Canvis

22 bytes eliminats ,  12:55 30 oct 2008
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
{{Esbos}}
   
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
 
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
 
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
Llínea 7: Llínea 6:  
|país = [[Espanya]]
 
|país = [[Espanya]]
 
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
+
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
 
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
 
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
 
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
Llínea 20: Llínea 19:  
|festes = 3er dilluns d'Agost (embaixades moros y cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
 
|festes = 3er dilluns d'Agost (embaixades moros y cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
 
|alcalde = Lina Insa Rico
 
|alcalde = Lina Insa Rico
|uep = [ http://www.ontinyent.es Uep Oficial de l'ajuntament]
+
|uep = [ http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
Llínea 40: Llínea 39:  
La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia.  
 
La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia.  
 
El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent.  
 
El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent.  
Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provesso cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].   
+
Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].   
 
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
 
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
'''Corpus Christi:''' tot i que es celebra tambe la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provesso cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue provessional marcara l'inici de la provesso religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat.Tambe participaran les banderes de l'adoracio nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.
+
'''Corpus Christi:''' tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.
    
== Fills ilustres ==
 
== Fills ilustres ==
Llínea 52: Llínea 51:  
[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
 
[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
   −
[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedrátic de Dret Civil de la [[Universitat de Valencia]]. En breu tindra un carrer dedicat
+
[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de la [[Universitat de Valéncia]]. En breu tindrà un carrer dedicat.
    
== Història==  
 
== Història==  
Llínea 64: Llínea 63:  
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
 
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
   −
Dels primers segles de l'época andalusí –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.
+
Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.
    
Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com  Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.
 
Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com  Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.
    
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des de lo sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.
 
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des de lo sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.
 +
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]