124 718
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|180px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]]
[[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|180px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]]
'''Fausti Barberà i Martí''' fon un mege, escritor i politic valencianiste. Va naixer en [[Alaquas]]. (20 de decembre de 1850 - [[Valencia]], 5 de giner de 1924). Es mes conegut pel seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) que està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern.
'''Fausti Barberà i Martí''' fon un mege, escritor i politic valencianiste. Va naixer en [[Alaquas]]. (20 de decembre de [[1850]] - [[Valencia]], 5 de giner de [[1924]]). Es mes conegut pel seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” ([[1910]]) que està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern.
== Biografia ==
== Biografia ==
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En 1870 muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despres es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valencia en 1872, any en que faltà sa mare.
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despres es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valencia en [[1872]], any en que faltà sa mare.
En 1879 es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en 1878 en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en 1887 i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.
En [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.
En 1907 en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.
En [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.
Entregat a la ciencia, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valencia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en 1899 la «Revista Valenciana de Ciencias Médicas».
Entregat a la ciencia, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valencia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en [[1899]] la «Revista Valenciana de Ciencias Médicas».
Fon cavaller de !'Orde d'lsabel la Catolica, academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en 1893, Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.
Fon cavaller de !'Orde d'lsabel la Catolica, academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en [[1893]], Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.
== Valencianisme ==
== Valencianisme ==
En la seua faceta valencianista, Fausti Barberà fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de [[Valencia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago.
En la seua faceta valencianista, '''Fausti Barberà''' fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de [[Valencia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago.
== ”De Regionalisme i Valentinicultura” ==
== ”De Regionalisme i Valentinicultura” ==
[[Image:Regionalisme_Valentinicultura.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' (1902) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]]
[[Image:Regionalisme_Valentinicultura.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]]
El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de 1902, fa mes de cent anys. Fausti Barberà i Martí, prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]].
El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de [[1902]], fa mes de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]].
El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
== Obres ==
== Obres ==
Al marge de la seua produccio medica, es poden destacar els llibres:
Al marge de la seua produccio medica, es poden destacar els llibres:
*“Valencianos ilustres. [[Crisóstomo Martínez]]” (1902).
*“Valencianos ilustres. [[Crisóstomo Martínez]]” ([[1902]]).
*“Conferencias sobre Bio-Bibliografia de Carlos Ros” (1905).
*“Conferencias sobre Bio-Bibliografia de Carlos Ros” ([[1905]]).
*Las victimas de la ciencia y los trabajos del P. Fergús sobre prehistoria valentina” (1909)
*Las victimas de la ciencia y los trabajos del P. Fergús sobre prehistoria valentina” ([[1909]])
*”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910)
*”De Regionalisme i Valentinicultura” ([[1910]])
*”Per a Valencians” (1913)
*”Per a Valencians” ([[1913]])
*”El Monasterio de El Puig de Santa Maria y medios conducentes a obtener su conservación” (1915)
*”El Monasterio de El Puig de Santa Maria y medios conducentes a obtener su conservación” ([[1915]])
=== Obres sobre Medicina ===
=== Obres sobre Medicina ===
De la seua vasta produccio medica, es poden destacar els tituls:
De la seua vasta produccio medica, es poden destacar els tituls:
*"De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro" (1894)
*"De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro" ([[1894]])
*"La fisiología del lenguaje"
*"La fisiología del lenguaje"
*"La intubación laríngea"
*"La intubación laríngea"