Canvis

sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:  
'''Bernat Fenollar''' ([[Penàguila]], v [[1438]] - † [[Valéncia]], [[1516]]) fon un religiós, catedràtic de matemàtiques, escritor i poeta [[Regne de Valéncia|valencià]].
 
'''Bernat Fenollar''' ([[Penàguila]], v [[1438]] - † [[Valéncia]], [[1516]]) fon un religiós, catedràtic de matemàtiques, escritor i poeta [[Regne de Valéncia|valencià]].
   −
Bernat Fenollar va ser un dels escritors més característics i representatius de finals de l'época Migeval i principis del Renaiximent valencià.
+
== Biografia ==
 +
 
 +
Bernat Fenollar fon un dels escritors més característics i representatius de finals de l'época Migeval i principis del Renaiximent valencià.
    
L'ambient en la segona mitat del [[sigle XV]] era bulliciós i ric, i en els térmens dels ambients lliteraris i culturals de la [[ciutat de Valéncia]] en eixa época, les tertulies lliteraries eren molt usuals i importants. Entre elles hi havia un círcul de tertulians molt important que encapçalava Bernat Fenollar. Valéncia havia assumit la capitalitat cultural i veïa en [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]], [[Joan Roiç de Corella|Roiç de Corella]], Bernat Fenollar... com les lletres valencianes arribaven al seu [[sigle d'Or]].  
 
L'ambient en la segona mitat del [[sigle XV]] era bulliciós i ric, i en els térmens dels ambients lliteraris i culturals de la [[ciutat de Valéncia]] en eixa época, les tertulies lliteraries eren molt usuals i importants. Entre elles hi havia un círcul de tertulians molt important que encapçalava Bernat Fenollar. Valéncia havia assumit la capitalitat cultural i veïa en [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]], [[Joan Roiç de Corella|Roiç de Corella]], Bernat Fenollar... com les lletres valencianes arribaven al seu [[sigle d'Or]].  
Llínea 18: Llínea 20:  
A l'arribar a principis del [[sigle XVI]] la poesia prengué un to satíric-burlesc. Bernat formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]]''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari.
 
A l'arribar a principis del [[sigle XVI]] la poesia prengué un to satíric-burlesc. Bernat formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]]''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari.
   −
Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gaçull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: ''Lo procés de les olives'' ([[1497]]), ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]]), ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal.
+
Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gaçull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc...), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors:  
 +
 
 +
* ''Lo procés de les olives'' ([[1497]])
 +
* ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]])
 +
* ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal.
 +
 
 +
Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]].
 +
 
 +
== Atribucions ==
   −
Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]]. Ademés d'estes obres, [[Onofre Almudéver]] li atribuí l'autoria d'una ''Sentencia'' (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la [[Brama dels llauradors]] per part de son amic Jaume Gaçull.  
+
Ademés d'estes obres, [[Onofre Almudéver]] li atribuí l'autoria d'una ''Sentencia'' (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la ''[[Brama dels llauradors]]'' per part de son amic [[Jaume Gaçull]].
   −
Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Badía i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables|Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], que atres autors com [[Ricart García Moya]] consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.
+
Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Badía i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables|Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], que atres autors com l'investigador alacantí [[Ricart García Moya]] consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.
   −
''Lo procés de les olives'', obra impressa en Valéncia l'any 1497, Bernat Fenollar, Jaume Gaçull i Joan Moreno; per mig d'un diàlec en moltes metàfores, discutixen qui es millor per a conquistar a una dòna si els vells o els jòvens. Quan parla de les "tendres olives" es referix a les chiquetes jóvens i "el pinyol" al membre masculí. Una mostra és el següent fragment:
+
== ''Lo procés de les olives'' ==
 +
 
 +
''Lo procés de les olives'', obra impressa en Valéncia en l'any [[1497]], Bernat Fenollar, Jaume Gaçull i Joan Moreno; per mig d'un diàlec en moltes metàfores, discutixen qui es millor per a conquistar a una dòna si els vells o els jòvens. Quan parla de les "tendres olives" es referix a les chiquetes jóvens i "el pinyol" al membre masculí. Una mostra és el següent fragment:
    
- Parla el jove -
 
- Parla el jove -
Llínea 67: Llínea 79:     
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
 
* [https://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001419 Bernat Fenollar. Biblioteca Digital Valenciana]
 
* [https://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001419 Bernat Fenollar. Biblioteca Digital Valenciana]
 
* [https://www.cervantesvirtual.com/obras/autor/fenollar-bernat-ca1438-1516-3821 Bernat Fenollar. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]
 
* [https://www.cervantesvirtual.com/obras/autor/fenollar-bernat-ca1438-1516-3821 Bernat Fenollar. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]
Llínea 82: Llínea 95:  
[[Categoria:Sigle XV]]
 
[[Categoria:Sigle XV]]
 
[[Categoria:Sigle XVI]]
 
[[Categoria:Sigle XVI]]
 +
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
26 323

edicions