127 041
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{ortografia}}
{{ortografia}}
Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la [[guerra civil]] que va tindre lloc en [[Espanya]] entre el [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936]] i el [[Últim part de la Guerra Civil Espanyola|últim part de guerra]] firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].<p>
Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la [[guerra civil]] que va tindre lloc en [[Espanya]] entre el [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936]] i el [[Últim part de la Guerra Civil Espanyola|últim part de guerra]] firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].
Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]]''', que compartix en atres guerres civils del sigle XIX (les [[guerres carlines]]).<p>
Els bandos en lluita es van denominar a si mateixos ''[[bando nacional]]'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''[[bando republicà]]'' (el perdedor, que se va anar constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] des de les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions de febrer de 1936]]); mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''[[fasciste]]'' i ''[[Roig (desambiguació)|roig]]'', respectivament. En línies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la [[esquerra política]], les [[classes altes]] (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]- en recolzament més amplis) i el [[moviment obrer espanyol|moviment obrer]] (molt dividit, que va protagonisar durant la guerra una frustrada ''[[Revolució espanyola]]'' i [[Jornades de maig de 1937|violents enfrontaments interns]]), la [[església catòlica]] i el [[anticlericalisme]] (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''[[Ser d'Espanya|idees d'Espanya]]'' i opcions d'organisació territorial, de [[forma d'Estat]] o de la seua mateixa existència.<p>
Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]]''', que compartix en atres guerres civils del sigle XIX (les [[guerres carlines]]).
El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).<p>
El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acord total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#España|revisionistas]]'' proponen la [[revolució de 1934]] com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''[[estat de guerra]]'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).<p>
Els bandos en lluita es van denominar a si mateixos ''[[bando nacional]]'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''[[bando republicà]]'' (el perdedor, que se va anar constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] des de les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions de febrer de 1936]]); mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''[[fasciste]]'' i ''[[Roig (desambiguació)|roig]]'', respectivament. En línies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la [[esquerra política]], les [[classes altes]] (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]- en recolzament més amplis) i el [[moviment obrer espanyol|moviment obrer]] (molt dividit, que va protagonisar durant la guerra una frustrada ''[[Revolució espanyola]]'' i [[Jornades de maig de 1937|violents enfrontaments interns]]), la [[església catòlica]] i el [[anticlericalisme]] (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''[[Ser d'Espanya|idees d'Espanya]]'' i opcions d'organisació territorial, de [[forma d'Estat]] o de la seua mateixa existència.
El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).
El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acord total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#España|revisionistas]]'' proponen la [[revolució de 1934]] com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''[[estat de guerra]]'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).
Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les [[Evolució demogràfica moderna d'España|demográficas]] (augment de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada [[Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles]]) i polítiques (la [[repressió política en Espanya|repressió]] en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'[[exili republicà|exili dels perdedors]]), i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada [[posguerra espanyola|posguerra]], incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del [[règim de Franco]] fins a 1975.
Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les [[Evolució demogràfica moderna d'España|demográficas]] (augment de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada [[Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles]]) i polítiques (la [[repressió política en Espanya|repressió]] en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'[[exili republicà|exili dels perdedors]]), i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada [[posguerra espanyola|posguerra]], incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del [[règim de Franco]] fins a 1975.
== Fondo polític ==
== Fondo polític ==
{{AP|Segunda República Española}}
{{AP|Segunda República Española}}
A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de suport popular en les eleccions municipals de 1931, es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra ([[Acció Republicana]], [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una sèrie d'alçaments anarquistes (en [[Revolució de giner de 1933|giner]] i [[Revolució de decembre de 1933|decembre de 1933]]), reprimits en duresa i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.
A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de suport popular en les eleccions municipals de [[1931]], es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra ([[Acció Republicana]], [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una sèrie d'alçaments anarquistes (en [[Revolució de giner de 1933|giner]] i [[Revolució de decembre de 1933|decembre de 1933]]), reprimits en duresa i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en [[1933]].
La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit [[dreta política|derechista]], gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per la qual cosa ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible suport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al veure el rumb de ''marxa arrere'' que prenia la seua política.
La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit [[dreta política|derechista]], gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per la qual cosa ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible suport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al veure el rumb de ''marxa arrere'' que prenia la seua política.
Este conjunt de circumstàncies fa que, durant la Segona República, el clima social siga molt tens, la inseguretat ciutadana molt alta i els atentats de caràcter polític o anticlerical una alifac per al país.
Este conjunt de circumstàncies fa que, durant la Segona República, el clima social siga molt tens, la inseguretat ciutadana molt alta i els atentats de caràcter polític o anticlerical una alifac per al país.
No és estrany, puix, que en una Espanya marcada per la recent dictadura de [[Miguel Cosí de Rivera|Primo de Rivera]] i tentatives fallides, com les de [[José Sanjurjo]], tornara a haver-hi soroll de sabres i es temera un pla per a derrocar al nou Govern establit. Els acontenyiments donarien la raó als pessimistes.
No és estrany, puix, que en una [[Espanya]] marcada per la recent dictadura de [[Miguel Cosí de Rivera|Primo de Rivera]] i tentatives fallides, com les de [[José Sanjurjo]], tornara a haver-hi soroll de sabres i es temera un pla per a derrocar al nou Govern establit. Els acontenyiments donarien la raó als pessimistes.
=== La Revolució Social ===
=== La Revolució Social ===