25 978
edicions
Canvis
→Cites
El dictamen del CVC era l'anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d'editors|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'' (Valéncia, 2005) per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferré]]}}
El dictamen del CVC era l'anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d'editors|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'' (Valéncia, 2005) per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferré]]}}
{{Cita|1972. D. Antonio Ubieto Arteta, catedratic d'Historia Migeval de l'Universitat de Valencia i archiver de la Corona d'Arago, llig en el Paraninf la seua lliçó magistral 'Los Orígenes del Reino de Valencia' en l'inauguracio del curs 1972-73.
En eixa investigacio el professor Ubieto desmonta totes les falses teories catalanes que es volien impondre en l'Universitat de Valencia al voltant de la conquista del Regne de Valencia i demostra que el percentage de catalans vinguts a Valencia fon escas (vore pàgina 9, 1848) i no pogueren dur la llengua, perque 'el romanç valencià' ya existia en el Regne Moro de Valencia.
A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada.
I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}