124 351
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Atres importants figures del [[teatre isabelí]] varen ser [[Christopher Marlowe]], [[Thomas Dekker (escritor)|Thomas Dekker]], [[John Fletcher]] i [[Francis Beaumont]]. De no haver mort Marlowe ([[1564]]-[[1593]]) en una bregue de taverna als 29 anys, diu [[Anthony Burgess]], hi hauria rivalisat, quan no superat, al propi Shakespeare pels seus talents poètics. És destacable que només naixquera unes poques semanes abans que Shakespeare i va deure conéixer-ho be. La temàtica de Marlowe, no obstant, és diferent: se centra més en el drama moral de l'home renaixentiste que en cap atra cosa. Marlowe se sentia fascinat i aterrat per les noves fronteres que la [[ciència]] moderna creuava. Basant-se en una història alemana, va introduir al doctor Faust en Anglaterra, un científic i mac que està obsessionat en la set de coneiximent i el desig de dur els poders tecnològics de l'home fins als seus llímits. Adquirix poders sobrenaturals que inclús li permeten viajar en el temps per a casar-se en Helena de [[Troya]], pero al final del seu pacte de 24 anys en el [[diable]] deu entregar-li el seu [[ànima]]. Els seus héroes obscurs deuen tindre alguna cosa del propi Marlowe, la precipitada mort del qual seguix sent un misteri. Se sabia que era un ateu, homosexual, en una vida dedicada a l'alcohol i les baralles, vivint dels baixos fondos [[Londres|londinencs]]. Pero molts sospiten que açò puga ser un tap per a les seues activitats com a agent secret para [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]], sugerint que la ‘punyalada accidental’ sofrida en la taverna de Depford fòra en realitat un assessinat premeditat per part dels enemics de [[La Corona]].
Atres importants figures del [[teatre isabelí]] varen ser [[Christopher Marlowe]], [[Thomas Dekker (escritor)|Thomas Dekker]], [[John Fletcher]] i [[Francis Beaumont]]. De no haver mort Marlowe ([[1564]]-[[1593]]) en una bregue de taverna als 29 anys, diu [[Anthony Burgess]], hi hauria rivalisat, quan no superat, al propi Shakespeare pels seus talents poètics. És destacable que només naixquera unes poques semanes abans que Shakespeare i va deure conéixer-ho be. La temàtica de Marlowe, no obstant, és diferent: se centra més en el drama moral de l'home renaixentiste que en cap atra cosa. Marlowe se sentia fascinat i aterrat per les noves fronteres que la [[ciència]] moderna creuava. Basant-se en una història alemana, va introduir al doctor Faust en Anglaterra, un científic i mac que està obsessionat en la set de coneiximent i el desig de dur els poders tecnològics de l'home fins als seus llímits. Adquirix poders sobrenaturals que inclús li permeten viajar en el temps per a casar-se en Helena de [[Troya]], pero al final del seu pacte de 24 anys en el [[diable]] deu entregar-li el seu [[ànima]]. Els seus héroes obscurs deuen tindre alguna cosa del propi Marlowe, la precipitada mort del qual seguix sent un misteri. Se sabia que era un ateu, homosexual, en una vida dedicada a l'alcohol i les baralles, vivint dels baixos fondos [[Londres|londinencs]]. Pero molts sospiten que açò puga ser un tap per a les seues activitats com a agent secret para [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]], sugerint que la ‘punyalada accidental’ sofrida en la taverna de Depford fòra en realitat un assessinat premeditat per part dels enemics de [[La Corona]].
Beaumont i Fletcher són menys coneguts, pero és casi segur que varen ajudar a Shakespeare a escriure algunes de les seues millors obres, i eren molt populars en l'época. En esta época es va desenrollar el gènero de la comèdia urbana.
Beaumont i Fletcher són menys coneguts, pero és casi segur que varen ajudar a Shakespeare a escriure algunes de les seues millors obres, i eren molt populars en l'época. En esta época es va desenrollar el gènero de la comèdia urbana.
[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Lliteratura]]