41 464
edicions
Canvis
sense resum d'edició
De caràcter fort i capacitat per al liderage, s'erigí en Comandant dels "[[Maulets]]", va encapçalar la revolta contra els "[[botiflers]]", el govern absolutiste i centralisador de [[Felip V]] i els seus partidaris. Parlava [[francés]] i [[alemà]].
De caràcter fort i capacitat per al liderage, s'erigí en Comandant dels "[[Maulets]]", va encapçalar la revolta contra els "[[botiflers]]", el govern absolutiste i centralisador de [[Felip V]] i els seus partidaris. Parlava [[francés]] i [[alemà]].
==Guerra de Successió ==
== Guerra de Successió ==
Participà en les Guerres d'[[Hongria]] i [[Milà]], i en l'any [[1699]] solicità el seu ingrés en l'Orde religiosa i militar de [[Sant Jaume de l'Espasa]]. Fon comandant de l'eixèrcit austríac de l'[[Archiduc Carles]], en el que aplegaren a la Ciutat de [[Valéncia]] en [[1705]], proclamant rei a [[Carles d'Àustria]].
Participà en les Guerres d'[[Hongria]] i [[Milà]], i en l'any [[1699]] solicità el seu ingrés en l'Orde religiosa i militar de [[Sant Jaume de l'Espasa]]. Fon comandant de l'eixèrcit austríac de l'[[Archiduc Carles]], en el que aplegaren a la Ciutat de [[Valéncia]] en [[1705]], proclamant rei a [[Carles d'Àustria]].
En [[febrer]] de l'any [[1706]] organisà la defensa de [[Xàtiva]] i rebujà victoriós l'atac de les tropes borbòniques, pero encara aixina en [[1707]], [[Claude François Bidal]], [[marqués d'Asfeld]], entrà victoriós en la ciutat i manà incendiar i cremar [[Xàtiva]].
En [[febrer]] de l'any [[1706]] organisà la defensa de [[Xàtiva]] i rebujà victoriós l'atac de les tropes borbòniques, pero encara aixina en [[1707]], [[Claude François Bidal]], [[marqués d'Asfeld]], entrà victoriós en la ciutat i manà incendiar i cremar [[Xàtiva]].
==La decepció==
== La decepció ==
Als llauradors ([[maulets]]) els va prometre, no pagar tributs als nobles, promesa que feu que molts llauradors, inclús pobles sancers s'adheriren als Maulets en la revolta, pero esta promesa no fon complida despuix pel l'Archiduc Carles. Finalment Basset i els seus colaboradors, sense recolzament de l'Archiduc, acabaren tots en la presó.
Als llauradors ([[maulets]]) els va prometre, no pagar tributs als nobles, promesa que feu que molts llauradors, inclús pobles sancers s'adheriren als Maulets en la revolta, pero esta promesa no fon complida despuix pel l'Archiduc Carles. Finalment Basset i els seus colaboradors, sense recolzament de l'Archiduc, acabaren tots en la presó.
Basset patia d'atacs d'[[apoplexia]], el [[8 de juliol]] de [[1706]] va patir un atac quan estava empresonat en [[Dénia]], i les cròniques diuen que en l'any [[1707]] estava molt greu.
Basset patia d'atacs d'[[apoplexia]], el [[8 de juliol]] de [[1706]] va patir un atac quan estava empresonat en [[Dénia]], i les cròniques diuen que en l'any [[1707]] estava molt greu.
==Cap a presó==
== Cap a presó ==
Despuix de la [[batalla d'Almansa]], el [[25 d'abril]] de [[1707]] li posaren en llibertat per a organisar les poques forces fidels als austracistes en el [[Regne de Valéncia]], pero terminà en la ciutat de [[Barcelona]], a on es quedà fins a la caiguda de la mateixa l'[[11 de setembre]] de [[1714]]. Despuix de la capitulació, Joan Batiste Basset i atres caps austracistes, són detinguts per les tropes hispano-franceses.
Despuix de la [[batalla d'Almansa]], el [[25 d'abril]] de [[1707]] li posaren en llibertat per a organisar les poques forces fidels als austracistes en el [[Regne de Valéncia]], pero terminà en la ciutat de [[Barcelona]], a on es quedà fins a la caiguda de la mateixa l'[[11 de setembre]] de [[1714]]. Despuix de la capitulació, Joan Batiste Basset i atres caps austracistes, són detinguts per les tropes hispano-franceses.