21 482
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El Museu acollix la colecció de la família Benlliure i recrea l'ambient de la casa a on va viure una de la saga d'artistes més importants de la [[Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]].
El Museu acollix la colecció de la família Benlliure i recrea l'ambient de la casa a on va viure una de la saga d'artistes més importants de la [[Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]].
==Història==
== Història ==
Construïda sobre l'any [[1885]], fon adquirida poc més tart per [[José Benlliure|José Benlliure Gil]], qui la va dotar d'un jardí mediterràneu plantat pel propi artista i, con posterioritat a l'any [[1902]], d'un pabelló independent per a estudi del pintor, a on es reutilisaren diversos elements arquitectònics procedents del demolit convent de San Francesc.
Construïda sobre l'any [[1885]], fon adquirida poc més tart per [[José Benlliure|José Benlliure Gil]], qui la va dotar d'un jardí mediterràneu plantat pel propi artista i, con posterioritat a l'any [[1902]], d'un pabelló independent per a estudi del pintor, a on es reutilisaren diversos elements arquitectònics procedents del demolit convent de San Francesc.
El Museu acollix la colecció de la família Benlliure aixina com d'atres artistes vinculats a ells com [[Sorolla]] o Muñoz-Degrain i recrea l'ambient de la casa a on va viure una de la saga d'artistes més importants de la [[Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]],i permet recrear l'ambient que rodejà al titular de la Casa – Museu, sent importants no soles la seua pròpia producció artística, sino també tot eixe conjunt de bens que constituïxen el seu entorn més immediat i l'expressió de la seua particular manera d'interpretar la seua época: els mobles, estores i útils domèstics dels que vivia rodejat, els seus llibres, les peces arqueològiques que arreplegà en distints moments i llocs, l'indumentària que provablement utilisà en alguns dels seus quadros, les seues cartes i fotografies, els seus objectes personals…
El Museu acollix la colecció de la família Benlliure aixina com d'atres artistes vinculats a ells com [[Sorolla]] o Muñoz-Degrain i recrea l'ambient de la casa a on va viure una de la saga d'artistes més importants de la [[Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]],i permet recrear l'ambient que rodejà al titular de la Casa – Museu, sent importants no soles la seua pròpia producció artística, sino també tot eixe conjunt de bens que constituïxen el seu entorn més immediat i l'expressió de la seua particular manera d'interpretar la seua época: els mobles, estores i útils domèstics dels que vivia rodejat, els seus llibres, les peces arqueològiques que arreplegà en distints moments i llocs, l'indumentària que provablement utilisà en alguns dels seus quadros, les seues cartes i fotografies, els seus objectes personals…
==Descripció==
== Descripció ==
La vivenda pròpiament dita respon al model usual entre la burguesia mija-alta de finals del sigle XIX, en una rígida jerarquisació vertical, en planta baixa, entrebaix, pis principal, segona planta i altet.
La vivenda pròpiament dita respon al model usual entre la burguesia mija-alta de finals del sigle XIX, en una rígida jerarquisació vertical, en planta baixa, entrebaix, pis principal, segona planta i altet.
Al final del jardi, s'alça un senzill pabelló de pintura, que recrea l'estudi de l'artiste: tapissos, mobles d'época, instruments musicals i objectes diversos s'entremesclen en algunes de les més destacades obres de Josep Benlliure, creant, sense dubte, un dels espais més captivadors d'esta casa-museu.
Al final del jardi, s'alça un senzill pabelló de pintura, que recrea l'estudi de l'artiste: tapissos, mobles d'época, instruments musicals i objectes diversos s'entremesclen en algunes de les més destacades obres de Josep Benlliure, creant, sense dubte, un dels espais més captivadors d'esta casa-museu.
==Coleccions==
== Coleccions ==
La Casa-Museu posseïx més de 150 obres de Josep Benlliure Gil i atres 200 del seu fill, Pepino Benlliure, fallit en l'any [[1916]], quan contava tan soles 30 anys.
La Casa-Museu posseïx més de 150 obres de Josep Benlliure Gil i atres 200 del seu fill, Pepino Benlliure, fallit en l'any [[1916]], quan contava tan soles 30 anys.