Canvis

109 bytes afegits ,  14:27 9 feb 2010
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:caballo2.jpg|right|thumb|Cavall]]
+
[[Image:caballo2.jpg|right|thumb|<center>'''Cavall'''</center>]]
   −
El cavall (Equus caballus) es un mamifer ungulat (dotat de ungles),de la familia dels èquits. Els cavalls s'han desenrrollat durant 50 millons d'anys a partir de chicotets animals de dimensions d'un gos mijan, fins aribar als veloçes corredors de les estepes majors de dimensions actuals.
+
El '''cavall''' (Equus caballus) es un mamifer ungulat (dotat de ungles),de la familia dels èquits. Els cavalls s'han desenrrollat durant 50 millons d'anys a partir de chicotets animals de dimensions d'un gos mijan, fins aribar als veloçes corredors de les estepes majors de dimensions actuals.
      Llínea 8: Llínea 8:     
== Orige ==
 
== Orige ==
El cavall diuen que procedia de Nortamerica, es suposa que d'ahi va emigrar a Suramerica i [[Asia]] a través de l'istmo que unía llavors ad [[America]] en [[Asia]]. Des d'este moment arribà ad [[Europa]] i després ad [[Africa]].  
+
El '''cavall''' diuen que procedia de Nortamerica, es suposa que d'ahi va emigrar a Suramerica i [[Asia]] a través de l'istmo que unía llavors ad [[America]] en [[Asia]]. Des d'este moment arribà ad [[Europa]] i després ad [[Africa]].  
 
L'evolució del cavall pot seguir-se a traves del registre fosil fins arribar a Hyracotherium (tambe nomenat Eohippus), un chicotet mamifer herbivoro que va viure durant l'Eoceno, fa 55 millons d'anys. Es suposa que d'ell descenden tots els equits posteriors, inclòs genero Equus Hyracotherium, que tenía un tamany que oscilaba entre els 20 i els 40 cm d'altura, en quatre dits en les extremitats anteriors i tres en les posteriors terminant cadascu en una ungla (no en un casc, com les especies actuals).
 
L'evolució del cavall pot seguir-se a traves del registre fosil fins arribar a Hyracotherium (tambe nomenat Eohippus), un chicotet mamifer herbivoro que va viure durant l'Eoceno, fa 55 millons d'anys. Es suposa que d'ell descenden tots els equits posteriors, inclòs genero Equus Hyracotherium, que tenía un tamany que oscilaba entre els 20 i els 40 cm d'altura, en quatre dits en les extremitats anteriors i tres en les posteriors terminant cadascu en una ungla (no en un casc, com les especies actuals).
   Llínea 15: Llínea 15:     
== Biologia del cavall ==
 
== Biologia del cavall ==
Respecte al cavall modern les seues caracteristiques mes notables son les d'un unic dit en les cames, per eixo se'l nomena perisodactil, que vol dir angulat en numero impar de dits. El dit del cavall s'ha allargat prou i lo cobrix una ungla cornea que rodeja a la part d'enfront i la d'un costat del peu. El segon i el quart dit son vestigials i esten mes amunt i al costat de l'ungla.
+
Respecte al '''cavall''' modern les seues caracteristiques mes notables son les d'un unic dit en les cames, per eixo se'l nomena perisodactil, que vol dir angulat en numero impar de dits. El dit del cavall s'ha allargat prou i lo cobrix una ungla cornea que rodeja a la part d'enfront i la d'un costat del peu. El segon i el quart dit son vestigials i esten mes amunt i al costat de l'ungla.
    
Els osos del cap son llarcs i els de la cara son 2 vegades mes gran que els del cap. La mandíbula d'avall també es llarga i es ample i aplanada d'avall.
 
Els osos del cap son llarcs i els de la cara son 2 vegades mes gran que els del cap. La mandíbula d'avall també es llarga i es ample i aplanada d'avall.
Llínea 30: Llínea 30:     
'''Andalus:''' la seua procedencia es purament espanyola, d'ahi que se'l reconega també en el nom de “Cavall espanyol”.
 
