20 041
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].
El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].
En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria|indústries]] i els [[automòvil|vehículs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.
En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria|indústries]] i els [[automòvil|vehículs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.
== Referències ==
== Referències ==