26 510
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Naixcut en Seattle, Washington, en una diversa família afroestatunidenca que contava ademés en raïls [[cheroquis]], va començar a tocar la guitarra als 15 anys. En l'any [[1961]], s'enrolà en l'eixèrcit dels Estats Units com a paracaigudiste en la 101.ª Divisió Aerotransportada i es va llicenciar a l'any següent. Poc despuix, es va mudar a [[Clarksville]] ([[Tennessee]]), i va començar a tocar en alguns concerts coneguts com ''[[Chitlin' Circuit]]'', a on va conseguir un lloc tocant com a músic de respal de ''[[The Isley Brothers]]'' i despuix per a [[Little Richard]], en qui va continuar fins a mitans de [[1965]]. Més avant va passar a tocar en ''Curtis Knight and The Squires'' abans de mudar-se a [[Anglaterra]] a finals de [[1966]] gràcies a Linda Keith, qui ademés va cridar l'atenció del baixiste de ''The Animals Chas Chandler'' per a convertir-se en el seu mànager.
Naixcut en Seattle, Washington, en una diversa família afroestatunidenca que contava ademés en raïls [[cheroquis]], va començar a tocar la guitarra als 15 anys. En l'any [[1961]], s'enrolà en l'eixèrcit dels Estats Units com a paracaigudiste en la 101.ª Divisió Aerotransportada i es va llicenciar a l'any següent. Poc despuix, es va mudar a [[Clarksville]] ([[Tennessee]]), i va començar a tocar en alguns concerts coneguts com ''[[Chitlin' Circuit]]'', a on va conseguir un lloc tocant com a músic de respal de ''[[The Isley Brothers]]'' i despuix per a [[Little Richard]], en qui va continuar fins a mitans de [[1965]]. Més avant va passar a tocar en ''Curtis Knight and The Squires'' abans de mudar-se a [[Anglaterra]] a finals de [[1966]] gràcies a Linda Keith, qui ademés va cridar l'atenció del baixiste de ''The Animals Chas Chandler'' per a convertir-se en el seu mànager.
En qüestió de mesos, Hendrix ya havia obtingut tres senzills Top 10 en el [[Regne Unit]] en la seua banda ''[[The Jimi Hendrix Experience]]'': «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Arribà a la fama en els [[Estats Units]] despuix de la seua actuació en el [[Monterey Pop Festival]] de [[1967]]. A l'any següent, en [[1968]], el seu tercer disc d'estudi ''[[Electric Ladyland]]'', va aplegar al primer lloc de la llista nortamericana d'èxits; fon el seu èxit comercial més gran i únic número un en dit país. En el seu moment, fon l'artiste millor pagat pel seu concert en el [[Festival de Woodstock]] ([[1969]]) i el [[Festival de l'Illa de Wight]] ([[1970]]), abans de la seua mort per ingesta de [[Barbitúric|barbitúrics]] el 18 de setembre de [[1970]] als 27 anys d'edat.
(Secció per completar)
(Secció per completar)