26 102
edicions
Canvis
→Cites
Per a comprovar-ho, havem d'observar als que citen expressament el nom de la llengua en que escriuen, que son els gramatics i traductors; i en alguna ocasio, encara que no molt necessariament, tambe alguns autors d'obres lliteraries. Inventigant el nom que li donaven els traductors, gramatics i autors del Sigle d'Or es troba indefectiblement el nom de 'llengua valenciana'.|''Pomell de Valencianitat'' (Alacant, 1987). Josep Boronat}}
Per a comprovar-ho, havem d'observar als que citen expressament el nom de la llengua en que escriuen, que son els gramatics i traductors; i en alguna ocasio, encara que no molt necessariament, tambe alguns autors d'obres lliteraries. Inventigant el nom que li donaven els traductors, gramatics i autors del Sigle d'Or es troba indefectiblement el nom de 'llengua valenciana'.|''Pomell de Valencianitat'' (Alacant, 1987). Josep Boronat}}
{{Cita|Considerades estes precisions, no es pot deduir d'eixos texts que presenta S.G., ni la generalisacio ni l'acceptacio de la paraula catalanesc, ni més tenint present que es referix a un parlar en formacio, al qual cadascu li dona el nom del seu pais. Quan es va normalisar, quan es va fer lliteraria, en el seu sigle d'or, tots la proclamen Llengua Valenciana.|Nota: S.G., vol dir [[Sanchis Guarner]]. ''Pomell de Valencianitat'' (Alacant, 1987). Josep Boronat}}
== Referències ==
== Referències ==