1
edició
Canvis
mLlínea 2:
Llínea 2: − + − + − + Llínea 15:
Llínea 15: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − +
sense resum d'edició
La '''ciència''' (del [[llatí]] ''scientia'' '[[coneiximent]]') és la recopilació i desenroll previ a l'experimentació metodològica (o accidental) del coneiximent.
La '''ciència''' (del [[llatí]] ''scientia'' '[[coneiximent]]') és la recopilació i desenroll previ a l'experimentació metodològica (o accidental) del coneiximent.
És el coneiximent sistematisat, elaborat per mig d'observacions, raonaments i proves metòdicament organisades. La ciència utilisa diferents mètodos i tècniques per a l'adquisició i organisació de coneiximents sobre l'estructura d'un conjunt de fets [[Objectivitat|objectius]] i accessibles a diversos [[observador]]s, ademés d'estar basada en un [[Criteris de veritat|criteri de veritat]] i una correcció permanent. L'aplicació d'eixos mètodos i coneiximents conduïx a la generació de més coneiximent objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a fets observables passats, presents i futurs. Ben sovint eixes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen conte del comportament d'un sistema i prediuen com actuarà el dit sistema en determinades circumstàncies.
És el coneixement sistematitzat, el·laborat per mig d'observacions, raonaments i proves metòdicament organitzades. La ciència utilisa diferents mètodes i tècniques per a l'adquisició i organisació de coneiximents sobre l'estructura d'un conjunt de fets [[Objectivitat|objectius]] i accessibles a diversos [[observador]]s, a més d'estar basada en un [[Criteris de veritat|criteri de veritat]] i una correcció permanents. L'aplicació d'estos mètodes i coneixements conduïx a la generació de més coneixement objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a fets observables passats, presents i futurs. Ben sovint estes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen compte del comportament d'un sistema i prediuen com actuarà el dit sistema en determinades circumstàncies.
== Descripció i classificació de les ciències ==
== Descripció i classificació de les ciències ==
Dins de les ciències, la [[ciència experimental]] s'ocupa només de l'estudi de l'univers natural ya que, per definició, tot el que pot ser detectat o mesurat forma part d'ell. En la seua investigació els científics s'ajusten a un cert mètodo, el [[mètodo científic]], un procés per a l'adquisició de coneiximent empíric. Al seu torn, la ciència pot diferenciar-se en ciència '''bàsica''' i '''aplicada''', sent esta última l'aplicació del coneiximent científic a les necessitats humanes i al desenrollament [[tecnologia|tecnològic]].
Dins de les ciències, la [[ciència experimental]] s'ocupa només de l'estudi de l'univers natural ja que, per definició, tot el que pot ser detectat o mesurat forma part d'ell. En la seua investigació els científics s'ajusten a un cert mètode, el [[mètode científic]], un procés per a l'adquisició de coneixement empíric. Al seu torn, la ciència pot diferenciar-se en ciència '''bàsica''' i '''aplicada''', sent esta última l'aplicació del coneiximent científic a les necessitats humanes i al desenvolupament [[tecnologia|tecnològic]].
Alguns descobriments científics poden resultar contraris al [[sentit comú]]. Eixemples d'açò són la [[teoria atòmica]] o la [[mecànica quàntica]], que desafien nocions comunes sobre la [[matèria]]. Moltes concepcions [[intuïció|intuïtives]] de la [[naturalea]] han segut transformades a partir de troballes científics, com el [[Translació de la Terra|moviment de translació]] de la [[Terra]] al voltant del [[Sol]] o la [[evolució biològica|teoria evolutiva]] de [[Charles Darwin]].
Alguns descobriments científics poden resultar contraris al [[sentit comú]]. Exemples d'açò són la [[teoria atòmica]] o la [[mecànica quàntica]], que desafien nocions comunes sobre la [[matèria]]. Moltes concepcions [[intuïció|intuïtives]] de la [[naturalesa]] han sigut transformades a partir de troballes científics, com el [[Translació de la Terra|moviment de translació]] de la [[Terra]] al voltant del [[Sol]] o l'[[evolució biològica|teoria evolutiva]] de [[Charles Darwin]].
