26 123
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La seua condició de ciutadà suís, com el seu mestre, va permetre a Baldinger traspassar les fronteres de la [[Guerra Freda]]. Aixina, va poder ser contractat com a professor en l'[[Universitat Humboldt de Berlín]], llavors en la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), succeint a von Wartburg en la càtedra de Llingüística i Filologia romàniques, en la que va permanéixer fins que en [[1957]] es va traslladar a l'[[Universitat de Heidelberg]], a on permaneixeria el restant de la seua vida, encara que fins a [[1962]] va mantindre el seu lloc com a director de l'Institut de Llengües Romàniques en l'Acadèmia de Ciències de la R.D.A., en [[Berlín Est]]. En [[1958]], als 39 anys d'edat, Baldinger fon elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Heidelberg, una de les de major prestigi d'[[Alemània]].
La seua condició de ciutadà suís, com el seu mestre, va permetre a Baldinger traspassar les fronteres de la [[Guerra Freda]]. Aixina, va poder ser contractat com a professor en l'[[Universitat Humboldt de Berlín]], llavors en la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), succeint a von Wartburg en la càtedra de Llingüística i Filologia romàniques, en la que va permanéixer fins que en [[1957]] es va traslladar a l'[[Universitat de Heidelberg]], a on permaneixeria el restant de la seua vida, encara que fins a [[1962]] va mantindre el seu lloc com a director de l'Institut de Llengües Romàniques en l'Acadèmia de Ciències de la R.D.A., en [[Berlín Est]]. En [[1958]], als 39 anys d'edat, Baldinger fon elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Heidelberg, una de les de major prestigi d'[[Alemània]].
La dedicació acadèmica de Baldinger a la romanística es va centrar primerament en el domini del galoromanç. Ademés de la seua contribució al ''Diccionari Etimològic Francés'' del seu mestre, en el que és autor d'a lo manco noranta extensos artículs, i de numeroses monografies, destaca en este camp el llançament de tres grans diccionaris: el ''Diccionari onomasiològic de l'antic [[occità]]'', el ''Diccionari onomasiològio de l'antic [[gascó]]'' (abdós a partir de [[1975]]) i el ''Diccionari etimològic de l'antic francés'' (a partir de [[1971]]). Com el seu propi nom indica, els dos primers diccionaris són [[Onomasiologia|onomasiològics]], és dir, estan organisats per conceptes, mentres que el diccionari de francés antic està classificat per famílies [[Etimologia|etimològiques]].
(Secció per completar)
La seua atenció al domini iberoromanç va començar també pronte, a partir de necessitats acadèmiques derivades de l'organisació de l'ensenyança de la filologia romànica en [[Alemània]]. Un fullet d'a penes 40 pàgines publicat en [[1958]] donà lloc, per mig de successives ampliacions, al seu gros llibre ''La formació dels dominis llingüístics en la Península Ibèrica'' (Gredos, [[1963]] i [[1972]]), que es va convertir en manual de referència en la matèria. També va prestar atenció a l'alvertent americà de l'[[espanyol]], en artículs o monografies sobre temes com el vocabulari de [[Pedro Cieza de León]] en la tercera part de la ''Crònica del Perú'', o els distints vocables per a designar "cap" o "mec" en [[Amèrica Llatina]].
La seua concepció de l'investigació filològica queda reflectida en el títul d'un dels seus artículs: "Llengua i Cultura": no concebia la llengua com una entitat aïllada, sino emmarcada en l'esfera d'activitats del ser humà.
Ya jubilat, Kurt Baldinger va sofrir en els últims anys de la seua vida les llimitacions derivades de la ceguera i de les seqüeles d'una [[apoplexia]]. Va morir en l'any [[2007]], als 87 anys d'edat.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==