| Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat. | | Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat. |
− | Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]]. | + | Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]]. |