'''Andalus:''' la seua procedencia es purament espanyola, d'ahi que se'l reconega també en el nom de “Cavall espanyol”.
La seua presencia en la Peninsula es calcula des de l'epoca dels romans. Casi en total seguritat este cavall espanyol es mesclà en el bereber i l'arap, en l'epoca en que els araps dominaven Espanya. Esta mescla fiu que el pesat cavall autocton consiguira l'elegancia i porte en que hui es coneix.
+
La seua presencia en la Peninsula es calcula des de l'epoca dels romans. Casi en total seguritat este cavall espanyol es mesclà en el bereber i l'arap, en l'epoca en que els araps dominaven Espanya. Esta mescla fiu que el pesat '''cavall''' autocton consiguira l'elegancia i porte en que hui es coneix.
   −
'''Berberisc:''' El Berberisc es natiu del nort d'[[Africa]] i fa molt de temps que se'l ve asociant en [[Marroc]], [[Argelia]] i [[Tunicia]], components d'una regió que antany es nomenà costa de Berberia. Cavall de sella vigoros pero elegant, també es capaç de ser veloç i resistent, qualitats que on millor posa de manifest es en festitats com per eixemple les fantasíes de l'[[Africa]] septentrional. Hi hagut un temps en el que, pel seu valor i rapidea de moviments es va usar per a la guerra.
+
'''Berberisc:''' El Berberisc es natiu del nort d'[[Africa]] i fa molt de temps que se'l ve asociant en [[Marroc]], [[Argelia]] i [[Tunicia]], components d'una regió que antany es nomenà costa de Berberia. '''Cavall''' de sella vigoros pero elegant, també es capaç de ser veloç i resistent, qualitats que on millor posa de manifest es en festitats com per eixemple les fantasíes de l'[[Africa]] septentrional. Hi hagut un temps en el que, pel seu valor i rapidea de moviments es va usar per a la guerra.
   −
'''Bretò:''' Prengue el seu nom de la regió de Bretanya, en el noroest de [[Franç]]a. Cavall de raça energica, molt apreciat pels lauradors per als treballs del camp. Existixen tres tipus de Bretò, que en conjunt van satisfer les necesitats dels llauradors. Tots ells descenen del cavall de bretanya originari. El de major tamany es el de tir, els seus antepasats eran cavalls robusts. El bretò de posta es de raça mes fina puix descen de cavalls encreuats. El Bretò Corlay, actualment molt poc freqüent es el mes llauger dels tres. En el pasat, la seua ascenencia de sanc calent fiu d'ell un elegant cavall per a enganchar al mateix tempo que un popular cavall de sella.
+
'''Bretò:''' Prengue el seu nom de la regió de [[Bretanya]], en el noroest de [[Franç]]a. '''Cavall''' de raça energica, molt apreciat pels lauradors per als treballs del camp. Existixen tres tipus de Bretò, que en conjunt van satisfer les necesitats dels llauradors. Tots ells descenen del cavall de bretanya originari. El de major tamany es el de tir, els seus antepasats eran cavalls robusts. El bretò de posta es de raça mes fina puix descen de cavalls encreuats. El Bretò Corlay, actualment molt poc freqüent es el mes llauger dels tres. En el pasat, la seua ascenencia de sanc calent fiu d'ell un elegant '''cavall''' per a enganchar al mateix tempo que un popular '''cavall''' de sella.
    
'''Crioll:''' La raça criolla es originaria dels països suramericans d'[[Argentina]] i [[Perú]], si be des de fa ya uns 300 anys se cria en tot el sur del continent americà en resultats optims.  
 
'''Crioll:''' La raça criolla es originaria dels països suramericans d'[[Argentina]] i [[Perú]], si be des de fa ya uns 300 anys se cria en tot el sur del continent americà en resultats optims.  
 
El seu orige s'establix en els creuament entre els cavalls dugats pels conquistadors espanyols, entre els quals deuen destacar els araps, berebers i andalusos.
 
El seu orige s'establix en els creuament entre els cavalls dugats pels conquistadors espanyols, entre els quals deuen destacar els araps, berebers i andalusos.
   −
'''Mallorqui:''' Raça reconeguda des de l'any 1989, descendents, segurament, dels cavalls negres catalans (raça hui extinguida) que arribaren a les illes en el sigle XIII que a la seua vegada s'independisaren pel aïllament insular, foren en la seua primera epoca excelents cavalls de guerra en els sigles XVIII i XIX s'usaren fonamentalment per a la cría mular, creuats en els ases mallorquins, actualment son basicament animales d'exhibicio, destacant especialment el cavall menorqui en les festes de [[Sant Joan en Ciutadella]], espectacular festa en la que el cavall es el protagonista absolut. Alçada en els mascles: 1,60 m i les egües 1,50 m. nomes s'admitix la capa Negra; son generalmet animals corpulents i de gran força conten en abundant crin, orelles chicotetes.
+
'''Mallorqui:''' Raça reconeguda des de l'any [[1989]], descendents, segurament, dels cavalls negres catalans (raça hui extinguida) que arribaren a les illes en el sigle XIII que a la seua vegada s'independisaren pel aïllament insular, foren en la seua primera epoca excelents cavalls de guerra en el [[sigle XVIII]] i en el [[sigle XIX]] s'usaren fonamentalment per a la cría mular, creuats en els ases mallorquins, actualment son basicament animales d'exhibicio, destacant especialment el cavall menorqui en les festes de [[Sant Joan en Ciutadella]], espectacular festa en la que el cavall es el protagonista absolut. Alçada en els mascles: 1,60 m i les egües 1,50 m. nomes s'admitix la capa Negra; son generalmet animals corpulents i de gran força conten en abundant crin, orelles chicotetes.
   −
'''Pura sanc arap:''' es tracta d'una de las races mes antigues que existixen. El seu orige es troba en el creuament entre el cavall del sur de [[Orient Mig]] en els cavalls del nort de [[Mongolia]].
+
'''Pura sanc arap:''' es tracta d'una de las races mes antigues que existixen. El seu orige es troba en el creuament entre el '''cavall''' del sur de [[Orient Mig]] en els cavalls del nort de [[Mongolia]].
    
Pura sanc anglo-arap: El seu orige es de [[França]], a traves del mentiçage de sementals orientals i bereberes en egües llocals (al pareixer per orde directa de [[Napoleo]]).  
 
Pura sanc anglo-arap: El seu orige es de [[França]], a traves del mentiçage de sementals orientals i bereberes en egües llocals (al pareixer per orde directa de [[Napoleo]]).  
   −
'''Pura sanc angles:''' S'ente que es Pura Sanc angles, tot cavall o egua de qui pedigri esta registrat en el Stud Book. Per a ser admesos deuran tindre entre 8 ó 9 corrents de sanc pura que se remonte en el pasat al menys un sigle i ademes descender d'antepasats en presencia destacada en proves publiques.
+
'''Pura sanc angles:''' S'ente que es Pura Sanc angles, tot '''cavall''' o egua de qui pedigri esta registrat en el Stud Book. Per a ser admesos deuran tindre entre 8 ó 9 corrents de sanc pura que se remonte en el pasat al menys un sigle i ademes descender d'antepasats en presencia destacada en proves publiques.
    
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
124 351

edicions