Sense d'especificar la temàtica, la poesia moderna es definix per la seua capacitat de síntesis i d'associació. La seua principal ferramenta és la [[metàfora]], és dir, l'expressió que conté implícita una comparació entre térmens que naturalment es sugerixen uns a un atres, o entre els que el poeta troba subtils afinitats. Autors moderns han diferenciat metàfores d'imàgens, paraules que la retòrica tradicional emparenta. Per a estos autors, l'image és la construcció d'una nova realitat semàntica a través de significats que en conjunt sugerixen un sentit unívoc i a la volta diferent i estrany. | Sense d'especificar la temàtica, la poesia moderna es definix per la seua capacitat de síntesis i d'associació. La seua principal ferramenta és la [[metàfora]], és dir, l'expressió que conté implícita una comparació entre térmens que naturalment es sugerixen uns a un atres, o entre els que el poeta troba subtils afinitats. Autors moderns han diferenciat metàfores d'imàgens, paraules que la retòrica tradicional emparenta. Per a estos autors, l'image és la construcció d'una nova realitat semàntica a través de significats que en conjunt sugerixen un sentit unívoc i a la volta diferent i estrany. |