48
edicions
Canvis
→Perpinyà
== Perpinyà ==
== Perpinyà ==
Perpinyà (oficialment, en francés Perpignan) ciutat del sur-este de França, capital del departament dels Pirineos Orientals, a la regió de Languedoc-Roselló e històrica capital del comtat del Roselló.
Perpinyà (oficialment, en francés Perpignan) ciutat del sur-este de França, capital del departament dels Pirineos Orientals, a la regió de Languedoc-Roselló e històrica capital del comtat del Roselló.
== Geografia ==
Es troba situada a vores del curs inferior del riu Têt.
Fites de la ciutat son la catedral gòtica de San Juan Bautista, escomençada en 1324 sobre el emplaçament de una església anterior del sigle XI i finalisada en 1508, el castell dels reis de Mallorca (sigle XIII) o la Llonja, que seguixen els models de les de Palma o Valéncia.
== Economia ==
Es un important mercat agrícola (fruites, verdures, oli d'oliva, vi i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En 2012, Perpinyà es conectarà en la resta de França i a Espanya mediant la llínea d'alta velocitat Madrit - Barcelona - Paris.
== Història ==
Capital del comtat del Roselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins 1172, quan en el testament del compte d'Ampuries, Gerardo II de Roselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, frut del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pedro el Ceremonioso. En 1349 este rei establix el Estudi General de Perpinyà, refrendat com universitat per el papa Clemente VII en 1379.
A la mort de Fernando el Católic, el seu net Carlos fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones de Castella i Aragó. En eixe context pas a formar part de la Corona espanyola baix la dinastia dels Austries. D'esta forma, el Roselló es convertix en terreny fronteriç entre la Monarquia Hispànica i Francia. En 1542, Perpinyà fon defenguda per el duc d'Alba contra les tropes d'Enrique, delfí de França (el futur Enrique II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineos en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carlos I i Felipe II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.
Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades per els sublevats catalans en setembre de 1642. Tras la rendició de Barcelona davant lo rei Felipe IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineos (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territores catalans que formarien la província del Roselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat es suprimida per la monarquia francesa.
En la creació del departament de Pirineos Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el segle XIX. En 1794, per exemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del segle XIV. Les muralles son demolides a principis del segle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.
Després la derrota de la Segona República Espanyola després la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.
En la actualitat, Perpinyà i la seua àrea metropolitana (més de 300.000 habitants) concentra la majoria dels habitants del departament (poblacaió: 435.000). Alguns secotrs la consideren la capital de Catalunya nort (la proposta imperialiste dels Països Catalans).
== Llengua ==
Es parla lo francés. També es parla català, pero en una proporció prou menor que la de la resta del Roselló.