Canvis

== Història ==

== Història ==

Darrere de l'Alçament del 2 de maig del poble de Madrit contra els francesos, ocorregut el [[2 de maig de 1808]], es va produir en numerosos territoris un fenomen espontàneu de resistència als francesos que es va agrupar en les crides Juntes. Estes van comprendre que la seua unió i agrupació produiria una major eficàcia.

Darrere de l'Alçament del 2 de maig del poble de [[Madrit]] contra els francesos, ocorregut el [[2 de maig de 1808]], es va produir en numerosos territoris un fenomen espontàneu de resistència als francesos que es va agrupar en les crides Juntes. Estes van comprendre que la seua unió i agrupació produiria una major eficàcia.

El [[25 de setembre]] del mateix any es va constituir la Junta Suprema Central Governativa en seu primer en [[Aranjuez]] (Madrit)i després en [[Sevilla]]. Les seues funcions van ser les de dirigir la guerra i la posterior reconstrucció de l'Estat. La situació de buit de poder deixada darrere de les Capitulacions de Baiona, en virtut de les quals [[Carles IV]] va abdicar en el seu fill Ferran VII, el qual al seu torn va abdicar en Napoleó, qui finalment va abdicar la corona espanyola en el seu germà José I Bonaparte va sumir en el caos a l'administració espanyola, i les Juntes de govern van ser l'únic organisme públic que va saber aglutinar i gestionar els pocs territoris peninsulars que van quedar fora del control francés, principalment el sur i el llevant espanyol.  

El [[25 de setembre]] del mateix any es va constituir la Junta Suprema Central Governativa en seu primer en [[Aranjuez]] ([[Madrit]])i després en [[Sevilla]]. Les seues funcions van ser les de dirigir la guerra i la posterior reconstrucció de l'Estat. La situació de buit de poder deixada darrere de les Capitulacions de Baiona, en virtut de les quals [[Carles IV]] va abdicar en el seu fill [[Ferran VII]], el qual al seu torn va abdicar en Napoleó, qui finalment va abdicar la corona espanyola en el seu germà José I Bonaparte va sumir en el caos a l'administració espanyola, i les Juntes de govern van ser l'únic organisme públic que va saber aglutinar i gestionar els pocs territoris peninsulars que van quedar fora del control francés, principalment el sur i el llevant espanyol.  

En un primer moment, les juntes, dirigides per l'ancià Comte de Floridablanca, van tractar de manterner l'orde i preservar l'Estat fins a la restauració de la dinastia borbònica en els termes previs a la intervenció napoleònica. No obstant això, conforme van ser avançant els acontenyiments, se va anar fent evident que la descoordinació entre juntes i l'absència d'un orde institucional clar perjudicaven la causa de les mateixes; l'avanç francés cap al sur va resultar inicialment imparable, en l'entrada del propi Napoleó a Madrit. Igualment, les reformes ilustrades i progressistes que introduïa el govern de José I Bonaparte en els territoris davall el seu control, promogudes per alguns destacats ilustrats i ''afrancesats'' espanyols, chocaven de front en les pretensions proabsolutistes de les Juntes. L'eficàcia i la llegitimitat real de les mateixes va ser posada en entredit, i davant del buit de poder regnant, es va vore la necessitat convocar unes Talls, que inicialment havien de reunir-se a Sevilla en 1809. Es van plantejar dos possibilitats sobre el futur polític espanyol. La primera d'elles, representada fonamentalment per Jovellanos, consistia en la restauració de les normes prèvies a la [[monarquia absoluta]], mentres que la segona possibilitat suposava la promulgació d'una nova Constitució.

En un primer moment, les juntes, dirigides per l'ancià Comte de Floridablanca, van tractar de manterner l'orde i preservar l'Estat fins a la restauració de la dinastia borbònica en els termes previs a la intervenció napoleònica. No obstant això, conforme van ser avançant els acontenyiments, se va anar fent evident que la descoordinació entre juntes i l'absència d'un orde institucional clar perjudicaven la causa de les mateixes; l'avanç francés cap al sur va resultar inicialment imparable, en l'entrada del propi Napoleó a Madrit. Igualment, les reformes ilustrades i progressistes que introduïa el govern de José I Bonaparte en els territoris davall el seu control, promogudes per alguns destacats ilustrats i ''afrancesats'' espanyols, chocaven de front en les pretensions proabsolutistes de les Juntes. L'eficàcia i la llegitimitat real de les mateixes va ser posada en entredit, i davant del buit de poder regnant, es va vore la necessitat convocar unes Talls, que inicialment havien de reunir-se a Sevilla en 1809. Es van plantejar dos possibilitats sobre el futur polític espanyol. La primera d'elles, representada fonamentalment per Jovellanos, consistia en la restauració de les normes prèvies a la [[monarquia absoluta]], mentres que la segona possibilitat suposava la promulgació d'una nova Constitució.

Després de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es van traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el 24 de setembre de 1810 en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, a Cadis, la insularitat i del qual el suport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.

Després de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es van traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el 24 de setembre de [[1810]] en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, a Cadis, la insularitat i del qual el suport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.

La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la van acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] van començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'Orense, als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la van acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] van començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

Les deliberacions de les Corts van ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts van delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: així com Nova Espanya, el Carib, la Florida, i el Perú sí que van acudir, el Riu de la Plata i Veneçuela no van enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veien la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Talls. En atres aspectes, les talls van haver de véncer les reticències d'alguns membres a promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Església, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències van ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va avançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts van ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a què estava somesa Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la Constitució espanyola de 1812 es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de [[Sant Josep]] (19 de març) d'aquell any.  

Les deliberacions de les Corts van ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts van delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: així com Nova Espanya, el Carib, la Florida, i el Perú sí que van acudir, el Riu de la Plata i Veneçuela no van enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veien la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Talls. En atres aspectes, les talls van haver de véncer les reticències d'alguns membres a promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Església, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències van ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va avançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts van ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a què estava somesa Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la Constitució espanyola de 1812 es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de [[Sant Josep]] (19 de març) d'aquell any.  

La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, 16 d'abril de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].

La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, 16 d'abril de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].

== Una constitució per a un Imperi ==

== Una constitució per a un Imperi ==