Canvis

sense resum d'edició
Llínea 16: Llínea 16:  
'''La  Vall de Cofrents''' o '''La Vall d'Ayora''' (en [[castellà]] ''Valle de Cofrentes'' o ''Valle de Ayora''),  és una [[comarca]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], situada en l'interior de la [[província de Valéncia]]. La seua capital tradicional és la localitat d'[[Ayora]].
 
'''La  Vall de Cofrents''' o '''La Vall d'Ayora''' (en [[castellà]] ''Valle de Cofrentes'' o ''Valle de Ayora''),  és una [[comarca]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], situada en l'interior de la [[província de Valéncia]]. La seua capital tradicional és la localitat d'[[Ayora]].
   −
==Geografia==
+
== Geografia ==
 
Llimita pel nort en les comarques de [[La Plana d'Utiel-Requena]] i [[La Foya de Bunyol]], a l'est en [[El Canal de Navarrés]], a l'oest en [[La Manchuela]] i al sur en el [[Altiplà d'Almansa|Corredor d'Almansa]], (estos dos últimes en [[Castella-La Mancha]]).
 
Llimita pel nort en les comarques de [[La Plana d'Utiel-Requena]] i [[La Foya de Bunyol]], a l'est en [[El Canal de Navarrés]], a l'oest en [[La Manchuela]] i al sur en el [[Altiplà d'Almansa|Corredor d'Almansa]], (estos dos últimes en [[Castella-La Mancha]]).
   Llínea 31: Llínea 31:  
* Total densitat: 9,25 hab./km².
 
* Total densitat: 9,25 hab./km².
   −
==Història==
+
== Història ==
 
Posteriorment a la conquista cristiana en l'any ([[1244]]), el vall passà a formar part de la [[Corona de Castella]]. Li pertanyia al [[Regne de Castella]] fins a l'any [[1281]], en la firma del Tractat de Campillo entre el rei castellà [[Alfons X el Sabi]] i [[Pere III d'Aragó]], pel que se cedí el vall a la [[Corona d'Aragó]] com compensació de guerra per l'ajuda prestada en la pacificació de la revolta morisca. No obstant, la definitiva integració del vall en el [[Regne de Valéncia]] no se produí fins a la firma de l'[[acort d'Elig]] en [[1305]], durant el regnat de [[Jaume II d'Aragó]]. La zona passà a formar part de la Governació General de [[Oriola]], a l'igual que la mitat sur de la [[província d'Alacant]], que també havia segut conquistada originalment per Castella.
 
Posteriorment a la conquista cristiana en l'any ([[1244]]), el vall passà a formar part de la [[Corona de Castella]]. Li pertanyia al [[Regne de Castella]] fins a l'any [[1281]], en la firma del Tractat de Campillo entre el rei castellà [[Alfons X el Sabi]] i [[Pere III d'Aragó]], pel que se cedí el vall a la [[Corona d'Aragó]] com compensació de guerra per l'ajuda prestada en la pacificació de la revolta morisca. No obstant, la definitiva integració del vall en el [[Regne de Valéncia]] no se produí fins a la firma de l'[[acort d'Elig]] en [[1305]], durant el regnat de [[Jaume II d'Aragó]]. La zona passà a formar part de la Governació General de [[Oriola]], a l'igual que la mitat sur de la [[província d'Alacant]], que també havia segut conquistada originalment per Castella.
    
Les repoblacions de la comarca se feren per castellans en dos etapes: despuix de la conquista cristiana, en el núcleu d'[[Ayora]] i despuix de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]), en el resto del vall.
 
Les repoblacions de la comarca se feren per castellans en dos etapes: despuix de la conquista cristiana, en el núcleu d'[[Ayora]] i despuix de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]), en el resto del vall.
   −
==Llengua==
+
== Llengua ==
 
La Vall de Cofrents pertany al domini llingüístic castellà-parlant.
 
La Vall de Cofrents pertany al domini llingüístic castellà-parlant.
   −
==Delimitacions històriques==
+
== Delimitacions històriques ==
 
{{AP|Història de les comarques valencianes}}
 
{{AP|Història de les comarques valencianes}}
 
La Vall de Cofrents és la mateixa comarca històrica que baix el nom de '''Serrania d'Ayora''' ya apareixia en el mapa de comarques d'[[Emili Beüt]] ''"Comarques naturals del Regne de Valéncia"'' publicat en l'any [[1934]].   
 
La Vall de Cofrents és la mateixa comarca històrica que baix el nom de '''Serrania d'Ayora''' ya apareixia en el mapa de comarques d'[[Emili Beüt]] ''"Comarques naturals del Regne de Valéncia"'' publicat en l'any [[1934]].   
39 409

edicions