{| {{tablabonita}} align="center"
{| {{tablabonita}} align="center"
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | ''Esquema de classificació plantejat pel [[epistemologia|epistemòlec]] [[Alemanya|alemà]] [[Rudolf Carnap]] qui fon el primer a dividir a la ciència en:''
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | ''Esquema de classificació plantejat pel [[epistemologia|epistemòlec]] [[Alemanya|alemà]] [[Rudolf Carnap]] qui fon el primer a dividir a la ciència en:''
|-
|-
| '''[[Ciències formals]]''' || Estudien les formes [[validea|vàlides]] d'[[inferència]]: [[Llògica]] - [[Matemàtica]]. Per això no tenen contingut concret, és un contingut [[forma]]l en contraposició a la resta de les ciències fàctiques o empíriques.
| '''[[Ciències formals]]''' || Estudien les formes [[validea|vàlides]] d'[[inferència]]: [[Lògica]] - [[Matemàtica]]. Per això no tenen contingut concret, és un contingut [[formal]] en contraposició a la resta de les ciències fàctiques o empíriques.
|-
|-
| '''[[Ciències naturals]]''' || En elles s'enquadren les [[ciències naturals]] que tenen com a objecte l'estudi de la [[naturalea]]. Seguixen el [[mètodo científic]]: [[Astronomia]] - [[Biologia]] - [[Física]] - [[Química]] - [[Geologia]] - [[Geografia física]]
| '''[[Ciències naturals]]''' || En elles s'enquadren les [[ciències naturals]] que tenen com a objecte l'estudi de la [[naturalesa]]. Seguixen el [[mètode científic]]: [[Astronomia]] - [[Biologia]] - [[Física]] - [[Química]] - [[Geologia]] - [[Geografia física]]
|-
|-
| '''[[Ciències socials]]''' || Són totes les disciplines que s'ocupen dels aspectes del ser humà - [[cultura]] i [[societat]]- El mètodo depén de cada disciplina particular: [[Antropologia]] - [[Ciència política]] - [[Demografia]]- [[Economia]] - [[Història]] - [[Sicologia]] - [[Sociologia]] - [[Geografia humana]] - [[Treball social]]
| '''[[Ciències socials]]''' || Són totes les disciplines que s'ocupen dels aspectes del ser humà - [[cultura]] i [[societat]]- El mètode depén de cada disciplina particular: [[Antropologia]] - [[Ciència política]] - [[Demografia]]- [[Economia]] - [[Història]] - [[Sicologia]] - [[Sociologia]] - [[Geografia humana]] - [[Treball social]]
|}
|}
[[Mario Bunge]] (1983) classifica la ciència en funció de l'enfocament que es dòna al coneiximent científic sobre l'estudi dels processos naturals o socials (estudi de fets), o be, a l'estudi de processos purament llògics i matemàtics (estudi d'idees), és a dir, ciència '''factual''' i ciència '''formal'''.
[[Mario Bunge]] (1983) classifica la ciència en funció de l'enfocament que es dóna al coneixement científic sobre l'estudi dels processos naturals o socials (estudi de fets), o bé, a l'estudi de processos purament lògics i matemàtics (estudi d'idees), és a dir, ciència '''factual''' i ciència '''formal'''.
La [[ciència factual]] s'encarrega d'estudiar fets auxiliant-se de l'observació i l'experimentació. Per eixemple la física i la sicologia són ciències factuals perqué es referixen a fets que se supon ocorren en la realitat i, per consegüent, han d'apelar a l'examen de l'evidència empírica per a comprovar-los. En conclusió, el [[objecte]] d'estudi de la [[ciència formal]] no són les coses ni els processos, sino les relacions abstractes entre signes, és a dir, s'estudien idees. Són ciències formals la [[llògica]] i les [[matemàtiques]].
La [[ciència factual]] s'encarrega d'estudiar fets auxiliant-se de l'observació i l'experimentació. Per exemple la física i la psicologia són ciències factuals perquè es referixen a fets que es suposa que ocorren en la realitat i, per consegüent, han d'apelar a l'examen de l'evidència empírica per a comprovar-los. En conclusió, l'[[objecte]] d'estudi de la [[ciència formal]] no són les coses ni els processos, sino les relacions abstractes entre signes, és a dir, s'estudien idees. Són ciències formals la [[llògica]] i les [[matemàtiques]].
== Terminologies usades en ciències ==
== Terminologies usades en ciències ==
Els termes model, hipòtesis, llei i teoria tenen significats distints en la ciència que en el discurs coloquial. Els científics utilisen el terme [[Model científic|model]] per a referir-se a una descripció d'alguna cosa, especialment una que puga ser usada per a realisar prediccions que puguen ser someses a prova per [[experiment|experimentació]] o observació. Una [[hipòtesis]] és una afirmació que (encara) no ha segut ben abonada o be no ha segut descartada. Una [[llei científica|llei física o llei natural]] és una generalisació científica basada en observacions empíriques.
Els termes model, hipòtesi, llei i teoria tenen significats distints en la ciència que en el discurs col·loquial. Els científics utilitzen el terme [[Model científic|model]] per a referir-se a una descripció d'alguna cosa, especialment una que puga ser usada per a realitzar prediccions que puguen ser sotmeses a prova per [[experiment|experimentació]] o observació. Una [[hipòtesi]] és una afirmació que (encara) no ha sigut ben abonada o bé no ha sigut descartada. Una [[llei científica|llei física o llei natural]] és una generalització científica basada en observacions empíriques.
