En [[China]], l'[[Emperador (Títul)|Emperador]] Tang (618-697, abans de l'[[Era cristiana]]) de la Dinastia Shang, tenia un método per a crear mescles de gèl en llet. De China esta recepta va passar a l'[[Índia]], [[Pèrsia]] (Iran, en l'actualitat) i despuix a [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Antiga Roma|Roma]]. Pero és precisament en l'[[Itàlia]] de la Baixa Edat Mija quan el gelat pren caràcter de naturalea en [[Europa]]; el navegant [[Marco Polo]] (Marco Polo relatava que en [[China]] s'afegien sucs de fruta i llet al gèl 2.000 anys a. C.) en el [[sigle XIII]], en retornar dels seus viages a Orient, va dur vàries receptes de postres gelats usats en [[Àsia]] durant centenars d'anys, els quals es varen implantar en certa popularitat en les corts italianes. | En [[China]], l'[[Emperador (Títul)|Emperador]] Tang (618-697, abans de l'[[Era cristiana]]) de la Dinastia Shang, tenia un método per a crear mescles de gèl en llet. De China esta recepta va passar a l'[[Índia]], [[Pèrsia]] (Iran, en l'actualitat) i despuix a [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Antiga Roma|Roma]]. Pero és precisament en l'[[Itàlia]] de la Baixa Edat Mija quan el gelat pren caràcter de naturalea en [[Europa]]; el navegant [[Marco Polo]] (Marco Polo relatava que en [[China]] s'afegien sucs de fruta i llet al gèl 2.000 anys a. C.) en el [[sigle XIII]], en retornar dels seus viages a Orient, va dur vàries receptes de postres gelats usats en [[Àsia]] durant centenars d'anys, els quals es varen implantar en certa popularitat en les corts italianes. |