25 978
edicions
Canvis
→Cites
''Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.''|''Las tribulaciones de la RAE'' (''[[Las Provincias]]'', 17.11.2006) per [[Joan Ignaci Culla]]}}
''Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.''|''Las tribulaciones de la RAE'' (''[[Las Provincias]]'', 17.11.2006) per [[Joan Ignaci Culla]]}}
* El filòlec, historiador i escritor valencià, [[Lleopolt Peñarroja]], diu lo següent sobre la AVL:
{{Cita|Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l'unitat del catala; vorejava l'autentica normativisacio valenciana de l'ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l'AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l'incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.
Els politics (els qui no defenen ni la nostra llengua ni el nom de la nostra llengua i els que sols defenen el nom, pero no la llengua) dotaren eixa estranya Academia ab una majoria abrumadora de partidaris de l'anexionisme catala, es dir, posaren la llengua valenciana en mans dels qui volien la catalana. I tenim el cas inaudit d'una Academia que es un microparlament de partit unic i majoria inalterable, que no treballa per a recuperar la llengua de la societat que la manté, sino per a liquidar-la i imposar la del vei.
El 9 de febrer de 2005 la propia AVLl votava per unanimitat, es dir, incloent els vots dels exvalencianistes, el dictamen autotitulat 'principis i criteris per a la defensa de la denominacio i l'entitat del valencià': l'assalt més frontal mai abans intentat des d'una institucio de la Generalitat a l'identitat d'una llengua i d'un poble. El dictamen, monument a l'ignorancia historica i cientificament pedestre, no fea sino desenrollar lo que ya dia el del 1998: que el valencià es catala i se li pot dir catala. Se fea en realitat una subversio, des de dins, del nom de la llengua, no de la llengua, perque ésta (la gramatica, el lexic i l'estructura sancera del nostre valencià patrimonial) ya havia segut liquidada per l'AVLl a traves d’una serie de dictamens anteriors i parcials, des del que proclamava l'oficialitat de tots els usos catalans de la Conselleria de Cultura de temps de Ciprià Ciscar (1982), al que catalanisava de cap a peus el curriculum de l'ensenyança elemental i secundaria del valencià. El treball de liquidacio ha continuat ab la denominada 'Gramatica Normativa Valenciana' i el 'Diccionari Ortogràfic', de 2006.|'25 anys de la 'Cardona Vives'' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Lleopolt Peñarroja i Eliseo Forcada}}
* L'entitat cultural valenciana, [[Círcul Cívic Valencià]] (CCV), denunciava en l'any [[2013]] els diners que s'utilisaven per a promoure el catalanisme en terres valencianes:
* L'entitat cultural valenciana, [[Círcul Cívic Valencià]] (CCV), denunciava en l'any [[2013]] els diners que s'utilisaven per a promoure el catalanisme en terres valencianes:
{{Cita|Una valencianofòbia a la que pareix apuntar-se l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en lloc de treballar per defendre el nom i l'entitat de la llengua valenciana, com li mana la seua Llei de Creació, s'ha manifestat en contra d'una sentència que lo que fa, precisament, és blindar llegalment el nom i l'entitat diferenciada del nostre idioma. Una indignació, curiosament, que no mostra la AVL quan accepta acríticament que s'implanten models idiomàtics que accentuen l'assimilació del valencià pel català, promoguts per atres instàncies administratives que suplanten les seues competències.|Comunicat de [[Lo Rat Penat]] sobre la sentència del TS i l'actitut de la AVL (1.7.2020)}}
{{Cita|Una valencianofòbia a la que pareix apuntar-se l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en lloc de treballar per defendre el nom i l'entitat de la llengua valenciana, com li mana la seua Llei de Creació, s'ha manifestat en contra d'una sentència que lo que fa, precisament, és blindar llegalment el nom i l'entitat diferenciada del nostre idioma. Una indignació, curiosament, que no mostra la AVL quan accepta acríticament que s'implanten models idiomàtics que accentuen l'assimilació del valencià pel català, promoguts per atres instàncies administratives que suplanten les seues competències.|Comunicat de [[Lo Rat Penat]] sobre la sentència del TS i l'actitut de la AVL (1.7.2020)}}
* L'entitat cultural valenciana, [[Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]], comenta sobre les [[Normes de Castelló|Bases ortogràfiques del 32]]:
* L'entitat cultural valenciana, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], comenta sobre les [[Normes de Castelló|Bases ortogràfiques del 32]]:
{{Cita|Si atenem a les informacions, aixina com al document, que daten cronologicament la presa de l'acort ortografic de les Bases del 32, conegudes com Normes de Castello, el passat 21 de decembre es complien 90 anys d'aquella “firma”. El document en que se presenten les bases ortografiques del 32, a pesar de la seua brevetat i falta de consistencia, ha fet correr rius de tinta. Recordar que consta de huit fulls, el primer i part del segon contenen el
{{Cita|Si atenem a les informacions, aixina com al document, que daten cronologicament la presa de l'acort ortografic de les Bases del 32, conegudes com Normes de Castello, el passat 21 de decembre es complien 90 anys d'aquella “firma”. El document en que se presenten les bases ortografiques del 32, a pesar de la seua brevetat i falta de consistencia, ha fet correr rius de tinta. Recordar que consta de huit fulls, el primer i part del segon contenen el