], a l'est i al sur en la provincia de [[Salta]].
== Geografia ==
== Geografia ==
La provincia de Jujuy esta situada en el noroest argentí, desenrollada en un relleu predominantement montanyos. La seua altura s'incremente d'est a oest, seent la zona surest la mes baixa, en coincidentment en el vall del riu San Francisco. Se reconeixen quatre grans unitats:
La provincia de '''Jujuy''' esta situada en el noroest argentí, desenrollada en un relleu predominantement montanyos. La seua altura s'incremente d'est a oest, seent la zona surest la mes baixa, en coincidentment en el vall del riu San Francisco. Se reconeixen quatre grans unitats:
* Les Serras Subandines.
* Les Serras Subandines.
* La Cordillera Oriental, a on es destaca la [[Trencall d’Humahuaca]].
* La Cordillera Oriental, a on es destaca la [[Trencall d’Humahuaca]].
==Historia==
==Historia==
Les terres altes de Jujuy, i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren tambe miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.
Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren tambe miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.
La fundacio d’una ciutat en el vall de Jujuy fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Peru]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de Salta i Jujuy.
La fundacio d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Peru]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''.
La nostra provincia fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el sigle XVII certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la Trencall i ho que es nomena Ramal.
La nostra provincia fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el [[sigle XVII]] certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la Trencall i ho que es nomena Ramal.
La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de Jujuy per la causa de l’Independencia. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de 1812 (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà heroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.
La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independencia. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà heroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.
Entre 1817 i 1821, el territori de Jujuy fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:
Entre [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:
* Entre el 6 de giner i el 21 de maig de 1817
* Entre el 6 de giner i el 21 de maig de [[1817]]
* Entre el 14 i el 16 de giner de 1818
* Entre el 14 i el 16 de giner de [[1818]]
* El 26 de març de 1819
* El 26 de març de [[1819]]
* Entre maig i juny de 1820
* Entre maig i juny de [[1820]]
* El 15 d'abril de 1821. El 27 d'abril de 1821 es va produir la victoria dels gauchos de Jujuy en el combat de León, que es recorda com el [[Dia Gran de Jujuy]].
* El 15 d'abril de [[1821]]. El 27 d'abril de [[1821]] es va produir la victoria dels gauchos de Jujuy en el combat de León, que es recorda com el [[Dia Gran de Jujuy]].
* Entre el 22 de juny i el 14 de juliol de 1821.
* Entre el 22 de juny i el 14 de juliol de [[1821]].
* El 6 de decembre de 1822, el comandant espanyol Pedro Antonio de Olañeta es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'ultima invasio.
* El 6 de decembre de [[1822]], el comandant espanyol [[Pedro Antonio de Olañeta]] es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'ultima invasio.
El 18 de novembre de 1834 es proclamà l’Independencia Politica de Jujuy. El coronel José María Fascio fon el seu primer governador i el 17 de decembre del mateix any es produïx el reconeiximent oficial de l'autonomia jujeña per part del Govern Nacional.
El 18 de novembre de [[1834]] es proclamà l’Independencia Politica de '''Jujuy'''. El coronel José María Fascio fon el seu primer governador i el 17 de decembre del mateix any es produïx el reconeiximent oficial de l'autonomia jujeña per part del Govern Nacional.
Jujuy no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana (1837-39).
[[Jujuy]] no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana ([[1837]]-[[1839]]).
Despres de l’organisacio definitiva de la Republica [[Argentina]], arriba un periodo de progres per a la nostra provincia: l’arribada del telegraf i el ferrocarril, l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles.
Despres de l’organisacio definitiva de la Republica [[Argentina]], arriba un periodo de progres per a la nostra provincia: l’arribada del telegraf i el [[ferrocarril]], l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles.
== Poblacio ==
== Poblacio ==
Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de 2007 la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilometro quadrat.
Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilometro quadrat.
==Divisio administrativa==
==Divisio administrativa==
La provincia de Jujuy es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comisions municipals.
La provincia de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comisions municipals.
Els departaments son els següents:
Els departaments son els següents:
* Cochinoca (capçal Abra Pampa)
* Cochinoca (capçal Abra Pampa)
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.
La situació de Jujuy es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest son dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells paisages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.
La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest son dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells paisages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.
== Principals ciutats ==
== Principals ciutats ==
== Simbols ==
== Simbols ==
[[Image:Banderajujuy.jpg|right|thumb|Bandera de Jujuy]]
[[Image:Banderajujuy.jpg|right|thumb|<center>Bandera de '''Jujuy'''</center>]]
'''La bandera de Jujuy'''
'''La bandera de Jujuy'''
'''Jujuy''' te l'honra de ser depositaria de la Primera Bandera de la Patria, distincio tan insigne li fon concedida pel seu creador, el General [[Manuel Belgrano]].
'''Jujuy''' te l'honra de ser depositaria de la Primera Bandera de la Patria, distincio tan insigne li fon concedida pel seu creador, el General [[Manuel Belgrano]].
L'emblema patri fon consentit durant molts anys en diferents llocs: l'edifici del Cabildo, l'Iglesia Matriu, la Llegislatura, fins que s'inaugurà el Salo especialment dedicat a la seua guarda el 20 d'abril de 1927.
L'emblema patri fon consentit durant molts anys en diferents llocs: l'edifici del Cabildo, l'Iglesia Matriu, la Llegislatura, fins que s'inaugurà el Salo especialment dedicat a la seua guarda el 20 d'abril de [[1927]].
Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de 1.994 la Llegislatura de Jujuy sanciona:
Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de [[1994]] la Llegislatura de Jujuy sanciona:
Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] en l'acta respectiva del 25 de Maig de 1813 i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En [[Manuel Belgrano]] com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY.
Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] en l'acta respectiva del 25 de Maig de [[1813]] i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En [[Manuel Belgrano]] com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY.
Articul 3: La bandera provincial es representarà con un pany de color blanc que reproduix exactament a l'escut que te pintat el pabello donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni flocs afegits als contorns.
Articul 3: La bandera provincial es representarà con un pany de color blanc que reproduix exactament a l'escut que te pintat el pabello donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni flocs afegits als contorns.
[[Image:escudojujuy.jpg|right|thumb|Escut de Jujuy]]
[[Image:escudojujuy.jpg|right|thumb|<center>Escut de '''Jujuy'''</center>]]
'''L'escut de Jujuy'''
'''L'escut de Jujuy'''
La provincia de Jujuy seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen son el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i plata, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la provincia de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademes l'autonomia provincial.
La provincia de '''Jujuy''' seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen son el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i plata, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la provincia de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademes l'autonomia provincial.
L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les mes venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de Tucumán i Salta, i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que es un doble homenage: del rei [[Carlos III]] a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador.
L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les mes venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de [[Tucumán]] i [[Salta]], i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que es un doble homenage: del rei [[Carlos III]] a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador.
Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de 1960.
Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de [[1960]].
== Turisme ==
== Turisme ==