La paraula [[teoria]] és incompresa particularment pel comú de la gent. L'us vulgar de la paraula "teoria" es referix, equivocadament, a idees que no posseïxen demostracions fermes. En contraposició, els científics generalment utilisen esta paraula per a referir-se a cossos de lleis que realisen prediccions sobre fenòmens específics. Formalment una teoria és un sistema conceptual, comprensiu i explicatiu; racional, objectiu i empíric, sobre fets o algun aspecte de la realitat.{{cita requerida}}
La paraula [[teoria]] és incompresa particularment pel comú de la gent. L'ús vulgar de la paraula "teoria" es referix, equivocadament, a idees que no posseïxen demostracions fermes. En contraposició, els científics generalment utilitzen esta paraula per a referir-se a cossos de lleis que realitzen prediccions sobre fenòmens específics. Formalment una teoria és un sistema conceptual, comprensiu i explicatiu; racional, objectiu i empíric, sobre fets o algun aspecte de la realitat.{{cita requerida}}
=== Mètodo científic ===
=== Mètodo científic ===
{{AP|Mètodo científic}}
{{AP|Mètodo científic}}
Cada ciència, i inclús cada investigació concreta genera el seu propi mètodo d'investigació. Com a mètodo de forma general s'entén el procés per mig del qual una [[teoria]] científica és validada o be descartada. La forma clàssica del mètodo de la ciència ha segut la inducció (formalisada per [[Francis Bacon]] en la ciència moderna), pero que ha segut fortament qüestionada com el mètodo de la ciència, especialment per [[Karl Popper]], qui sosté que el mètodo de la ciència és l'hipoteticodeductiu.{{cita requerida}}
Cada ciència, i inclús cada investigació concreta genera el seu propi mètode d'investigació. Com a mètode de forma general s'entén el procés per mig del qual una [[teoria]] científica és validada o bé descartada. La forma clàssica del mètode de la ciència ha sigut la inducció (formalitzada per [[Francis Bacon]] en la ciència moderna), pero que ha sigut fortament qüestionada com el mètode de la ciència, especialment per [[Karl Popper]], qui sosté que el mètode de la ciència és l'hipoteticodeductiu.{{cita requerida}}
En tot cas qualsevol mètodo científic requerix estos [[criteris]]:
En tot cas qualsevol mètode científic requerix estos [[criteris]]:
* La [[reproductibilitat]], és dir, la capacitat de repetir un determinat [[experiment]] en qualsevol lloc i per qualsevol persona. Açò es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts. En l'actualitat estos són publicats generalment en [[reviste científica|revistes científiques]] i [[revisió per pares|revisades per parixes]].
* La [[reproductibilitat]], és dir, la capacitat de repetir un determinat [[experiment]] en qualsevol lloc i per qualsevol persona. Açò es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts. En l'actualitat estos són publicats generalment en [[reviste científica|revistes científiques]] i [[revisió per parells|revisades per parells]].
* La [[falsabilitat]], és dir, la capacitat d'una [[teoria]] de ser somesa a potencials proves que la contradiguen. Davall este criteri es delimita l'àmbit del que és ciència de qualsevol atre coneiximent que no ho siga: Criteri de Demarcació de [[Karl Popper]]. La [[corroboració]] experimental d'una teoria científicament "provada" —Inclús la més fonamental d'elles— Es manté sempre oberta a escrutini (vore [[falsacionismo]]).
* La [[falsabilitat]], és dir, la capacitat d'una [[teoria]] de ser sotmesa a potencials proves que la contradiguen. Davall este criteri es delimita l'àmbit del que és ciència de qualsevol altre coneixement que no ho siga: Criteri de Demarcació de [[Karl Popper]]. La [[corroboració]] experimental d'una teoria científicament "provada" —Inclús la més fonamental d'elles— Es manté sempre oberta a escrutini (vore [[falsacionismo]]).
* En les ciències empíriques no és possible la [[verificació]]; no hi ha el "coneiximent perfecte", és a dir, "provat". En les ciències formals les [[deducció|deduccions]] llògiques o [[demostració matemàtica|demostracions matemàtiques]], [[prova]]n només dins del marc del [[sistema]] definit per uns [[axioma|axiomes]] i unes [[regla d'inferència|regles d'inferència]]; el sistema lògic perfecte, que seria [[consistent]], [[decidible]] i [[complet]] no és possible d'acort al [[Teorema de Gödel]].
* En les ciències empíriques no és possible la [[verificació]]; no hi ha el "coneiximent perfecte", és a dir, "provat". En les ciències formals les [[deducció|deduccions]] llògiques o [[demostració matemàtica|demostracions matemàtiques]], [[prova]]n només dins del marc del [[sistema]] definit per uns [[axioma|axiomes]] i unes [[regla d'inferència|regles d'inferència]]; el sistema lògic perfecte, que seria [[consistent]], [[decidible]] i [[complet]] no és possible d'acort al [[Teorema de Gödel]].