Canvis

Entre les temàtiques, destaquen: ''Enciclopèdia Cattolica'', ''New Catholic Encyclopaedia'', ''Encyclopaedia Judaica'' i ''Encyclopedie de l'islam''

Entre les temàtiques, destaquen: ''Enciclopèdia Cattolica'', ''New Catholic Encyclopaedia'', ''Encyclopaedia Judaica'' i ''Encyclopedie de l'islam''

En l'adveniment de la informàtica sorgixen les enciclopèdies [[multimèdia]] que afigen a la tradicional informació textual i pictòrica elements [[audiovisual]]s. Eixemples d'estes són ''[[Encarta]]'', ''[[Enciclonet]]'' i ''[[Wikipedia]]'' i [[Uiquipèdia en valencià]], que poden consultar-se per mig de discs òptics o en internet.

En l'adveniment de l'informàtica sorgixen les enciclopèdies [[multimèdia]] que afigen a la tradicional informació textual i pictòrica elements [[audiovisual]]s. Eixemples d'estes són ''[[Encarta]]'', ''[[Enciclonet]]'' i ''[[Wikipedia]]'' i [[Uiquipèdia en valencià]], que poden consultar-se per mig de discs òptics o en internet.

== Les primeres enciclopèdies ==

== Les primeres enciclopèdies ==

== Enciclopèdies en Hispanoamèrica ==

== Enciclopèdies en Hispanoamèrica ==

Els antecedents de registres documentals que demostren coneiximent en [[Amèrica]] estan en els solcs i murs de pedra tallada en escriptura jeroglífica americana, així com còdexs pertanyents a les cultures [[maia]]s, [[asteca]]s'e [[inca]]s.

Els antecedents de registres documentals que demostren coneiximent en [[Amèrica]] estan en els solcs i murs de pedra tallada en escritura jeroglífica americana, aixina com en còdexs pertanyents a les cultures [[maya]], [[asteca]] i [[inca]].

Els inques van usar el [[quipu]]. Fon en el [[sigle XVI]] quan s'imprimixen els verdaders documents de referència gràcies a l'arribada de la [[impremta]] a Amèrica. Una de les primeres enciclopèdies d'esta época fon la ''[[Història general de les coses de la Nova Espanya]]'' de fra [[Bernardino de Sahagún]]. Es té també la ''[[Biblioteca Hispanoamèrica Septentorial]]'' de [[José Marià Beristáin]].

Els inques van usar el [[quipu]]. Fon en el [[sigle XVI]] quan s'imprimixen els verdaders documents de referència gràcies a l'arribada de l'[[imprenta]] a Amèrica. Una de les primeres enciclopèdies d'esta época fon la ''[[Historia general de las cosas de la Nueva España]]'' de fra [[Bernardino de Sahagún]]. Es té també la ''[[Biblioteca Hispanoamerica Septentorial]]'' de [[José Marià Beristáin]].

Obres espanyoles importants sobre [[Amèrica Llatina]] van ser el ''[[Diccionari Enciclopèdic Hispà Americà]]'' en 28 volums (1883-1910) i la ''[[Enciclopèdia universal ilustrada europeu-americana]]'' de [[Editorial Espasa-Calpe]], en 70 volums (1908-1930).

Obres espanyoles importants sobre [[Amèrica Llatina]] van ser el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispano Americano]]'' en 28 volums (1883-1910) i la ''[[Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana]]'' de [[Editorial Espasa-Calpe]], en 70 volums (1908-1930).

Obres enciclopèdiques importants dels països d'Amèrica són:

Obres enciclopèdiques importants dels països d'Amèrica són:

* En [[Mèxic]] el ''[[Diccionari Enciclopèdic UTEHA]]'', publicat en [[1950]].

* En [[Mèxic]] el ''[[Diccionari Enciclopèdic UTEHA]]'', publicat en [[1950]].

* Obres argentines són ''[[Diccionari Enciclopèdic Gran Omeba]]'' i ''[[Diccionari Enciclopèdic Quillet]]''.

* Obres argentines són ''[[Diccionari Enciclopédico Gran Omeba]]'' i ''[[Diccionario Enciclopédico Quillet]]''.

== Enciclopèdies en Espanya ==

== Enciclopèdies en Espanya ==

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de qualitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interesants, curioses i instructives...]]'' ([[Madrid]], [[1842]]); la ''[[Enciclopèdia Moderna. Diccionari universal de literatura, ciència, art, agricultura, indústria i comerç]]'' (Madrid: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]]'' (Madrid, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionari Enciclopèdic Hispanoamericà de literatura, ciències i art]]'' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i qualitat, la seua vigència fon breu puix en els començaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeu-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de qualitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]]'' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopèdia Moderna. Diccionari universal de literatura, ciència, art, agricultura, indústria i comerç]]'' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]]'' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de literatura, ciencias y arte]]'' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i qualitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].

L'Espasa, que fon publicant-se al llarc del primer terç del sigle XX, consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les dades que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els articles no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un altre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanyes, la bibliografia que acompanya als articles extensos està constituïda bàsicament per texts alemanys.

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del sigle XX, consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a vegades, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en la inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellà]] ''[[Enciclopèdia Espasa, història d'una aventura editorial]]'' (Madrid, Espasa Calp, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de dades sobre esta enciclopèdia monumental.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en la inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellà]] ''[[Enciclopèdia Espasa, història d'una aventura editorial]]'' (Madrid, Espasa Calp, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de dades sobre esta enciclopèdia monumental.

Contemporània a l'Espasa és la [[Enciclopèdia ilustrada Segui|''Enciclopèdia ilustrada Vaig seguir. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades a Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Vaig seguir, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser més popular. Una altra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat|''Diccionari enciclopèdic popular ilustrat'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com més completa i de major qualitat, el ''Diccionari enciclopèdic Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]]'', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon la [[Enciclopèdia Monitor|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascicle]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament dades concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».

Contemporània a l'Espasa és la [[Enciclopèdia ilustrada Segui|''Enciclopèdia ilustrada Vaig seguir. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades a Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Vaig seguir, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser més popular. Una altra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat|''Diccionari enciclopèdic popular ilustrat'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com més completa i de major qualitat, el ''Diccionari enciclopèdic Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]]'', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon la [[Enciclopèdia Monitor|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascicle]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament dades concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».